Mala maror als Encants Vells per una notable pujada de taxes de l’Ajuntament de Barcelona. Els venedors d’aquest emblemàtic mercat estan en total desacord amb un nou recàrrec de seguretat i neteja que els ha imposat el consistori i que se suma a la pujada general del 10,69% aplicada aquest 2020 a tots els mercats de la ciutat. Les ordenances fiscals aprovades al desembre incloïen una clatellada als Encants que ha passat desapercebuda fins ara i que coincideix amb una mala ratxa d’afluència de clients i amb les molèsties per les obres de les Glòries.
Aquests encants, anomenats també Mercat Fira de Bellcaire, es regeixen per un capítol a part dins la normativa. I, com mostren les ordenances pel 2020, que són d’accés públic, l’encariment del cànon és molt superior al de la resta de mercats a causa d’aquest recàrrec específic: la pujada oscil·la entre el 13,6% i el 40,9% segons la tipologia i la superfície de cada comerç.
[r:2]
Les més perjudicades són les botigues fixes, que s’emporten un augment del 32,7% per a les de menys de 10 m2 i del 40,9% per a les més grans. Les parades de passadís, un 22,2%. El sector de la restauració surt una mica menys mal parat: 21,7% el bar i els quioscos i 13,6% el restaurant. També s’encareixen diverses taxes relatives a la subhasta, una singularitat dels Encants. El preu diari per posar una parada –sovint la mercaderia va directament a terra– puja un 21,3%. La revenda, un 25%. I la comissió sobre els preus de rematada, un altre 25%. Fins i tot s’encareixen els magatzems (+10,7%) i l’aparcament (+10,67%).
El recàrrec incompleix l’acord del 2011
El recàrrec és de 0,90 euros mensuals per cada m2 de botiga o bé uns 5 euros per dia i lloc de venda en el cas de la subhasta.
Per un botiguer estàndard (30m2) significa un encariment anual de 482,4 euros sense cap contraprestació, mentre que per una parada de subasta (3 dies/setmana) seran 1.412 euros extres a l’any també sense cap millora en el servei.
Per als comerciants és la gota que fa vessar el got, perquè la vigilància i la neteja bàsica van quedar explícitament a càrrec del consistori en l’acord econòmic firmat per al trasllat del recinte. És més, van ser la moneda de canvi de l’aparcament subterrani, els ingressos del qual es queda íntegrament el municipi.
Fa una dècada els venedors no veien gens clar el trasllat d’un costat a l’altre de la plaça de les Glòries i la negociació –entre el 2008 i el 2011, amb el govern de Jordi Hereu– va ser dura i complicada. Finalment l’acord i el mercat van estrenar el 2013 –amb Xavier Trias d’alcalde–, amb un gran èxit de públic i pocs conflictes més enllà d’unes aparatoses goteres. L’aplicació quotidiana de l’acord l’ha heretada el govern d’Ada Colau, que defensa el recàrrec perquè els costos de neteja i seguretat s’han encarit amb el pas dels anys.
[r:1]
Les adjudicacions d’aquests dos serveis han sortit més cares sobretot per la pujada dels sous base a les empreses subcontractades. “Són serveis intensius en mà d’obra i la part més important del cost és la massa salarial, per la qual cosa els convenis col·lectius tenen molt d’impacte”, s’excusa Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB). A més d’encarir-se per l’evolució del mercat de treball, la previsió inicial era massa optimista i s’ha acumulat una desviació anual de 116.360 euros.
‘Pacta sunt servanda’
Els comerciants no volen saber res d’aquesta desviació: consideren que el que es va pactar és d’obligatori compliment com qualsevol contracte legal. Si l’acord no té data de finalització i l’estimació que va fer l’Ajuntament no era prou realista, no tenen per què pagar-ho ara ells. “Els termes del pacte són molt clars”, sosté José Nebot, el nou president de l’associació de venedors.
El document, al que ha tingut accés el TOT Barcelona, diu clarament: “El cost del servei de vigilància no repercutirà en el rebut trimestral”. Sobre la neteja, es desglossen tres serveis diferents: un per al sector subhastes que assumia l’Ajuntament, la recollida de brossa general que Mercats repercutiria cada trimestre als paradistes i la neteja d’espais auxiliars com oficines i lavabos a càrrec dels venedors. Cada concepte s’acompanya d’una “estimació” de cost entre parèntesis.
Passadissos de venda dels Encants Vells emmirallats al sostre del recinte / MMP
L’associació de comerciants va presentar al·legacions al desembre a la pujada de taxes, enarborant aquest acord. Totes van ser desestimades, han sabut ara. “No hem rebut cap resposta de Mercats, les hem trobat nosaltres sols rebuscant pel Portal de Transparència, i esperem una reunió amb ells des de fa mesos!”, protesta Nebot. L’entitat es queixa d’opacitat municipal i s’ha posat a fer números pel seu compte, revisant les adjudicacions dels serveis que els cobren i comparant els rebuts de cada associat.
Segons els seus càlculs, el que Mercats els cobrava fins ara per la recollida de brossa dobla el cost estimat del servei fa nou anys, per la qual cosa l’encariment de la licitació estaria sobradament cobert. Tampoc veuen optimitzada la vigilància: “Hi ha una bossa de 1.000 hores extra de vigilància per a imprevistos, que mai esgotem”.
Màxim López no desmenteix els comptes dels venedors però reivindica tenir una visió de conjunt del mercat: “Hem de fer una valoració global, al cap i a la fi també hi ha despeses de manteniment que assumeix Mercats sense tocar-li!”. Recorda que l’Institut Municipal es finança quasi en exclusiva a través del que paguen els paradistes i per tant és “com una comunitat de propietaris”, que de vegades ha de fer “derrames” per afrontar despeses extraordinàries.
Preocupació pel futur
La clatellada no arriba en bon moment, a més. Segons l’entitat, l’afluència de públic ha anat baixant des dels 120.000 visitants setmanals de l’estrena del nou mercat fins a uns 80.000 actualment. Asseguren que hi ha “moltes parades en traspàs i alguns retorns de la concessió” de negocis als quals ja no els sortien els números abans de la pujada del cànon. “Ens preocupa el futur”, admet Nebot.
El gerent de Mercats treu ferro a l’encariment de les taxes. El que paga a l’Ajuntament una botiga gran, a tall d’exemple, ronda els 2.000 euros trimestrals. És un import molt per sota del que costa un comerç a peu de carrer, però cal tenir en compte que el mercat obre 4 dies a la setmana (dilluns, dimecres, divendres i dissabte) i per tant les vendes potencials també són inferiors. “En un negoci que no vagi bé qualsevol despesa addicional és important i som sensibles a aquest fet, però el cànon no és el principal component del balanç de comptes d’un comerciant dels Encants”, resol Màxim López.
