“El negoci no és sostenible”: els cinemes independents, contra les cordes

"Els polítics tenen molt poca sensibilitat i prenen mesures sense saber de què parlen", es queixen arran de les noves restriccions que els han obligat a tornar a tancar

Les sales de cinema independents de Barcelona es troben en perill i se senten abandonades a la seva sort. El Zumzeig de Sants i el Texas de Gràcia no han reobert les seves portes posant la vista al setembre, mentre els Cinemes Girona i els Verdi sí que ho han fet fins que les noves mesures de contenció dels rebrots els han obligat a tancar de nou. I per acabar-ho d’adobar, les mesures de seguretat redueixen l’aforament fins a tal punt que, en plena temporada baixa dels cinemes, fa perillar el negoci.

Alba Villarmea és portaveu del consell rector de la cooperativa Zumzeig, la sala alternativa del barri d’Hostafrancs. Villarmea explica que varen optar per “reobrir en el moment en què perdrien menys diners” i que hauria de ser al mes de setembre. La sala només compta amb 73 localitats: “Amb les condicions d’aforament de cap manera sortien els números, perdíem diners”, diu la portaveu. “Les condicions per reobrir posen en perill el cine perquè impliquen contractar més persones per gestionar menys públic”, lamenta. Una ràtio inassumible per aquesta cooperativa.

En els mateixos termes s’expressa el director de cinema Ventura Pons, propietari dels Cinemes Texas del carrer de Bailén. Tenen la persiana abaixada i no han reobert perquè, segons Pons, no hi ha públic: als cinemes reoberts “no hi ha anat ningú i han tornat a tancar”. “Per obrir hi ha tantes mesures de seguretat que cobrant l’entrada a 3 o 4 euros no surten els números, no val la pena”, lamenta. Pons preveu la reobertura per al setembre, tot i que amb l’actual situació de rebrot l’horitzó es torna més imprevisible.

La pandèmia ha comportat el tancament definitiu dels cinemes Méliès, dedicats als clàssics i pel·lícules alternatives i d’autor en versió original. Les restriccions per la crisi del coronavirus han afectat greument l’economia del negoci, que per complir les mesures de seguretats obligatòries havia de contractar personal extra amb una situació econòmica ja delicada. Pons espera que el Texas no pateixi la mateixa sort que la sala del carrer de Villarroel: “Espero que puguem reobrir, però sense ingressos des del dia 12 de març, la situació és molt complicada, ja veurem com ens en sortirem”.

Dues opcions dolentes

Les sales de cinema poden optar per dues opcions de distanciament social: o bé deixar una butaca entre espectadors i que duguin mascareta –amb un treballador que ho controli durant tota la projecció– o deixar dos seients lliures i que no n’hagin de dur. Al setembre, el Zumzeig haurà passat gairebé mitja temporada tancat: “Tenim gairebé tancada la programació, però el que més ens ocupa i preocupa és adequar l’espai”. Tot i que el Zumzeig ha accedit a una ajuda de la Generalitat i l’Icub per adaptar la sala, la seva capacitat queda molt reduïda i en aquestes condicions “el negoci no és sostenible”, afirma Villarmea.

La tresoreria pressiona Ventura Pons fins al punt que el cineasta manté tres projectes congelats: “No puc rodar”. Per poder finançar els films, Pons ha posat a subhasta una vuitantena d’obres d’art: “No tenim un duro, no podem rodar, no hi ha diners, i tota aquesta obra que prové d’haver fet cinema, doncs la venc i torna al cinema”, argumenta. Entre les peces destacades hi ha dues litografies de Picasso, diverses de Tàpies, un oli de Ràfols Casamada o unes ‘Meninas’ de Manolo Valdés. “Ves a saber si aguantarem, la gent té por i la por és una mala companya de camí”, postil·la.

Ventura Pons a Setdart amb la seva col·lecció d'art, que subhastarà el 22 de juliol / ACN
Ventura Pons a Setdart amb la seva col·lecció d’art a subhasta / ACN

Tancats de nou quan tornava el públic

Toni Espinosa és soci fundador i responsable dels Cinemes Girona, que van reobrir el 26 de juny: “El primer cap de setmana va ser molt fluix, però els dos següents vam notar un creixement de públic”, diu. Tenint en compte que l’estiu és temporada baixa, el nombre d’espectadors superava la meitat de l’aforament permès. “Estàvem esperançats, sobretot per l’actitud de la gent, que volien tornar al cinema”, explica.

