Pere Aragonès i Ada Colau han posat amb la Copa Amèrica de vela igual que Francisco Camps i Rita Barberá van abraçar el trofeu degà de la nàutica mundial fa gairebé 20 anys. Al president de la Generalitat i l’alcaldessa de Barcelona no els ha fet nosa repetir una fotografia que els seus homòlegs valencians han preferit evitar. Al deute encara pendent d’acabar de saldar dels fasts d’uns anys marcats per la sumptuositat i la corrupció del PP al País Valencià, les autoritats catalanes contraposen un pronòstic suggestiu de beneficis per acollir les regates: 1.000 milions de dòlars, més de 900 milions d’euros al canvi.
Per ara, però, no s’ha concretat d’on brollaran els diners ni com es repartirà una xifra tan rodona i seductora. Tampoc s’ha aclarit si els guanys arribaran a la petita economia de la ciutat. Una anàlisi sobre l’impacte econòmic de la Copa Amèrica de 2007 a València va detectar que la repercussió en els negocis a peu de carrer és més aviat minsa: va concloure que “les grans empreses i les transnacionals” van ser “les principals beneficiades de la competició”, mentre que les empreses locals van quedar “en un pla secundari” en la distribució de guanys.
“El que reporta en realitat a la ciutadania és relativament poc”, afirma un dels autors de l’estudi, Ismael Fernández, catedràtic jubilat d’Estructura Econòmica de la Universitat de València. Amb aquesta quarta i última entrega, el TOT Barcelona tanca el cicle d’articles sobre el precedent del campionat que la capital catalana albergarà el 2024.
Fernández ha sigut redactor de multitud d’informes d’impacte econòmic de grans esdeveniments i infraestructures. Junt amb dues professores de la Universitat Politècnica de València, María Luisa Martí i Rosa Puertas, va sondejar patronals i organitzacions empresarials de la ciutat després de la primera edició de la Copa Amèrica. L’objectiu de l’enquesta era comprovar si el negoci s’havia incrementat durant la competició. “Vam trobar que la immensa majoria dels qui haurien d’haver notat l’impacte d’aquells mesos no el van notar”, rememora l’investigador.
Fernández precisa que van consultar patronals i organitzacions empresarials i de treballadors autònoms, com les plataformes de taxistes o els gremis de petits comerciants. “Gairebé tots ens traslladaven la mateixa informació: no havien percebut l’impacte important que es deia que hi hauria. La Copa Amèrica havia passat i havia vingut molta gent, però no havien percebut una demanda important”, assenyala.
El professor recorda que les expectatives de negoci van dur en alguns casos a planificar ampliacions de plantilla davant d’un possible repunt de la demanda durant el torneig. “Però no van ser necessàries, es va absorbir amb les dotacions que ja tenien”, precisa.
La construcció, la més beneficiada
Els tres professors universitaris van inferir que la construcció va ser el sector més beneficiat entre 2005 i 2007 pel trasllat de la Copa Amèrica a València. L’estudi va calcular que va rebre un efecte directe de gairebé 17 milions d’euros. Just després es va situar el comerç (16,3 milions d’impacte directe), però altres sectors en què abunda la petita i mitjana empresa com la restauració (6,6 milions), el transport (5,3 milions) o l’hosteleria (3,3 milions) van quedar força per darrere, relegats per altres com les immobiliàries (12,3 milions) o els serveis d’intermediació financera (10,3 milions).
Els equips competidors –formats cadascun per unes 200 persones– arriben anys abans a la seu per aclimatar-se i inspeccionar el camp de regates per adaptar les embarcacions. Fernández subratlla aquesta antelació com el principal motiu pel qual el sector immobiliari va treure especial rendiment del desembarcament de regatistes, que van hostatjar-se en zones residencials i cases unifamiliars de l’entorn de València. “Això té efectes secundaris, perquè eleva els preus en tot el sector immobiliari”, apunta el professor, que comenta que els costos van pujar. “Hi va haver més inflació a València, es van disparar els lloguers, hi va haver creixement dels preus immobiliaris i dels preus dels hotels, tot i que els hotelers no ho van percebre com un impacte important”, assegura.
