Barcelona confia que l’Estat l’autoritzi a gastar estalvis per “evitar retallades” al nou pressupost

El bipartit proposa a l'oposició uns nous comptes amb 155 milions d'euros en inversions ajornades o alentides i un nou "fons Covid" de 90 milions d'euros

El govern municipal de Barcelona ha entregat a l’oposició aquest divendres al matí una proposta de nous pressupostos municipals per al 2020, davant el canvi total d’escenari econòmic que ha causat la pandèmia de coronavirus. L’executiu bipartit preveu una caiguda d’ingressos directes de 243 milions d’euros, que amb 67 milions més de despeses causades per l’aturada econòmica apujarien fins a 310,6 milions d’euros les pèrdues per a les arques municipals. El bipartit BComú-PSC va aprovar al gener amb ERC i JxCat un pressupost “expansiu” amb un increment de les inversions, que seran la principal víctima de la modificació pressupostària.

La clau per quadrar els comptes sense “fer retallades” de serveis ni prestacions, ha assumit el primer tinent d’alcaldia Jaume Collboni (PSC), és que l’Estat espanyol autoritzi els ajuntaments a gastar el seu romanent de tresoreria de 160 milions d’euros. Es tracta, senzillament, del pòsit que va quedant a les arques municipals durant l’any, com els estalvis del fons de tot d’una guardiola. Des de la crisi financera passada cap consistori no pot disposar-ne, perquè la LRSAL –més coneguda com a Llei Montoro– no té en compte la solvència de cada municipi.

Collboni ha confiat que la Moncloa de Pedro Sánchez (PSOE) acceptarà aquesta flexibilització: “Només volem que allò que Espanya demana a Europa, que és poder gastar, també se’ns deixi fer als ajuntaments”. “Presentem uns números equilibrats amb l’objectiu d’evitar retallades”, ha insistit, repetint fins a tres vegades la referència a les retallades. El regidor de pressupostos, Jordi Martí (BComú), també ha donat per fet que l’Estat ho acceptarà perquè “ho han defensat alcaldes de tots els colors polítics” i és “una demanda unànime del municipalisme”. No descarta més concessions, com transferències directes per eixugar les pèrdues del transport públic –uns 20 milions d’impacte per a Barcelona, per exemple–, però ara per ara no estan incloses a la previsió municipal.

Alentir 155 milions en inversions

La resta d’ajustament pressupostari prové de les inversions. El govern proposa “retenir” 90 milions d’euros assignats a inversions que encara no s’havien aprovat, en matèries com habitatge, equipaments o manteniment, que s’ajornarien als comptes del 2021. També vol “alentir” inversions ja aprovades per valor de 65 milions d’euros. Martí ha evitat detallar cap exemple concret, en ser preguntat per la premsa. També es farien servir 60 milions del fons de contingència ja previst al pressupost 2020, és a dir, diners que es van deixar sense assignar per si sorgia algun imprevist. La despesa corrent seria la menys afectada, perquè és el capítol que inclou els sous i les ajudes socials i a la reactivació econòmica. Tot i així es retallarien 25 milions en despeses “menys prioritàries”, que tampoc s’han concretat. 

Sumat i restat, la proposta de comptes preveu retirar del pressupost 400 milions d’euros, amb els que cobrir els 310 de pèrdues directes a causa de l’epidèmia. Encara quedaria un marge de 90 milions d’euros més, que el govern barceloní ha batejat com a “fons Covid” per reforçar la sortida de la crisi. Martí ha advertit que es tracta d’un esborrany que ara s’haurà d’ajustar en les negociacions amb l’oposició, que espera que fructiferin amb un acord abans de l’estiu. La segona meitat de l’any, ha augurat, seria per a negociar el següent pressupost, el de 2021.

La proposta de comptes no contempla el recurs d’augmentar l’endeutament municipal. Actualment ronda el 30% dels ingressos corrents i els experts consideren viable fins a un 60%, pel que Barcelona tindria encara molt de marge disponible en el passiu. Martí ha obert la porta a no gastar el romanent sencer de 160 milions d’euros per no causar tensions de tresoreria i finançar-ne la meitat amb deute a mig i llarg termini. No obstant, ha deixat aquest punt en mans de la taula negociadora amb l’oposició.

Nou comentari