El Mercat de Sant Andreu aguantava com podia a la carpa del carrer de Sant Adrià. Un espai provisional, petit, amb poca llum, però molt ben ubicat. Allà van estar-s’hi els paradistes cinc anys, mentre la reforma de l’antic recinte anava avançant. El nou mercat va estrenar-se el 9 de setembre de l’any passat a la plaça del Mercadal, la seva ubicació tradicional. El nou recinte, ben lluminós, modern i molt més gran va cridar l’atenció dels veïns, que el van omplir el dia de la inauguració. Tot eren somriures i optimisme. Però mig any més tard, ja apareixen algunes veus que tornen a evocar al patiment.
La nova ubicació no ajuda a molts dels paradistes. A Santa Adrià, el mercat va aconseguir atraure un nou tipus de públic. Era una zona de pas, a tocar de l’estació de metro i de Rodalies, al costat de la Biblioteca de Can Fabra. “Quan ens van traslladar, la gent s’estranyava, no sabien que hi havia un mercat a Sant Andreu”, explica ara al TOT Barcelona la carnissera i presidenta dels venedors del mercat andreuenc, Elisenda Pons. Durant aquests cinc anys de transició, van fidelitzar moltes famílies joves. Famílies que s’han perdut amb el canvi. “A la gent li costa molt desplaçar-se”, es resigna Pons.
Més despesa, menys clients
La plaça del Mercadal és ben diferent. El nou recinte, amb una porxada plena d’arcs que recorda l’antic poble de Sant Andreu, aporta al mercat un romanticisme que no tenia la carpa, però alhora l’allunya de les zones de pas. “És molt maca [la plaça], però està morta”, sentència Pons. El passat mes de març, el mercat va tenir 28.952 clients, el vuitè (de 43) que menys en va tenir de tota la ciutat. I a més, aquesta clientela s’ha envellit, un fet que la presidenta dels venedors creu que els perjudica. “No compra el mateix una mare amb criatures que una persona gran”, diu. La facturació, assegura, ha baixat al voltant del 30% amb la nova ubicació.
A la disminució d’ingressos cal afegir un augment de les despeses. Despeses, això sí, que els paradistes ja coneixen abans del canvi i que assumeixen amb naturalitat. Pons xifra en més d’un 40% els costos del nou mercat. “L’espai és més gran, necessitem més neteja, més llum i, evidentment, paguem un cànon molt més gran; se suposa que tenim ara un mercat de primera”, explica. Aquest fet genera preocupació entre alguns paradistes, que veuen un horitzó negre. “Clar que fa patir, i encara sort que no tenim gent a càrrec a qui pagar un sou i podem subsistir”, deixa clar una presidenta que, tot i ser “sempre optimista”, no s’atreveix a pronosticar què els oferirà el futur.
En la mateixa línia es pronuncien els germans Toni i Juanjo, tercera generació de paradistes de la família. “No ens podem preocupar pel futur, és massa incert”, expliquen al TOT. Coincideixen en el fet que la despesa “ha pujat molt” i que la clientela no ha augmentat. “No sé si es pensaven que venint aquí hi hauria més gent, ja es podia saber que no”, diu en Juanjo. “Si hi hagués un pàrquing a sota potser en vindria més, però no n’hi ha”, respon en Toni.
Un punt d’optimisme
El punt d’optimisme el posen a la parada del Pep i l’Eulàlia, fill i mare que acaben totes les seves respostes amb un “però estem bé”. “Potser hi ha gent que sí que no tenia tanta clientela i ara nota el fet d’estar en un lloc més tancat”, diu el fill, que creu que no és el seu cas. “Diria que hem augmentat clients i tot”, conclou.
A l’altre extrem del mercat hi ha en Marc. És la primera parada que veuen els clients que entren per l’accés que dona al carrer Gran de Sant Andreu. “Estar aquí no és el somni de la meva vida, però estem bé”, ironitza. “No tot són els diners, la carpa era una porqueria. Aquí hi ha espai, llum, es treballa millor”, continua. Assegura que, mig any més tard, encara queden petits desperfectes per solucionar, “són lents”, però se’l veu conformat amb el que té. I, com ja era d’esperar, segueix la línia de la resta de paradistes i es nega a preveure quin serà el futur del mercat.
2 
