La inflació no para de créixer. Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) trenquen tots els rècords. Al març l’augment de l’índex de preus del consum (IPC) s’ha situat en el 9,1%, una xifra mai vista en els últims 29 anys, des de 1993. D’altra banda, els salaris no evolucionen, ni de lluny, a aquest ritme alcista desbocat, propi d’altres èpoques i contextos històrics. Això suposa que la població s’empobreix, perquè amb els mateixos diners cada cop pot comprar i estalviar menys.
Per categories, la situació és especialment preocupant en el cas de l’habitatge, l’energia i els combustibles. Aquí les xifres es disparen ja fins al 25,8%. Això significa que, per exemple, si un pis de lloguer costava el març de 2021 1.000 euros, ara se situaria en els 1.258 euros. I el mateix amb la llum, amb l’aigua, el gas o la gasolina.
Mateixa fotografia en el cas de l’alimentació. Sense ser una xifra tan desorbitada, els preus s’enfilen un 6,4% aquest mes de març, respecte del que passava a la província de Barcelona ara fa 12 mesos.
Aquesta mala situació contrasta amb el bon múscul que exhibeix l'ocupació. Barcelona consolida el ritme de creació d’ocupació i des del novembre de l’any passat manté xifres d’atur inferiors a l’esclat de la bombolla immobiliària, amb la caiguda de la companyia de serveis financers nord-americana Lehman Brothers. En concret, el març, l’últim amb xifres, ha acabat amb 64.060 persones a l’atur a la capital catalana, una dada més baixa que les 65.356 que es van registrar aquell fatídic setembre de 2008, quan l’economia mundial es va començar a ensorrar i es va desencadenar una llarga crisi de més d’una dècada.
A més, quant a la tipologia de contractació, per primer cop en l'última dècada, un de cada tres contractes és fix, després que el 3 de febrer el Congrés dels Diputats aprovés al reforma laboral del govern espanyol, impulsada a través del ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta Yolanda Díaz.
Poll Maker
