Un pare està disposat a qualsevol cosa pels seus fills. I no parlem només de parassos televisius –com Homer Simpson, que, per molt desastre que sigui, si cal lluita contra un grapat de robots pels seus fills–, sinó d’històries del món real com la d’en Teo Trujillo. Teo i la seva família formen part del programa de lluita contra la pobresa infantil CaixaProinfància. Durant els sis anys que porta prejubilat per un emfisema pulmonar, l’escassa pensió que cobra no li ha impedit viure cada dia donant-ho tot pels seus fills Eric i Paula. “Si hagués de menjar pa dur durant tres dies perquè ells tinguin una dieta variada, ho faria. Per a mi, ser pare ho és tot. Ells són la meva devoció “, explica en Teo.
Tenir un 25% de capacitat pulmonar tampoc ha estat mai una barrera perquè Teo gaudeixi amb ells dels petits moments del dia a dia. Li resulta impossible seguir-los el ritme quan es tracta de jugar a futbol o al corre que t’atrapo, però fa el que és a les seves mans per omplir les seves vides d’aquests records d’infància que després, quan ens fem grans, ens arrenquen un somriure. “Tinc la sort de poder passar gairebé 24 hores del dia amb ells. Els faig l’esmorzar, els porto al col·legi, els acompanyo a les seves activitats extraescolars, jugem a la consola junts i fem alguna sortida de tant en tant. Un cop els vaig portar per sorpresa a PortAventura ‘i es van tornar bojos!”.
Quan és amb els seus fills, Teo intenta que el temps s’aturi i sigui infinit. També els dona tot el seu suport perquè facin el que més els agrada. No li importa el “què diran”, només que els seus fills tinguin, com qualsevol nen, l’oportunitat de divertir-se marcant un gol per l’escaire o ballant una cançó al passadís de casa. “A la Paula li encanta el futbol. És la pitxitxi del seu equip! I a l’Eric, ballar hip-hop. Li dic que s’apunti a classes, però li fa cosa que ho sàpiguen a l’escola … Tot i així, per casa es deixa anar i no vegis quin balls!”.
Per a en Teo és fonamental que els seus fills siguin feliços i puguin decidir què volen fer amb la seva vida. És per això que també els transmet valors com el respecte per totes les persones i opinions i la importància de llaurar-se un futur que, a més de donar-los estabilitat, els faci sentir-se vius. “De gran, la Paula vol ser futbolista i l’Eric, youtuber. Jo vull que siguin el que ells triïn i que alhora els serveixi per fer alguna cosa a la vida. Alguna vegada els he dit que si volen estar tota la vida treballant per quatre duros, com el seu pare i la seva mare, que no estudiïn. Si prefereixen tenir una vida més tranquil·la cal pencar en els estudis! Ells decideixen. Però sé que l’educació els donarà un futur”.
El seu desig, en definitiva, és que l’Eric i la Paula tinguin “un futur millor”. Per això en Teo insisteix en la importància de les sessions de reforç escolar que fan a través de CaixaProinfància, en què treballen la lectura i les mates. A més, reconeix que el que més compensa el seu esforç com a pare no és només que arribin a casa amb millors notes, sinó veure’ls créixer com a persones. “L’Eric és molt tímid i relacionar-se allà amb altres nens i amb els educadors li ha fet guanyar habilitats socials. Ara és molt més obert i té més amics al col·legi”.
Està clar que en Teo ho dona tot per la Paula i l’Eric, però reconeix que si pogués donar-los “una miqueta més” els donaria una habitació per a cada un: un espai propi on, entre pòsters dels seus ídols –Leo Messi i Taylor Swift, respectivament– , poguessin somiar desperts sobre el tipus de persona que els agradaria ser de grans. Mentre persegueix aquest repte, en Teo seguirà encarant el dia a dia amb un somriure i omplint les vides dels seus fills d’il·lusions. Perquè, per a en Teo, no es fa cap sacrifici pels fills, tot “surt sol”.
