El vespre de l’11 de juliol del 2017 es van ocupar mig centenar de pisos públics a la Mina. La Jéssica Blázquez va ser una de les veïnes d’aquest barri a cavall entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona que aleshores va decidir accedir a un dels habitatges, que feien prop de set anys que estaven buits i es repartien en sis blocs propietat del Consorci de la Mina. “Si vam entrar-hi és perquè necessitàvem un sostre”, assegura. El mateix va fer en David, que en el moment dels fets vivia a casa de la seva àvia amb dues persones amb discapacitat. “Els pisos s’havien edificat el 2010 i, set anys després, no estaven adjudicats ni figuraven en cap llista. Em vaig quedar sense feina i vaig sumar-me a l’ocupació per necessitat“, admet.
Aquest va ser un dels danys col·laterals de la gestió nefasta que les administracions van fer amb el bloc Venus, un edifici molt degradat que ja a principis dels 2000 es va determinar que havia d’anar a terra. Els immobles ocupats havien de servir per reallotjar aquests veïns, però les diferències entre les taxacions dels vells pisos i el preu dels nous habitatges -que tenien més metres quadrats i, per tant, eren més cars- van resultar un escull insalvable per a la majoria de les famílies afectades.
Com els afectats no tenien els recursos econòmics per accedir al reallotjament, els pisos que s’havien construït per a ells van quedar buits i sense adjudicar. Oficialment, es mantenia que els domicilis es guardaven per als veïns del Venus, però el fracàs del primer procés d’expropiació va paralitzar l’esperat reallotjament, deixant els habitatges en terra de ningú. Si no es van arribar a ocupar fins set anys més tard, va ser perquè aquests estaven vigilats les 24 hores. Just un mes abans de l’ocupació, es va destapar una trama de desviament de fons públics a clans de la zona precisament per dur a terme aquesta vigilància, que costava mensualment més de 300.000 euros.
En aquesta investigació, es va veure esquitxat un regidor i extinent d’alcaldia de Sant Adrià, Juan Carlos Ramos, que va ser condemnat nou anys d’inhabilitació per prevaricació administrativa. També van ser imputats el líder del clan de Los Manolos, el Tío Cristina, i un altre patriarca, el Trompeta, que van aconseguir a través d’una maniobra administrativa que se’ls adjudiqués de manera indirecta la seguretat d’aquests blocs de pisos. Amb la caiguda de la trama i els immobles sense vigilància, els obstacles que havien evitat l’ocupació quedaven sense efecte.
La promesa d’un lloguer social i punt final al bloqueig de Venus
Gairebé nou anys després d’aquell vespre de juliol, les persones que van ocupar aleshores els habitatges s’enfronten a un procés de desnonament que amenaça de deixar una seixantena de famílies -la majoria vulnerables i sense alternativa- al carrer. “Aquí tots som fills de la Mina. Hi ha infants que han nascut als pisos… Amb aquest neguit no podem dormir”, lamenta la Tamara Heredia, una de les afectades. Un dels primers veïns amb data de llançament fixada és en Jonathan, que podria haver d’abandonar la casa on han nascut els seus dos fills de quatre i dos anys el pròxim mes de juny. El jove és un dels inquilins que aquest dilluns al matí participava en una concentració a les portes de l’Ajuntament de Sant Adrià per demanar la paralització dels desnonaments. Ho feia de la mà del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, que està assessorant els afectats en tot aquest procés.
Més enllà de la vulnerabilitat acreditada de bona part dels residents, el principal argument al qual s’agafen els veïns és el fet que es prometés a algunes de les famílies que es regularitzaria la seva situació a través d’un lloguer social al voltant dels 220 euros. Segons expliquen, el compromís es va manifestar en diversos moments al llarg d’aquest anys i mentre s’anava fent seguiment mensual dels casos tant des de serveis socials com des del Consorci. “Ens van anar demanant documentació i la vam entregar… Primer ens promets un lloguer social i ara ens vols fer fora?“, es qüestiona Blázquez, que no entén aquest canvi de criteri de les administracions implicades d’un any ençà.
Tampoc ho fan des del Sindicat, que denuncien “opacitat” amb tota la gestió d’aquests pisos. “Aquests desnonaments no són un fet aïllat. Des de principi d’any, s’han desplaçat a persones que vivien en els assentaments de la Zona Franca, també a la Sagrera… Tot respon a una dinàmica d’expulsar i amagar sota la catifa la pobresa, que és precisament el que es va voler fer quan es va construir la Mina”, assenyala un dels portaveus de l’entitat, tot dirigint la mirada a la Generalitat i als governs municipals del PSC a Barcelona i Sant Adrià, que tenen representació al Consorci.
Tot plegat coincideix en el temps amb els primers reallotjaments i pagaments d’indemnitzacions als veïns del bloc Venus, un procés que es va reactivar el febrer del 2021 després d’una dècada de bloqueig i que ara comença a veure els primers fruits. Cal recordar que els afectats han hagut de viure prop de dues dècades en unes condicions molt precàries a l’espera del promès enderroc. En aquest sentit, des de les administracions argumenten que l’objectiu dels desnonaments és poder destinar els habitatges alliberats als inquilins del degradat edifici adrianenc. “Si en 25 anys no s’ha pogut solucionar el problema de Venus, no és perquè hi hagi blocs ocupats“, defensen des del Sindicat, que considera que el Consorci només busca una excusa per poder executar aquests llançaments. No acaba d’esclarir-se si els mateixos veïns de Venus estarien interessats en un reallotjament en aquests blocs, donat que en el seu moment ja els van donar per perduts i que molts estan optant per compensacions econòmiques i reubicacions en altres zones o edificis.
En tot cas, la seixantena de famílies en risc de desnonament avisen que, si les administracions no s’avenen a trobar-se amb ells, hi haurà mobilitzacions que podrien traduir-se en talls de trànsit a grans artèries barcelonines. “Nosaltres no volem viure de gratis, només que se’ns escolti, es verifiqui la documentació i s’atorgui el lloguer social a qui el requereixi. Volem respostes i, si no ens les donen, començarem a moure coses”, afirmen.
La versió del Consorci de la Mina
Fonts del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat consultades pel TOT Barcelona precisen que actualment hi ha 58 habitatges ocupats il·legalment, 39 dels quals amb una notificació de desnonament. Apunten que els inquilins d’aquests pisos fa anys que van rebre notificacions on se’ls informava que havien d’abandonar-los i asseguren que el procés s’ha endarrerit perquè calia aprovar prèviament el pla d’expropiacions de l’edifici Venus i desplegar-ne les mesures. Les mateixes veus indiquen que totes aquelles persones que es trobin en situació de vulnerabilitat seran ateses per la mesa d’emergència de Sant Adrià i mantenen que la intenció continua sent que els habitatges es destinin completament a reallotjar veïns del bloc Venus.
