Més de la meitat dels pesquers que subsisteixen a Barcelona va tornar aquest dimecres a feinejar a la mar, just quan feia una setmana que la vintena d’embarcacions que formen la flota de la ciutat restava amarrada al port a causa de l’encariment del combustible. Els 11 vaixells de pesca de cèrcol i les dues d’arts menors van tornar a salpar després de l’acord que el Govern espanyol va assolir amb els representants dels pescadors per compensar la pujada del gasoil; en canvi, la tripulació de les nou naus d’arrossegament continua a terra. En tot cas, armadors i pescadors es veuen també afectats per la vaga de transportistes i han obtingut uns ingressos minsos al reprendre les captures.
“Per una caixa de sardines que costa 29 euros s’han pagat sis euros aquests dies. No cobriríem costos si el peix anés sempre a aquest preu”, admet el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, al TOT Barcelona. La manca de transport de mercaderies a causa de les protestes i la incertesa sobre si els vehicles arribaran a destí fan davallar els preus, sotmesos a subhasta i on els pescadors no poden repercutir costos. A principis de març, el jornal va enfonsar-se a només 20 euros per una setmana de feina per a cadascun dels set tripulants d’un pesquer de Barcelona.
La pitjor part se l’han dut els vaixells que s’han demorat més dins del mar al reprendre les sortides aquesta setmana. És una versió descarnada de la llei de l’oferta i la demanda: les tarifes que s’ofereixen per adquirir el peix decauen a mesura que els primers vaixells tornen a terra i descarreguen les captures. La conseqüència és que trigar a tornar a port pot implicar haver de malvendre la mercaderia al no tenir prou garantia de comptar amb transportistes per col·locar el gènere.
“Transportem producte també a Madrid i Saragossa, però hi ha el transport just i necessari. Els consignataris no volen arriscar-se i llavors deixen caure els preus. El problema és pels últims, que els baixa força el preu”, il·lustra Juárez. Reconeix que l’activitat pesquera s’ha reprès amb “poc servei” a Barcelona, però confia que es normalitzi en els pròxims dies.
A terra fins el 8 de juny
En tot cas, es manté l’aturada dels vaixells d’arrossegament fins el 8 de juny, tal com van acordar. A l’espera que l’escalada del cost del gasoil remeti, fan d’una tirada en les pròximes setmanes totes les vedes biològiques previstes, amb què es deixa que els bancs de peixos es regenerin. “Estan fent reparacions i estan totalment inoperatius. És el més segur i el més idoni per subsistir a aquesta crisi”, addueix Juárez, que precisa que el sector d’arrossegament consumeix més combustible que les embarcacions que sí que s’han fet de nou a la mar els últims dies.
Els treballadors han passat a cobrar el subsidi d’atur i els vaixells reben una compensació prevista quan es declara la veda biològica, anticipada per pal·liar els estralls econòmics causats pel ràpid ascens del gasoil. En tot cas, la confraria de Barcelona està a l’espera de saber si els propietaris dels vaixells i els treballadors rebran indemnització per tots els dies d’inactivitat previstos si encadenen les 12 setmanes d’aturada ininterrompuda que han programat.
Mentrestant, els pesquers segueixen de prop com es resol el conflicte del transport de mercaderies i si la vaga d’una plataforma de treballadors s’allargarà tot i l’acord que l’Estat ha tancat amb representants del sector per rescabalar-los per l’encariment del carburant. “És una necessitat no dependre d’ajudes, sinó tenir un treball digne i donar sostenibilitat als sectors. Si no, això provocarà un caos”, adverteix Juárez.