La reflexió convida a l’interrogant: els efectes que l’economia valenciana va experimentar podrien traslladar-se a la capital de Catalunya 17 anys després? En primer lloc, Fernández subratlla que “Barcelona no és València”. “Aquí no hi havia la dotació d’infraestructures, de serveis, de capital humà i de qualitat de petites empreses que Barcelona té”, evalua el catedràtic, que creu que la Copa Amèrica “serà més rendible econòmicament a Barcelona que a València”.
“València guanyava en imatge però no en diners, mentre que Barcelona poc té a guanyar en imatge, perquè ja la té guanyada a nivell internacional, però sí que li pot reportar més beneficis locals. Quants? No gran cosa”, rebaixa. En aquest sentit, Fernández pronostica que els petits establiments de Barcelona poden beneficiar-se només “marginalment” del campionat.
A banda, augura que a Barcelona també s’encariran alguns preus per la Copa Amèrica, com els de les places hoteleres, a causa de l’increment de la demanda. “Els preus pujaran segur, i també els pagarà la resta de població que vagi a Barcelona: encara que no li importi l’esdeveniment esportiu, en sortirà perjudicada”, preveu Fernández, que també opina que els imports del lloguer a Barcelona “pujaran en els habitatges de la zona portuària i de l’entorn on es celebri la competició”.
Compres al país d’origen
El professor recalca que les esquadres de la Copa Amèrica són “grans expedicions” que acostumen a traslladar els proveïments dels països d’origen, des dels vehicles fins als queviures, cosa que restringeix força les compres que efectuen a la ciutat seu. “A València, els equips van portar els seus mecànics, els seus enginyers, els seus informàtics… Hi ha un relatiu secretisme, perquè cap conjunt vol que cap altre s’assabenti de què fan ni quin equip tenen. Prefereixen cridar mecànics i serveis complementaris del seu país d’origen i traslladar-los en comptes de contractar-los a la ciutat”, sosté Fernández.
En tot cas, pensa que és factible que els equips s’obrin més a Barcelona i confiïn en els “bons serveis” que trobin a la ciutat per proveir-s’hi. En tot cas, supedita el benefici que la capital catalana pugui extreure de la Copa als visitants que el torneig nàutic atregui. “Quant a això, Barcelona té una capacitat d’atracció que València no tenia”, distingeix.
De totes maneres, Fernández no pensa que la Copa Amèrica atorgui “un salt qualitatiu important” a Barcelona pel que fa a notorietat internacional. “És veritat que Barcelona tornarà a sortir una altra vegada arreu del món com un referent, però ja ho és. Quant a això, era més important per a València”, diagnostica el professor, que aconsella “rebaixar els fums” de les expectatives: “Es poden obtenir beneficis d’imatge? Marginals. Ingressos? Probablement n’hi hagi, però marginals respecte a activitats complementàries que es podrien fer, però potser una mica més perquè és un esdeveniment que s’allarga força temps i no és puntual”.
Les administracions han situat el llistó de la rendibilitat molt alt. Tant és així que l’èxit o el fracàs del retorn econòmic que la competició generi dependrà de si es confirma o no que s’aboquen més de 900 milions d’euros sobre l’economia catalana i quins sectors en surten més gratificats. Fernández és cautelós amb la projecció de guanys que s’ha anunciat. En tot cas, avisa que no tot es quedarà a Barcelona, sinó que una part se centrifugarà via impostos o contractacions.
“Qualsevol increment d’inversió o de despesa té efectes multiplicadors, però no tant com es pronostica, perquè normalment s’infla la informació. No he vist treballs concrets de Barcelona, però suposo que serà més del mateix. L’administració sempre ha de dir que la ciutat obtindrà beneficis”, reflexiona. El TOT Barcelona ha ofert veu al Reial Club Nàutic de València –impulsora d’una candidatura per fer tornar la Copa Amèrica a la ciutat– i a la Federació Empresarial d’Hosteleria de València –una de les patronals que va signar un manifest a favor del retorn de la competició–, però totes dues han declinat respondre.
3 
