Les comunitats de veïns frustren el pla de plaques solars de Barcelona

Campanyes publicitàries, milions d’euros en ajudes directes, noves línies de subvencions, descomptes en impostos, col·laboració público-privada… L’Ajuntament de Barcelona porta anys promocionant la instal·lació de plaques solars en l’àmbit residencial a la ciutat. I sembla que no se’n surt. En dos anys ha rebut únicament 190 sol·licituds de subvenció per a instal·lacions en edificis residencials, de les quals només 14 són blocs de pisos. Els incentius econòmics són contundents, però no aconsegueixen imposar-se al factor humà. La directora de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental del consistori, Cristina Castells, assenyala el gran escull en aquesta cursa de fons: “Posar d’acord comunitats de veïns”.

La darrera iniciativa municipal, presentada el passat 2 de maig, és MÉS Barcelona: una campanya de comunicació i un nou web per donar a conèixer aquest mecanisme d’impuls a la fotovoltaica i la rehabilitació energètica gratuïta a la ciutat. L’Ajuntament i set empreses energètiques homologades estudiaran la viabilitat dels projectes que rebin i en cas d’executar-se, els inversors assumiran el 100% dels costos que posteriorment recuperaran gràcies a l’energia excedent o els estalvis energètics generats per les operacions, finançades amb una inversió total de 50 milions d’euros públics.

L’Ajuntament de Barcelona ja fa anys que treballa per fer que el consum elèctric dels edificis privats i dels equipaments públics sigui d’origen renovable. I també aspira a que l’energia es generi el més a prop possible del lloc de consum. Donat que la majoria d’immobles són residencials, els plans van sobretot adreçats a seduir la ciutadania perquè s’apunti al carro de les plaques solars als terrats. “Facilitem procediments, llicències i burocràcia; intentem que la inversió inicial tingui el menor impacte possible amb una línia de subvencions que cobreix el 40% de la rehabilitació; i també oferim una bonificació del 50% a l’IBI durant tres anys”, enumera Castells.

Però malgrat la magnitud de les ajudes, els resultats no són per tirar coets. Els darrers anys –sobretot el 2019– ha crescut una mica el nombre de sol·licituds de bonificació fiscals per part de famílies generadores d’energia solar, però el parc d’habitatges dotat de plaques és encara marginal. Entre 2017 i 2019 s’han rebut menys de 200 sol·licituds d’ajuts per instal·lacions en edificis residencials: 15 en plurifamiliars (escales de veïns petites, la majoria) i 175 en cases unifamiliars. Així mateix, s’han registrat 321 sol·licituds de bonificacions d’IBI, el 97% l’any 2019. La majoria d’aquestes sol·licituds (243) corresponen a només 14 instal·lacions d’autoconsum compartit o per usos comuns ubicades en blocs plurifamiliars.

A la recerca de nous aliats

La directiva municipal subratlla que per a una comunitat de veïns les ajudes existents “surten molt bé”, però admet que els incentius topen amb les dinàmiques obstaculitzadores de moltes escales de veïns. “Pensàvem que un dels grans impediments era la inversió inicial, per això hem fet esforços perquè sigui la mínima possible; però ens adonem que no n’hi ha prou perquè el gran problema és posar d’acord una comunitat de veïns”, diu taxativa Castells.

Per convèncer els propietaris de pisos de les bondats de posar plaques, l’Ajuntament de Barcelona busca ara nous aliats. “Hem d’explicar a les comunitats de propietaris els casos d’èxit que hi ha, juntament amb els instal·ladors i administradors de finques“, diu. Castells posa d’exemple un edifici al carrer de Huelva amb 60 veïns, que reduiran uns 3.000 euros la factura anual de la llum de l’escala a més d’abaratir uns 25 euros a l’any el seu rebut particular. En total l’estalvi ascendeix a uns 50 euros per habitatge i any.

La directora de Serveis d’Energia apunta sobretot als gestors de finques com a potencial aliat per ampliar el nombre d’instal·lacions de plaques solars en edificis plurifamiliars: “Podria ser una figura molt interessant”. “Quan parles amb els professionals del sector, afirmen que han d’invertir molts esforços per aconseguir tirar endavant un projecte en comunitats de veïns”, diu Castells.

Una política regressiva?

El major interès dels propietaris d’immobles unifamiliars –cases antigues, xalets, adossats…– no és únicament l’absència de comunitat de veïns, sinó també una ràtio d’estalvi molt superior. Aquest tipus d’habitatge pot assolir una reducció del 50%-55% de la factura elèctrica, depenent de la instal·lació solar que hi hagi, explica Víctor Gardrinier, responsable de la startup Solarmente, instal·lada a Barcelona Activa. Des del primer minut, aquestes cases s’estalvien entre 500 i 600 euros a l’any. A més amb la subvenció la inversió inicial baixa i s’estalvia també part de l’IBI. El major incentiu en aquests immobles, normalment associats a rendes més altes i un patrimoni de valor superior, planteja el dubte de si la política d’instal·lació de plaques en terrats de grans ciutats pot acabar sent regressiva: és a dir, si aquest diner públic pot acabar afavorint més la ciutadania benestant que la vulnerable.

A la pràctica, l’energia solar en un bloc de pisos és tota una altra història. En primer lloc, alguns disposen de poc espai lliure a la coberta per disseny, presència d’altres instal·lacions o perquè es va edificar amb sobreàtics fa dècades. En els millors casos, quan els teulats són molt grans i s’hi poden instal·lar moltes plaques, l’estalvi aconseguit a la factura se situa “entre el 5% i el 10%”, segons Gardrinier. Vet aquí una clau de l’escàs interès: el guany econòmic no és prou gran ni immediat com per convèncer fàcilment tots els veïns del bloc a fer la despesa de posar les plaques.

