Sota un sol d’infern, Càritas, amb l’ajut dels Mossos d’Esquadra, han desnonat aquest dimecres la Maia i el León Kurdovadze, una parella de 60 anys i en situació de vulnerabilitat que des del 2015 vivia en una casa de la Fundació Habitatge Social, vinculada a l’entitat religiosa. Els antiavalots de la policia catalana han fet fora aquestes dues persones de la llar on residien, expulsant un a un els activistes en defensa del dret a l’habitatge concentrats al davant de la porta de la llar, al carrer Pons i Gallarza, 88, al barri de Sant Andreu.
Mig centenar d’activistes han titllat de “vergonya” l’actuació. “Càritas desnona i el poble s’organitza”, “si ens toquen a una, responem totes” i “Església i capital, aliança criminal” han estat alguns dels crits que han proferit els concentrats, cridats pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu.
Els manifestants han acusat a la comitiva judicial de pressionar la Maia i el León Kurdovadze, la parella desnonada, per marxar. De fet, en un primer moment han acceptat sortir de casa, però després ho han rebutjat, en no tenir on anar. Finalment, però, els han fet fora. La policia ha gravat els activistes i la premsa durant el llançament. Durant l’acció un home s’ha desplomat a terra i els activistes han demanat auxili als serveis mèdics.
Primer contacte, el 2013
El 2013 la família, formada en un primer moment per dos adults, la seva filla, la parella d’aquesta i un menor, es van dirigir a Càritas Diocesana de Barcelona per demanar ajuda per pagar el lloguer. Dos anys més tard van accedir a una casa de 100 metres quadrats al centre històric de Sant Andreu. Càritas i la Fundació Habitatge Social expliquen al TOT Barcelona que és de les millors llars de què disposen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
L’accés a l’habitatge anava lligat al compromís de la unitat familiar d’atendre un programa de reinserció social, que té per objectiu facilitar l’accés a les persones en situació de vulnerabilitat a una feina i, a partir d’aquí, assolir la independència econòmica i l’emancipació social. Per acconseguir aquest objectiu, Càritas va oferir-los un contracte de lloguer en aquesta llar. A canvi, la família pagava 280 euros al mes i les despeses de subministrament. Un cost adequat als seus ingressos, diu l’organització.
Per garantir l’èxit del programa la família disposava d’un educador proporcionat per l’entitat. A canvi, havien d’establir contacte amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, perquè coneguessin la seva situació i els ajudessin amb l’alimentació, el transport o la roba. A més, s’havien d’inscriure al cens de la mesa d’emergència, per tal d’obtenir en algun moment un pis públic per famílies en situació de precarietat. Mentrestant, Càritas els garantia un sostre, amb un contracte de lloguer d’un any, prorrogable per anualitats i mentre la situació d’exclusió social de la família continués, sosté la companyia.
El 2017 la relació es torça
Les coses es comencen a torçar a partir del 2017, quan la família comença a incomplir el programa Oikos, diu l’ens, que també afirma que llavors es detecten els primers casos de mala convivència amb el veïnat, a més de detectar la casa en mal estat de conservació i manca de pagaments del lloguer. És aleshores quan també arriben les primeres factures de llum amb consums desorbitats, que fan que el cost del subministrament es dispari. De fet, expliquen que es giren rebuts de fins a 600 euros de llum i que acaba assumint la mateixa organització social, davant la incapacitat econòmica de la família.
El març de 2019 es fa una reunió on, per primer cop, Càritas demana a la família que marxi. La família es desagrupa i quatre membres -la parella jove i dos fills- accedeixen a marxar de la llar, quedant només els dos adults de major edat.
Càritas promet que va oferir una alternativa residencial per als dos adults. El sindicat d’habitatge de Sant Andreu discrepa i posa en dubte la paraula de l’ens. A més, totes les parts admeten que no hi ha constància per escrit d’aquesta proposta. “No hi ha cap document que Càritas sigui capaç d’ensenyar que els havia ofert un altre pis”, assegura Roger Gallarza, del sindicat d’habitatge de Sant Andreu.
“Càritas actua de forma perversa”
“Càritas se’ls vol treure de sobre i els vol fer fora, sense assumir cap responsabilitat. Jo no dic que ells [la família afectada] no tinguin part de culpa o no hagin incomplert amb el programa, però no pots fer-los fora així, sense més”, denuncia Gallarza. “Acusem Càritas d’actuar de forma perversa i a l’Ajuntament d’inacció”, resumeix.
El març de 2021 arriba la primera data de desnonament, però s’atura en virtut del decret de la Covid-19 del govern espanyol, que protegeix als inquilins i, per tant, es deixa per més endavant el procediment. El segon intent arriba al juliol de l’any passat i, de nou, s’atura, després que s’arribi a un acord entre totes les parts: Càritas, Fundació Habitatge Social, família i sindicat d’habitatge. El pacte, signat el 14 de juliol de 2021 i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, explica que Càritas exhauria la via judicial a canvi que la família abandonés l’immoble el 5 de novembre. Mentrestant, el sindicat es comprometia a trobar-los un habitatge alternatiu que, alhora, l’entitat vinculada a l’Església catòlica sufragava parcialment amb 2.700 euros.
Va arribar la data i no es va complir el pacte, perquè la família no va marxar de la casa, sosté l’entitat religiosa. Càritas va decidir ajornar l’acord al 31 de gener de 2022, però es va continuar incomplint el pactat. El sindicat d’habitatge de Sant Andreu, per tal de frenar la possibilitat d’expulsar la família Kurdovadze, va instar a l’ONU a aturar el procediment, un fet que la institució internacional va acabar rebutjant.
L’Ajuntament responsabilitza la família
L’Ajuntament de Barcelona responsabilitza del desnonament a la família. “Malgrat la urgència de cada llançament anterior, la família ha rebutjat diferents recursos adequats a les seves característiques -habitatges socials de Càritas, habitatges de la borsa de l’Ajuntament, allotjament temporal urgent de serveis socials, suport econòmic per a cobrir un allotjament per compte propi…-“, diu. “Tampoc han formalitzat els tràmits necessaris per a cercar una alternativa residencial estable”, afegeix.
7 
