El govern Colau proposa un pressupost expansiu recolzat en l’Estat i nou deute

Els comptes creixerien un 6%, fins als 3.231 milions d’euros i es començarien a negociar dilluns

El govern d’Ada Colau preveu afrontar el 2021 amb un pressupost “expansiu i anticíclic” de 3.231 milions d’euros, el més alt de la història de la ciutat. Es tracta d’un 6,5% de creixement dels comptes municipals per fer front a un any de crisi severa per la pandèmia, que a Barcelona ciutat es traduiria en una caiguda prevista del PIB de l’11,2%. Per no pujar impostos, l’executiu de Bcomú i PSC preveu incrementar els ingressos a través de més transferències de l’Estat i nou deute.

En una roda de premsa aquest divendres a la tarda, el tinent d’alcaldia Jaume Collboni i els regidors Jordi Martí Grau i Montse Ballarín han desglossat les principals xifres dels comptes. La inversió arribaria quasi als 800 milions d’euros, amb un increment de 202 milions. D’aquests, 50 anirien a Habitatge i 130 quedarien subjectes a la negociació amb l’oposició. Han assegurat que el 2021, a diferència d’enguany, no hi haurà retallades en forma de reprogramacions sinó que es podrien fer totes les obres previstes més les que han quedat pendents de 2020. 

Ingressos incerts

Un element destacat, però, és la incorporació de diverses aportacions extraordinàries del govern d’Espanya que encara no són fermes. Per exemple, 247 milions d’euros que depenen de l’aprovació dels comptes de l’Estat al Congrés, o 107,6 milions que depenen de l’èxit negociador de la Federació Espanyola de Municipis, que vol mobilitzar 3.000 milions d’euros pels ens locals. Com ja va fer la vigília, Collboni ha intentat seduir a Cs, JxCat i ERC assegurant que Barcelona “es beneficiarà de l’aprovació dels pressupostos de l’Estat”.

El que és segur és la caiguda dels ingressos propis, procedents de les taxes i impostos que el consistori cobra als barcelonins. Encara que prosperin les ordenances fiscals congelades, que ja han rebut llum verda inicial, igualment la paralització de l’economia local fa que les arques públiques recaptin molt menys. Així, l’executiu preveu percebre 47,3 milions d’euros menys per aquesta via.

D’altra banda el deute municipal s’aprofundiria amb 150 milions extra, després que l’Estat hagi accedit a anul·lar la regla de la despesa instaurada a l’anterior crisi. Com a institució sanejada, l’Ajuntament ara pot tornar a contraure nou deute. Martí ha declinat xifrar per ara el nivell resultant d’endeutament i ha argumentat que dependrà del dèficit amb el que tanqui 2020 l’Ajuntament. No obstant, ha recordat que l’endeutament actual és del 29% i ha promès que d’aquí un any Barcelona estarà “molt per sota” del 60% que es recomana com a màxim. Els interessos d’aquest nou deute es reflectiran als comptes a partir de 2022.

Negociacions

També han avançat que dilluns els presentaran amb tot detall a l’oposició per buscar un acord que en permeti l’aprovació al plenari. Les converses per fer modificacions substancials als pressupostos de 2020 –aprovats al gener i que la pandèmia va convertir en paper mullat– van fracassar i només s’ha arribat a aprovar un fons Covid de 90 milions d’euros. Amb aquest precedent, Collboni, Martí i Ballarín han advertit a la resta de partits que si no hi ha pacte per al 2021, s’hauran de prorrogar els comptes de 2020 i es podrien perdre fins a 500 milions d’euros de despesa i inversió. 

A més de l’amenaça i d’oferir “mà estesa”, el govern es guarda un roc a la faixa: el capítol d’inversions inclou 130 milions d’euros en una “reserva extraordinària” sense assignar, que Martí ha reconegut que servirà per fer concessions a l’oposició a canvi del seu vot favorable. Ha ironitzat que sempre és més “fàcil” negociar un pressupost d’expansió que un de contracció i ha augurat una entesa abans de Nadal: “Trobarem segur la manera en aquest mes i mig per arribar a un acord que satisfaci a una gran majoria”. La proposta del govern es sotmetrà a debat inicial en comissió aquest novembre i a votació al ple de desembre.

Collboni i Martí han deixat entreveure que el PSC és força més optimista que BComú pel que fa a una sortida ràpida de la crisi. “L’any que ve ha de ser l’any de la recuperació, amb la pandèmia en fase de control per la vacuna”, ha dit el tinent d’alcaldia. Martí, en canvi, ha advertit que una caiguda del PIB de dos dígits implica “una crisi molt greu” i s’ha mostrat més prudent: “El tinent [Collboni] espera que hi hagi creixement el 2021, però costa molt d’endevinar perquè la incertesa plana sobre la perspectiva econòmica”.

Nou comentari