L’anunci divendres passat de noves mesures contra l’expansió de la Covid-19 va caure com un gerro d’aigua freda a aquestes sales de cinema alternatives. La portaveu del Zumzeig denuncia que “és terrible assenyalar espais culturals com a perillosos quan s’estan complint totes les mesures”. Espinosa, de la seva banda, es desespera amb l’assenyalament de la cultura: “No tenim problema a tancar si hi ha rebrots, ni tan sols per una claríssima mala gestió de la Covid-19, el que és indignant és que se’ns apunti amb el dit com un lloc perillós quan amb els protocols som un lloc segur”.

Les sales del cinemes Girona tenen 7 metres d’alçada i compten amb 300 butaques a un 25% de l’aforament. “No és precisament un espai estret i tancat”, recalca. “Els polítics tenen molt poca sensibilitat i prenen mesures sense saber del que estan parlant, i mentrestant tens avions plens, cues a les platges, festes… És això el que han de controlar!”, denuncia Espinosa.

Barcelona, el 40% dels ingressos d’una pel·lícula

La crisi derivada de la pandèmia afectarà les finances d’aquests cinemes de l’Eixample, però no fins al punt de patir la dissort dels Méliès. “Som un cinema independent i tenim cintura, no depenem de les majors“, diu el portaveu dels Girona, en referència a la diferència de model de negoci entre aquestes sales i les que estrenen “pel·lícules de Disney”. Aquestes, sosté, “no tornaran a obrir fins que no hi hagi estrenes als Estats Units”.

A l’Estat espanyol hi ha una cinquantena de sales alternatives que estrenen la major part del cinema espanyol i català, així que són “fonamentals” per mantenir la indústria del cinema al nostre país, recorda Espinosa. Tancar-les significa “tancar el negoci als distribuïdors i als productors, i per tant a actors i tècnics”, diu.

Segons l’expert, quan un distribuïdor fa una aposta publicitària per estrenar una pel·lícula sempre compta amb Madrid i Barcelona perquè representen el 80% de la taquilla. “Si treus Barcelona del mercat estàs traient el 40% dels ingressos d’una pel·lícula”, afirma. La majoria d’estrenes s’han aturat. Si la situació es manté, el problema serà “gravíssim per a tot el sector”. Tot i això, Espinosa és optimista i creu que el negoci pot tirar endavant. “Només necessitem que l’administració no posi més bastons a les rodes”, sospira.

Oferta virtual als Verdi

El responsable de màrqueting dels cinemes Verdi, David García, explica que les sales del barri de Gràcia durant el confinament van posar en marxa una plataforma online amb pel·lícules d’estrena per als seus espectadors. Aquesta iniciativa de digitalització en quarantena és “una sala que continuarà com una part de programació del Verdi per mantenir la marca viva i la relació amb el públic” encara que hi hagués un nou confinament.

Els Verdi, a Gràcia, tancats durant el confinament / Adrià Lizanda
Els Verdi, a Gràcia, tancats durant el confinament / Adrià Lizanda

Els Verdi van reobrir amb el seu festival Barcelona Film Fest, per on van passar 8.000 persones tot i l’aforament limitat. Amb el 50% d’aforament la situació “no és rendible”, però “s’ha d’apostar pel cinema a les sales”, defensa García. Amb la nova situació de rebrot a la capital catalana, els Verdi han hagut de tornar a abaixar la persiana i es mostren cautelosos a l’hora de fer previsions i comentaris sobre la l’obligatorietat de tancar les sales de cinema.

Almenys el reconfinament ha arribat en temporada baixa per a les sales de cinema, que normalment omplen del setembre al maig, però no a l’estiu: “La situació era sostenible però no la desitjable”. Fa 5 anys els Verdi van estar a punt de tancar, però d’ençà que la productora Acontracorriente va agafar les regnes del negoci el cinema gracienc s’ha redreçat. Així i tot, són conscients que la pandèmia tindrà conseqüències en els comptes i interromprà la tendència ascendent que havien aconseguit.

Més informació

Nou comentari