Les llars de Barcelona perden un 7,6% de poder adquisitiu després de l’esclat de la covid-19, a finals de febrer del 2020. Però no només. Aquí se li ha de sumar una guerra a Europa i una inflació desbocada. Aquestes són les dades preocupants que reflecteix l’últim informe de la renda trimestral de l’Ajuntament del mes d’abril, que recull les dades del quart trimestre de 2021.
Com ja advertien –“preveiem que aquest factor sigui encara més acusat“, deia fa poc més d’un mes la Cap del Departament d’Anàlisi Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, Dolors Cotrina-, els mals pronòstics s’han complert i la butxaca dels barcelonins està encara més retallada ara del que ja ho estava abans. El tercer trimestre de 2021 el poder adquisitiu havia caigut un 6,8%, respecte del primer trimestre de 2019, el primer amb xifres. Ara, però, cau encara més, fins a un 0,8% més.
El sisme a les cases de la capital es va viure al segon trimestre de 2020, el primer moment on s’observen amb dades oficials l’afectació real de la pandèmia. Aleshores el poder de compra -o estalvi- de les llars cau fins a un 13,8% respecte a l’inici de l’any 2019. Des d’aleshores i fins avui s’han registrat valors negatius, no tan acusats, si bé és cert, però en el millor dels casos d’un -3,4% (tercer trimestre de 2020) i en el pitjor d’un -9,3% (segon trimestre de 2021).
Els recursos de les persones assalariades s’enfonsen fins a un 13,5% el segon trimestre de 2020, un cop entra SARS-CoV-2 a Catalunya. Quant als autònoms la sotragada encara és més grossa: un 31%. L’únic que pal·lia aquest efecte desastrós per la butxaca dels barcelonins són les prestacions socials. De fet, s’observa com es disparen un 24,8% al segon trimestre de 2020, coincidint amb la gran patacada que pateixen assalariats i autònoms, i continuen en valors superiors al 10% de creixement el tercer i quart trimestre de 2020. En concret, un 12,8% i un 11,2%, respectivament.
Ara la situació s'inverteix i els ingressos dels assalariats creixen un 5,1% el quart trimestre de 2021, respecte del mateix període de 2020; en el cas dels autònoms ho fa en un 4,8%; i les prestacions socials s'alleugereixen fins a l'1,1%. No obstant això, tenint en compte els factors externs, com l'augment del preu de la cistella de la compra, la capacitat de compra -i estalvi- dels barcelonins és cada vegada més baixa.
Quant a la font d’ingressos de les llars, el recurs predominant, en un 53,1%, és el sou dels assalariats, en un 25,6% les rendes mixtes (treballadors en règim d’autònoms i ingressos provinents de propietats en lloguer, principalment) i en un 21,3% les prestacions socials, com puguin ser els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
Mentre que la renda disponible té en compte els ingressos mitjans de les llars de Barcelona, el poder adquisitiu té en compte aquest factor, però equilibrant-lo amb efectes externs a la renda dels residents, com ho és la inflació.
Inflació rècord en 29 anys
El cost de la vida s'ha encarit un 9,1% al març a la província de Barcelona, atenent l’índex de preus del consum (IPC) i segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta xifra trenca tots els rècords, perquè es tracta d'un valor mai vist en els últims 29 anys, des de 1993. Això significa que, de mitjana, tot costa quasi un euro més ara que fa un any. Per categories, la situació és especialment preocupant en el cas de l’habitatge, l’energia i els combustibles. Aquí les xifres es disparen ja fins al 25,8%. Això significa que, per exemple, si un pis de lloguer costava el març de 2021 1.000 euros, ara se situaria en els 1.258 euros. I el mateix amb la llum, amb l’aigua, el gas o la gasolina.
En el cas de l’alimentació la situació és la mateixa. Sense ser una xifra tan desorbitada, els preus s’enfilen un 6,4% aquest mes de març, respecte del que passava a la província de Barcelona ara fa 12 mesos.
