El departament d’Empresa ha desestimat el recurs d’alçada que les candidatures de Carles Tusquets i Ramon Macià, juntament amb una vintena de persones més, van presentar a mitjans de juny per reclamar la repetició de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona per suposades “irregularitats i il·legalitats”, segons han explicat al TOT Barcelona fonts de la conselleria. Al juliol la Generalitat ja havia rebutjat suspendre el ple de constitució de l’ens perquè la petició de mesures cautelars va arribar massa tard.
Segons ha pogut saber aquest diari, el departament encapçalat Àngels Chacón va desestimar el recurs d’alçada fa aproximadament un mes, però la informació no ha transcendit fins ara. La candidatura de Carles Tusquets ha confirmat que ha rebut la notificació d’Empresa i ha avançat que de moment no han decidit si seguiran la via judicial. Un cop esgotada la via administrativa, l’única opció per impugnar les eleccions que va guanyar la candidatura independentista d’Eines de Paús seria a través de la justícia ordinària.
La via judicial, l’última esperança
“Encara tenim un mes per decidir si presentem un recurs contenciós-administratius”, expliquen les mateixes fonts. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Barcelona es manté a l’expectativa de veure quina decisió prenen els dos candidats, en especial Carles Tusquets, que va ser un dels grans derrotats a les eleccions del maig, on només va aconseguir tres dels 40 escons que estaven en joc. “Des del primer dia han intentat desprestigiar les eleccions perquè no van obtenir els resultats que esperaven”, expliquen fonts de l’ens.
Mentrestant, encara està pendent de resolució un altre recurs que les dues candidatures, assessorades pel Bufete Maresca, van presentar directament davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per “vulneració de drets fonamentals” durant el procés electoral. L’advocada Mercedes Cuyás va defensar que el gruix de les “irregularitats i il·legalitats” que es van detectar es refereixen al vot electrònic, que no va comptar amb un sistema de doble verificació, motiu pel qual van considerar que no comptava amb totes les garanties necessàries.
Una relació complicada amb l’establishment
L’aclaparadora victòria d’Eines País a les eleccions va suposar un terrabastall per l’establishment barceloní, acostumat a fer i desfer al seu gust a la Cambra de Comerç. Des del primer moment moltes grans empreses van expressar en privat la seva incomoditat amb els plans de Joan Canadell i el seu equip per revolucionar l’ens. Consideren que fa “massa política” i li retreuen el seu posicionament obertament independentista.
La gran empresa de Barcelona està representada al ple de la Cambra a través de les anomenades cadires de plata. Són 14 escons –de 60 que hi ha en total– que es reserven a les companyies que fan una aportació voluntària de com a mínim 75.000 euros anuals. CaixaBank, Agbar, Naturgy o el RACC són algunes de les empreses que han entrat al ple mitjançant aquesta via, que també ha sigut molt criticada per Eines de País per considerar-la “poc democràtica”, tot i que és un mecanisme ideat pel govern espanyol per compensar l’escassetat de finançament de les cambres després que se suprimís la quota obligatòria.
L’últim xoc de Canadell amb l’establishment es va produir a l’últim ple de la Cambra, en el qual es va aprovar una declaració institucional per donar suport a una resposta unitària a la sentència del judici de l’1-O. El text, que s’havia negociat amb altres cambres catalanes, va entrar a última hora a l’ordre del dia i això no va agradar a algunes empreses, que es van negar a participar en la votació. Finalment la declaració va tirar endavant amb 33 vots a favor, un en contra –precisament de Carles Tusquets, segons es diu als passadissos de l’ens– i sis abstencions. La resta d’empreses o bé no va anar al ple perquè tenien altres compromisos o bé va optar per no votar.
1 
