L’afiliació a la seguretat social a Barcelona assoleix el rècord absolut en els últims 19 anys. L’abril ha acabat amb 1.164.964 persones cotitzant, la millor dada en gairebé dues dècades. Per darrere d’aquest registre hi ha el valor de novembre de 2021 (1.150.992), fa cinc mesos.
Els afiliats creixen un 5,8% respecte del mateix mes de l’any 2021, ara fa 12 mesos. Són dades més bones que les del febrer de 2020 (1.143.336), tot just pocs dies abans que el govern espanyol declarés l’estat d’alarma per culpa de l’esclat de la pandèmia de la covid-19, el 14 de març de fa dos anys. Respecte del gener, febrer i març de 2022, també hi ha més persones residents a la capital catalana que cotitzen. De fet, al primer mes de l’any n’eren 1.138.629, 12.363 menys que ara. Des de desembre de 2021 es manté aquesta ratxa a l’alça.
Per primer cop en 19 anys també, els afiliats a la seguretat social en règim general, els assalariats, superen el milió a Barcelona. Al novembre ja el van fregar, quan van ser-ne 996.846. De nou, són xifres millors que abans de la crisi del coronavirus i també de l'esclat de la bombolla immobiliària, que va desencadenar una greu crisi a partir de 2008 i que es va allargar més de 10 anys.
Per categories, els autònoms són 125.908 aquest abril. De nou, és el valor més elevat des de 2003, tot i que tan sols ha crescut un 0,8% al llarg de l'últim any -l'abril de 2021 n'hi havia 124.908-. Els treballadors acollits al sistema especial del sector de la llar 25.876, els de l'àmbit marítim 2.144 i aquells que treballen a la indústria agrària 193.
Màxim d'indefinits
Barcelona ha fet història després d'aconseguir que la meitat de contractes de feina d'abril siguin indefinits. Una situació mai vista els últims 20 anys. Al quart mes de l’any 2022, el darrer amb xifres, s’han firmat 70.079 contractes, dels quals 36.835 han estat temporals i 33.244 indefinits, segons les xifres del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i que recull el departament d’Estadística de l’Ajuntament de la capital catalana. Això suposa un augment del 200% en un any en la contractació sense durada determinada.
Encara que el percentatge de contractació indefinida es dispari, en total s’han signat 21.120 menys que el març, fet que suposa un descens del 23%. De totes maneres, si comparem l’abril d’enguany amb el del 2021, l’augment és del 24,5%. Sigui com sigui, suposa una xifra anterior l’abril del 2019, abans de la covid-19. Aleshores es van signar 95.835 contractes -81.971 temporals i 13.864 indefinits-, un 26,9% més que ara.
Per tipologies, històricament i al llarg dels últims 20 anys han predominat els contractes temporals per sobre dels indefinits. De mitjana, han fregat el 85-90% dels contractes totals que se signen mes a mes a la capital catalana, mentre que el 10-15% restant han estat indefinits. Ara bé, des que al 3 de febrer d'enguany el Congrés dels Diputats aprovés la reforma laboral del govern espanyol, impulsada pel ministeri de Treball, que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz (Unides Podem), s'ha disparat aquesta xifra. De fet, aquesta dada no és excepcional a Barcelona, sinó que es dona també a Catalunya i a la resta de territoris de l'Estat, on també per primer cop la meitat dels contractes han estat de caràcter indefinit.
La inflació, el perill
Que la contractació sigui indefinida no ho és tot, perquè les condicions del contracte poden variar molt, començant pels salaris, les jornades de feina, els plusos i els convenis interns de la companyia o del sector en el qual es desenvolupa la feina. A més, cal tenir present que la inflació està desbocada i que això suposa una progressiva pèrdua del poder adquisitiu de la societat, ja que mentre la cistella de la compra s'encareix -també ho fa la gasolina, l'habitatge, els subministraments bàsics, etc.-, els sous no augmenten al mateix ritme. Ni de lluny. L'índex de preus del consum (IPC), l'eina que mesura l'evolució dels preus, indica que l'abril de 2022 tot s'ha encarit, de mitjana, un 7,6% respecte del mateix mes de l'any passat. El que més ha pujat ha estat el cost de l'habitatge, de l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles (15,3%), mentre que els aliments i les begudes no alcohòliques un 8,8%.
