La Gemma va començar en la natació sincronitzada amb 8 anys. “Els meus pares sempre van donar-ne suport amb el meu somni, però també van insistir perquè no deixés d’estudiar”. Ella té clar que és la família, juntament amb l’escola i l’esport, la que ens transmet valors. Per això considera bàsiques iniciatives com els Jocs Cabildo de Tenerife, en què participen famílies amb pocs recursos de CaixaProinfància. Ho explica en aquesta entrevista de la sèrie Miradas con alma.
A mi mai em va agradar molt estudiar. I quan va arribar l’adolescència, la cosa es va posar difícil. D’una banda, els entrenaments de sincro van començar a anar de debò; m’entrenava vuit hores de dilluns a dissabte i em quedava poca energia per als estudis, que també s’estaven posant durs. I, d’altra banda, mentre les meves amigues anaven a berenar i a la discoteca, jo havia d’entrenar-me. Per sort, vaig estar molt ben acompanyada per uns pares que em deixaven seguir el meu camí, però assessorant-me en un entorn de total confiança. El seu paper per a mi, com per a gairebé tothom, va ser fonamental.
“La família ens transmet valors que ens acompanyaran tota la vida”
En aquella època vaig canviar d’institut i vaig anar a la residència per a esportistes Joaquim Blume, amb horaris molt flexibles que ens permetien entrenar-nos i estudiar. El paper dels educadors d’allà també va ser important. Jo a les 6 del matí ja m’entrenava i a les 9, a classe. Però els professors eren molt conscients que anàvem cansats i sempre van saber com portar-nos perquè ens mantinguéssim interessats en els estudis. De fet, anys després, just al cim de la meva carrera esportiva, vaig acabar traient-me Gemmologia per gust. Anava a classe molt motivada i vaig aprendre moltíssimes coses.
“L’esport completa l’educació dels nens i els integra socialment”
També les entrenadores i el mateix esport m’han donat uns valors, m’han ensenyat a anar per la vida amb objectius, esforçant-me per a tot i exigint per treure el millor de mi. Per això considero que iniciatives com els Jocs Cabildo de Tenerife, en què participen famílies en situació de vulnerabilitat del programa CaixaProinfància, són tan necessàries. El projecte va rebre el 2018 el Premi Iniciativa Familiar en el marc del 10è aniversari del programa i permet a les famílies amb pocs recursos portar els seus fills a fer un esport, en aquest cas, la lluita canària. Allà pares i mares participen d’una activitat que completa l’educació dels seus fills, que els integra socialment, i creen un vincle amb ells. Perquè els nens necessiten estar amb els seus familiars per desenvolupar-se.
Sé que les activitats d’oci i temps lliure ocupen un paper central per al desenvolupament dels més de 62.000 nens i nenes que participen cada any a CaixaProinfància. I estic segura que aquest projecte tindrà un gran impacte sobre ells i que, abans o després, seran persones que influiran de forma positiva en la seva societat.
Els meus fills també fan esport. El més gran, handbol. I el petit, una activitat extraescolar en la qual practiquen una mica de tot (té cinc anys). Això els forma en molts sentits: els ensenya a treballar en equip, a conèixer-se físicament, a complir regles i ser autoexigents, a escoltar l’entrenador, a ser constants, a acceptar que no sempre es guanya, a tenir un objectiu i perseguir-lo … Són coses que després poden extrapolar a la vida.
Als pares ningú ens ensenya a educar els nostres fills, però tots intentem donar-los el millor. Soc conscient que les famílies sense recursos ho tenen més difícil; potser no els poden donar extraescolars ni moltes coses materials, però hi ha una cosa que sí que tots podem donar-los: temps de qualitat. Jugar amb ells, parlar-hi, escoltar-los perquè t’expliquin les seves coses… La confiança i els vincles entre pares i fills són bàsics per a mi. Jo a la meva mare l’hi explico tot. I als meus fills també intento transmetre’ls aquesta confiança perquè m’expliquin els seus problemes i les seves coses, tan necessària per a una infància feliç.
“Hi ha una cosa que tots podem donar als nens: temps de qualitat”
Crec que per aprendre és molt important divertir-se. I aquesta diversió, compartida amb la família, és una cosa que m’agrada dels Jocs Cabildo. Perquè per aprendre qualsevol cosa, sobretot quan ets un nen, és fonamental que t’agradi i que ho gaudeixis. Això no vol dir que no calgui posar límits. Jo, per exemple, m’esforço perquè valorin el que tenen. De vegades els nens són exigents i demanaires, i aquí jo els dic que hi ha coses que, si les volen, se les hauran de guanyar. No soc una erudita de res, però intento donar-los un bon exemple, perquè al final nosaltres som el seu mirall.
“És imprescindible que les famílies ens impliquem en l’educació”
Criar un fill no és fàcil. I cada nen és únic. Al meu fill Joe li agraden les matemàtiques. Al Nil, els animals i la natura, però els estudis li costen més … Així que el portem a reforç i l’ajudem, i intentem que s’ho passi bé aprenent, sense cap pressió perquè sigui el millor de la seva classe. Perquè, al final, el que els seus pares esperem és que siguin bones persones: generosos, treballadors, amb valors, oberts i, sobretot, capaços d’aconseguir els seus objectius fent el que els agradi. I per a això, és imprescindible que les famílies ens impliquem en la seva educació. El nostre paper ara és clau per al seu èxit en la vida.
