“Ser diferent és bo.” “Per què?” “Perquè gràcies a la diferència aprenem coses noves dels altres i fem amics. Si tots fóssim iguals, seria un avorriment”, comenten els alumnes de l’IES Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat. Fa uns dies, una classe de 1r d’ESO va assistir a la projecció de la pel·lícula sobre assetjament escolar Wonder a la sala d’actes de CaixaForum Barcelona. Els alumnes es van endinsar en l’univers del protagonista, Auggie Pullman, i van marxar havent entès que si els nostres camins es creuen amb altres individus que no són com nosaltres, és per aprendre uns dels altres i convertir-nos en persones millors.
L’Auggie és un nen de 10 anys amb una deformitat facial que, a part d’haver-lo fet passar 27 vegades per quiròfan, li ha ensenyat a ser tan valent con els cavallers jedis que admira des del sofà de casa. El coratge i les ganes enormes que té de gaudir de noves aventures a l’escola aconsegueixen que ni les burles dels seus companys de classe puguin fer-li mal. I aquest esperit de superació ha donat tota una lliçó de vida a un grup de nois de 1r d’ESO. “A més d’analitzar valors com el respecte i la convivència, amb aquesta activitat parlem de l’assetjament escolar i de la diferència com una cosa positiva”, explica Sandra Montserrat, educadora que porta a terme l’activitat a CaixaForum.
Il·lustració: Oscar Llorens
Durant la sessió, la història de l’Auggie remou les consciències dels estudiants i amplia els horitzons de la seva capacitat de conviure: “Si volem que ens respectin, hem de respectar els altres”, diu un en el debat posterior a la projecció. “M’agrada el personatge de la Summer, perquè segueix sent amiga de l’Auggie encara que tots es riguin d’ell”, comenta una noia. “Res, i molt menys el físic, ha de fer que ens burlem d’altres companys”, assenyala un altre.
No hi ha llibres de text que ensenyin als adolescents com de difícil és ser adolescent. Aixecar la veu davant les injustícies pot fer que acabis menjant l’entrepà sol en un racó del pati, i callar a vegades implica acabar fent mal a un altre sense adonar-se’n. Gestionar-ho no és fàcil. Un nen i una nena s’animen a explicar la seva història davant del grup. Confessen que es penedeixen de l’assetjament que li van fer fa un any a una companya. “Al principi ens ficàvem amb ella perquè ens semblava divertit”, reconeix el noi, “però quan em vaig adonar que la feia estar trista a classe, no ho vaig tornar a fer més”. La noia, per la seva banda, afegeix que “si pogués tornar enrere, l’ajudaria i li diria que no es cregués res del que la gent diu. I, a més, els demanaria que la deixessin en pau”.
“Conviure amb aquestes dinàmiques ens fa normalitzar-les, naturalitzar-les, quan en realitat són una gran xacra de la nostra societat. Hi ha nens a qui els destrossa la vida”, afirma Sandra Montserrat. Afortunadament, aquesta experiència ens ha ensenyat que, mentre hi hagi debats sobre l’assetjament escolar a classe que ens facin pensar i pel·lícules que posin en evidència les històries que omplen diàriament els passadissos dels instituts, cada vegada més adolescents aprendran dels seus errors i deixaran de banda els seus prejudicis, i molts d’altres començaran a alçar la veu davant d’aquestes injustícies. No hi ha una fórmula exacta que digui com hem de tractar-nos els uns als altres, però està clar que si els nostres camins es creuen, és per sumar. Junts som més forts. Com deia l’Auggie al final de la pel·lícula: “Sigues amable, perquè tothom lliura una dura batalla”.
