El Govern vol que el “banc dolent” de l’Estat destini 327 pisos que la Generalitat té localitzats a Barcelona a lloguer social per a les 600 famílies de la ciutat desnonades i reallotjades en pensions o albergs. Així ho van plantejar aquesta setmana els representants de la Generalitat en el grup de treball format també per l’Ajuntament de Barcelona, el govern espanyol i la PAH. La intenció de l’Executiu és obtenir els lloguers d’aquests pisos a meitat de preu i que sobre aquesta quantitat la mateixa Generalitat els posi a lloguer i n’assumeixi el 60% del cost, que “és la proporció que ens correspon en tot el què fem d’habitatge a la ciutat de Barcelona”, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una entrevista a l’ACN.
D’altra banda, el conseller ha lamentat l’absència de l’Estat en la reunió de fa uns dies. “Ens ha alertat i molt perquè no sabem si és per inconsciència o per mala fe però en tot cas l’Estat ha de respondre del què és la seva part de l’equació de la solució d’aquesta mesa d’emergència”, ha afegit.
Es coneix com a “banc dolent” la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), creada per netejar els actius tòxics procedents de les caixes d’estalvi. Alguns d’aquests actius són pisos.
En una entrevista a l’ACN, Calvet ha assenyalat que la Sareb ja ha cedit alguns d’aquests habitatges però que “encara en té”. “Té actius que en aquests moments són ociosos i que es podrien posar a disposició de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona perquè els gestionéssim a la mesa d’emergència”, ha dit el conseller. Segons ha detallat, la Generalitat els posaria a lloguer i caldria trobar la manera de cobrir el cost de posar a disposició aquests habitatges i d’establir quina part podrien fer-se càrrec les famílies. “La part entre el que no paga la família i el cost el cobririen les administracions”, ha indicat Calvet.
El conseller també ha expressat la intenció de convocar una nova reunió i que hi assisteixi l’Estat perquè “respongui a l’exigència” de trobar una sortida per a aquestes famílies. “La societat vol que atenguem aquesta emergència, però sobretot que trobem fórmules per resoldre estructuralment les problemàtiques d’habitatge que tenim”, ha subratllat.
A Barcelona és on hi ha més famílies i persones que estan a l’espera de ser reallotjats, concretament 600. “És una xifra que hem d’atendre perquè és inexcusable i ho hem d’atendre consensuadament entre les administracions concurrents”, ha remarcat el conseller, amb referència al mateix Govern, l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat. Segons Calvet, l’Estat també ha de prendre la iniciativa, no només fent que la Sareb cedeixi els més de 300 pisos, sinó també amb una major dotació en els Plans Nacionals d’Habitatge, ja que l’actual és “insuficient”. Concretament, aquests plans, signats ara fa un any, establien destinar 200 milions d’euros en els 4 anys següents a raó de 50 milions anuals.
“Necessitaríem anar més enllà perquè aquesta dotació econòmica està per sota del pes poblacional o del pes del PIB de Catalunya i sobretot està per sota de les necessitats d’habitatge de Catalunya respecte altres comunitats autònomes que no tenen els problemes d’habitatge ni problemes d’un mercat tan tensionat com el de Barcelona o l’àrea metropolitana”, ha argumentat.
D’altra banda, el Govern tornarà a aprovar aquest setembre el decret que va haver de retirar l’abril passat per la manca de suports en el tràmit de convalidació al Parlament. “Vam considerar que era una oportunitat que perdíem però no ens hem rendit i hem continuat treballant amb grups parlamentaris i determinades administracions per acabar de configurar el millor decret i resoldre allò que els preocupava”, ha afirmat. Segons sosté, el text “ens donarà força i més capacitat” per incidir en l’augment del parc d’habitatges de lloguer assequible.
L’objectiu més a llarg termini, però, segons el conseller, és elaborar una “llei més global que agrupi i millori tota la legislació repartida en matèria d’habitatge”, en referència al decret 1/201, la Llei 24/2015 i la llei 4/2016.
Les vagues a l’Aeroport del Prat poden afectar la reputació del país
Pel que fa la pròxima convocatòria de vaga indefinida dels vigilants de seguretat de l’Aeroport del Prat i les possibles noves mobilitzacions del personal de terra d’Iberia, el conseller de Territori i Sostenibilitat avisa que poden afectar la “reputació del país” i a “una font tant important de generació de PIB i de llocs de treball com és el turisme”. “Som un país turístic, estem orgullosos de ser un país turístic de qualitat. I el que volem és donar un bon servei”, ha manifestat.
[r:1]
“Quan a l’aeroport les coses no funcionen bé, doncs per una banda això ens fa ser més ineficients internament per servir els nostres propis ciutadans però també a ulls del món anem enrere”, ha advertit. Calvet també ha carregat contra Aena perquè “sembla que no s’anticipi prou” davant els conflictes laborals que sorgeixen a l’estiu. El conseller també ha expressat la seva esperança de poder “arribar a solucions” respecte la vaga de vigilants i el conflicte amb el personal de terra d’Iberia.
190.000 passatgers indirectes en el vol Barcelona-Tòquio
El conseller de Territori i Sostenibilitat també ha assegurat que el Comitè de Desenvolupament de Rutes Àeries la Generalitat -del qual la Generalitat n’és membre juntament amb l’Ajuntament, la Cambra de Comerç de Barcelona i Aena- “treballa cada dia” per portar a l’Aeroport del Prat el vol Barcelona-Tòquio. Calvet ha comentat que aquest trajecte l’utilitzen de manera indirecta, és a dir, fent escala a un altre aeroport, 190.000 passatgers a l’any, motiu pel qual el conseller considera que és un vol que està “absolutament justificat”.
No obstant això, ha deixat clar que aquest vol “no és l’únic objectiu” que s’ha marcat el CDRA ja que també es dona importància a aconseguir més connexions amb Àsia després de tenir “molt ben cobert Europa i Amèrica”. “Estar ben coberts amb l’Orient mitjà ens proporciona una gran finestra al món perquè són grans ‘hubs’ de l’aviació mundial, però volem més connexions directes amb Àsia. La de Tòquio i altres que puguem tenir”, ha apuntat.
Els Ports de la Generalitat, a disposició d’Open Arms
El conseller Calvet també ha ofert les instal·lacions de Palamós, Vilanova i la Geltrú o Sant Carles de la Ràpita -que depenen de Ports de la Generalitat- per acollir els vaixells d’Open Arms amb immigrants rescatats al Mediterrani. El titular de Territori ha lamentat que el govern espanyol en algunes ocasions “es posa de cantó i no acaba de donar resposta” sobre aquesta qüestió. Calvet ha admès que caldria una coordinació amb el govern espanyol, ja que és qui té competència en matèria d’immigració o d’entrada en aigües jurisdiccionals espanyoles, però ha afegit que és “qüestió de voluntat política”.
