“Us posaré un exemple, trist i graciós alhora. A la representació de les empreses del transport ha guanyat una plaça el plenari de la Cambra Truckat, una empreseta de Santa Eugènia de Berga, i ha quedat fora la Seat. La Seat!” Amb aquestes paraules pronuncidades durant el míting central de la seva campanya, Manuel Valls, que no podia amagar la seva sorpresa i indignació, definia el resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, que la candidatura independentista Eines de País ha guanyat per majoria absoluta. Truckcat, una microempresa amb cinc treballadors que no té ni pàgina web, es va imposar a Seat, una multinacional que factura més de 9.500 milions d’euros i té una plantilla de 15.000 empleats.
“És una bona mostra de la reacció que ha tingut l’establishment a la victòria d’Eines de País”, expliquen al TOT Barcelona fonts properes a la candidatura que prefereixen mantenir-se en l’anonimat. “Han estat derrotats per empresaris que no sabien ni que existien i dels quals no tenen ni el número de mòbil“, insisteixen. El cas de Truckcat i Seat és paradigmàtic, però la llista de grans empreses que s’han quedat fora de la Cambra –la majoria anaven a la llista de Carles Tusquets, considerada a més continuista de les cinc que es presentaven– és força llarga: Roca, Nissan, Unión Suiza, Telefónica, FCC Construcción, DeAPlaneta i Aigües de Barcelona tampoc han aconseguit seient, tot i que en el cas d’aquesta última es va assegurar la seva presència mitjançant un dels 14 escons de pagament de l’ens.
[r:1]
Fabricació de carrosseries
Durant el seu míting central de campanya, l’ex primer ministre francès no va poder estar-se de seguir analitzant els resultats electorals: “Segons els informes comercials, [Truckcat] té com a objecte social –pareu atenció– la construcció i compravenda de semiremolcs per al transport de bestiar“, va dir amb una barreja d’astorament i menyspreu.
Minuts després, Valls faria posar drets els assistents per aplaudir l’empresari Marian Puig, present al míting, i fa fer que la càmera l’enfoqués i la seva imatge es projectés en la pantalla gegant que permetia seguir el que passava a l’escenari des dels seients més allunyats del pavelló de la Vall d’Herbron. Davant la incomoditat visible de Puig en veure’s convertit en el centre d’atenció, Valls es va disculpar: “Perdona, Marian, que t’estic donant molt protagonisme i potser no el volies”. I va seguir lloant la seva figura, contraposada a l'”empreseta” de Santa Eugènia de Berga.
En una conversa amb aquest mitjà, el propietari de Truckcat, Josep Sallent, es mostra orgullós de “fabricar a Catalunya carrosseries d’alumini per a camions de bestiar, sobretot porcs, que es venen a tot el món”.
Sallent no les tenia totes quan li van proposar presentar-se a les eleccions, però quan van començar a explicar el seu projecte a la zona de Vic, de la mà de l’ANC, de seguida va veure que la gent tenia ganes de participar. “Encara que l’empresa sigui molt gran, cadascú té un vot“, argumenta convençut. És com en unes eleccions polítiques: el vot de la persona més poderosa del país val exactament el mateix que el de qualsevol altra. I segurament per això Eines de País es va endur la majoria de seients en disputa a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Eines de País ha confirmat que hi ha 4 aspirants a la presidència de la Cambra / David Zorrakino/Europa Press
La revolució de les pimes
Per cada Seat i hi ha milers de Truckcats. Per cada FCC Construcción i hi ha centenars de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, l’empresa que ha guanyat l’escó del ple que correspon al sector de la construcció. Jesús Serra, que també fa les funcions de portaveu d’Eines de País i que és el president de Ràpid i Segur, no té cap dubte que la victòria de la candidatura independentista està basada en la força de les petites i mitjanes empreses. “La majoria de les empreses que tenien seient no són representatives del seu sector en el sentit que són grans empreses amb uns interessos molt diferents dels del 99,9% d’empreses”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona.
I posa un exemple. “Era il·lògic que El Corte Inglés representés el petit comerç a la Cambra“, diu. “Com han de defensar uns grans magatzems els interessos de les botigues barri en el debat sobre l’ampliació els horaris comercials si volen coses oposades?” Al seu epígraf hi ha gairebé 21.000 empreses, de les quals no en van votar ni 400. “Queda molta feina per fer si volem que hi hagi una participació de dues xifres”, reconeix. La seva empresa va guanyar amb 170 vots, gairebé el doble que la següent, Veolia (100), i a anys llum de FCC (12). La revolució de les pimes obre una nova pàgina a la història de la Cambra de Comerç de Barcelona i promet quatre anys de canvis que sacsejaran moltes coses.