El trinomi “el que genero, el que estalvio i el que gasto” molts cops és difícil de conjugar, admet l’emprenedor. “Cal ser molt motivat i tenir voluntat de ser sostenible i independent”, afegeix. “Les plaques són una gran opció per abaratir la factura de la llum de les comunitats, però estalviar diners al rebut dels pisos és més complicat”, puntualitza.

A més del menor l’incentiu econòmic, als blocs de pisos la resistència al canvi i l’immobilisme poden ser fruit de molts factors: baix nivell adquisitiu, envelliment de la població, desinformació i prejudicis… Però també té un gran pes l’evolució del mercat d’habitatge: a Barcelona en el darrer mig segle la propietat horitzontal –cada pis amb diferent titularitat– s’ha imposat a la tradicional propietat vertical –un amo únic o un grup reduït–, pel que ha crescut el nombre de persones que cal posar d’acord a cada edifici.

La dificultat encara puja un esglaó més quan part dels propietaris són residents i l’altra part tenen el seu pis llogat a tercers. “Un gran handicap és el nombre de llogaters en una finca, perquè llavors qui fa la inversió no és qui paga el rebut de la llum i es beneficiaria de l’energia generada”, reflexiona Castells. Sovint també repercuteixen l’IBI a l’inquilí, pel que no reben la bonificació fiscal. “Els propietaris que no viuen en els pisos no s’interessen per posar plaques, tenim grans incongruències”, lamenta.

L’utopia de l’autosuficiència

L’Ajuntament de Barcelona afirma que amb les plaques solars els habitatges de la ciutat podrien autoabastir-se. Segons dades municipals, el consum mitjà d’una llar és d’uns 5.500 kWh a l’any. A Barcelona hi ha uns 810.000 habitatges, que per tant sumarien una demanda d’uns 4.500 GWh/any. Els càlculs del consistori indiquen que el potencial màxim de generació global d’energia en coberta –o sigui, plaques solars, tèrmiques o minieòlica– és de 5.500 GWh/any. Segons les fonts consultades, aquesta energia permetria cobrir el 100% del consum energètic residencial en general a la ciutat. No inclou, però, edificis amb altres usos: hospitals, escoles, hotels, restaurants, indústries, etc.

Les dades disponibles indiquen que actualment hi ha instal·lats uns 15,47MWp de potència a la capital catalana. D’aquesta, la gran majoria correspon a instal·lacions de connexió a xarxa que es van fer abans de 2011, quan la generació d’energia elèctrica renovable rebia importants primes. Malgrat que els últims anys el creixement del sector ha estat baix, ara es nota una certa recuperació gràcies a l’impuls municipal de noves instal·lacions d’autoconsum i, més recentment, a l’aprovació del Reial Decret 244/2019, que regula l’autoconsum i obre la porta a l’autoconsum compartit.

Canvi de mentalitat

“La cultura del manteniment és molt baixa i per posar plaques s’ha de ser molt motivat, perquè quan tenim diners els gastem en altres coses”, reconeix la representant de l’Ajuntament. Per això advoca per presentar als veïns les plaques “com una oportunitat, no com una obligació”. “Hi ha una visió curtterminista pel que fa a les energies renovables, de cultura mediambiental en tenim poca”, sosté. “La gent va començar a entendre les restriccions per la Zona de Baixes Emissions quan ho vam vincular a la salut, no al medi ambient. En el cas de l’energia ens falta aquesta visió d’oportunitats i beneficis”, afegeix.

Per la seva banda, Gardrinier té esperança en un canvi progressiu de mentalitat. La visió sostenible, creu, acabarà sent majoritària: “El mercat de les renovables va renéixer el 2019, només cal una mica de temps”. Així doncs, l’anunciada revolució energètica als terrats de Barcelona avui per avui respon més a la lenta l’evolució cultural dels veïns que a la rapidesa amb exigeix l’emergència climàtica.

Comentaris

    Vendetta Maig 16, 2021 | 23:25
    La asesina del formigo no te credit recordeu ki la apoya el ultradreta gavatxo
    Colau es CO2 Maig 17, 2021 | 08:05
    A Barcelona es molt més ecològic i barat un molinet de vent per edifici, que les plaques de ferralla tòxica de CO2 letal. Colau, corrupcio i Co2
    FRANK DUBÉ Maig 17, 2021 | 15:01
    La meva factura del consum de llum el mes de març marca 47.60 € però entre naps i cols el TOTAL puja 73:02€. Menys comèdia 6plau

Nou comentari

Més notícies

Energia renovable per micromecenatge

Una comunitat de veïns és autosuficient gràcies a unes plaques solars finançades per 'crowdlending'

Barcelona estrenarà el 2021 els primers pisos protegits amb plaques solars per autoabastir-se

Són les tres primeres promocions municipals, dues a Sant Martí i una a Nou Barris, pensades per fomentar l’autoconsum compartit
L'edifici on s'ubicaran les plaques solars / Port de Barcelona

El Port inverteix més de mig milió d’euros en plaques solars per reduir el consum elèctric

Permetrà disminuir-lo en un 67% i s'instal·larà a l'Àrea Punt d'Inspecció de Frontera

L’elèctrica de Colau només ha aconseguit el 7,4% dels clients particulars que va anunciar

La comercialitzadora municipal Barcelona Energia dona servei a 1.482 domicilis al cap d'un any en marxa, molt lluny de l'objectiu d'arribar a 20.000 llars