La comercialitzadora elèctrica municipal, Barcelona Energia, no ha atret tants clients particulars com volia. De fet, s’ha quedat molt lluny de l’objectiu d’arribar a les 20.000 llars: en el primer any de funcionament només 1.482 domicilis s’hi han endollat, el 7,41% dels contractes anunciats. A més, no ha pogut acreditar-se per oferir el bo social a clients vulnerables que demostrin risc de pobresa energètica i alguns afectats s’han donat de baixa per passar-se a companyies privades que sí que ofereixen la tarifa d’últim recurs. El regidor de Transició Energètica, Eloi Badia (BComú), ha ofert per primer cop una radiografia de les xifres de l’empresa pública, a petició de JxCat aquest dimarts a la comissió d’Urbanisme.
Badia ha detallat també que el 86% dels usuaris particulars són llars barcelonines i el 14% són domicilis metropolitans. L’Ajuntament de Barcelona és el gran client, amb 4.463 contractes municipals –cada equipament té el seu– des de l’1 de juliol de 2018. Pel que fa a les tarifes, tampoc té bons resultats la fórmula més innovadora que permetia unificar el consum d’electricitat i la generació d’energia amb plaques solars: únicament l’1% dels contractes són amb tarifa solar. El 49% han optat per la tarifa variable, el 41% han triat una quota fixa i el 9% ha preferit la tarifa eficient que optimitza costos.
Badia: “Tot just està naixent”
Badia ha admès que “evidentment hi ha molt camp per córrer” però ha defensat els resultats perquè la comercialitzadora “tot just està naixent”. “Per ser el primer any són dades que s’equipararien a totes les comercialitzadores que s’han intentat implantar en un mercat tan saturat com Barcelona”, ha afirmat. El regidor s’ha emparat en el “nivell de satisfacció és altíssim” dels pocs clients actuals, ha avançat que l’empresa preveu tancar amb un milió i mig de beneficis i ha subratllat que els comptes no tenen “cap indicador negatiu”.
Ha afegit que l’empresa és l’única forma legal amb la que l’Ajuntament pot “gestionar directament” el seu propi rebut de la llum i assegurar-se que sigui energia d’origen renovable. Fins ara formava part del contracte marc de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que ofereix preus més competitius als consistoris a través de la compra conjunta d’electricitat. A més, les tarifes de Barcelona Energia són lleugerament més baixes que les de l’ACM i el regidor ha estimat un estavi de 133.000 euros per a les arques municipals.
Pel que fa al bo social, Badia ha confiat que l’elèctrica municipal podrà formar part del nou conveni de la Generalitat amb les grans companyies: “Complim amb tots els requisits pobresa energètica i estem a l’espera de resposta de la Generalitat, tenim tota la predisposició”. També ha posat èmfasi en la faceta de representació al mercat elèctric –ven al mercat elèctric majorista l’electricitat que es genera a la ciutat–, amb un volum gestionat de 165 gigawats/hora. La immensa majoria de la producció, però, prové de la planta d’incineració de residus que té l’empresa metropolitana TERSA al Fòrum.
L’oposició suca pa
L’oposició ha sucat pa en els mals resultats i ha acusat als comuns de fer “propaganda” amb l’elèctrica. Francina Vila (JxCat) ha lamentat que “l’excessiva demagògia ha creat una expectativa que no s’ha complert” i ha demanat al govern un calendari i una estratègia clara per arribar a les 20.000 llars que com a màxim pot proveir, avui per avui, Barcelona Energia. Jordi Coronas (ERC) ha definit les primeres passes de l’empresa com “una arrencada de cavall i una parada de burro” i ha criticat que “les tarifes no són competitives al mercat lliure”.
Celestino Corbacho (Cs) ha llegit algunes declaracions que va fer el govern d’Ada Colau sobre l’elèctrica el passat mandat i les ha comparat amb els resultats: “Haurien pogut adjudicar el contracte del metro, si volien acabar amb els oligopolis!”. “La idea primigènia va ser bona, el problema ha estat la gestió que han fet”, ha afegit. Òscar Ramírez (PP) ha lamentat que el govern es va comprometre al setembre a convocar una jornada monogràfica per conèixer encara més dades sobre el primer any de l’elèctrica i ha censurat que es facin públiques “en una intervenció de 4 minuts”. Manuel Valls (BpC) –en la seva tercera participació en una comissió aquest mandat– ha sentenciat que Barcelona Energia “és més una plataforma de propaganda que un servei real”: “Si fos tan útil no s’explica que els barcelonins no s’hi apuntin de forma massiva”.
