Autònoms al límit: 4 històries reals del col·lectiu més gran i angoixat per la crisi

Quatre professionals exemplifiquen el patiment per una crisi que els deixa a la deriva i sense salvavides

Els autònoms són el col·lectiu més àmpliament afectat per la crisi del coronavirus que ha sacsejat l’economia mundial. El patiment dels autònoms està molt invisibilitzat per la diversitat de professions que inclou: rere un taxi, un bar, una start-up o una artista hi ha un professional treballant –i tributant– com a autònom. La pandèmia els ha deixat sense ingressos ni salvavides: ja ha provocat el tancament de molts negocis i els que resisteixen s’han vist obligats, en molts casos, a consumir tot l’estalvi personal i a més endeutar-se per evitar abaixar la persiana definitivament.

El TOT Barcelona ha parlat amb 4 autònoms en situacions desesperades que exemplifiquen l’angoixa dels autònoms a la capital catalana. 

Tatuatges aturats

Un dels autònoms afectats és Emilio “Negro”, propietari del negoci Tattoo Art Family situat al carrer Ciutat, al cor de Ciutat Vella. L’Emilio es planteja tancar el negoci si la situació no millora, perquè els estalvis amb els quals s’ha mantingut fins ara ja s’han acabat: “Es fa molt difícil. Fa 3 mesos que no treballem, però paguem les despeses fixes”. El tatuador agraeix als propietaris del local que ocupa la baixada del lloguer a la meitat, ja que sense aquesta ajuda, el Tattoo Art Family fa mesos que hagués llençat la tovallola.

Emilio "Negro", del Tatoo Art Family, malda per mantenir obert el seu negoci al cor de Barcelona / Jordi Play
Emilio “Negro”, del Tatoo Art Family, malda per mantenir obert el seu negoci al cor de Barcelona / Jordi Play

Tenir aquest negoci al centre de Barcelona era, en paraules d’Emilio, tot un privilegi. Però ara s’ha convertit en un gran mal de cap per la paràl·lisi de la zona. Les ajudes públiques tampoc no li arriben: Emilio és un dels autònoms que encara no ha rebut cap compensació del Govern davant aquesta situació insostenible.  

La demanda de tatuatges ha caigut molt i amenaça la botiga Tatoo Art Family / Jordi Play
La demanda de tatuatges ha caigut molt i amenaça la botiga Tatoo Art Family / Jordi Play

Copes buides

El sector de l’oci és el més afectat per les restriccions que han dictat les autoritats sanitàries. El tancament nocturn i de la restauració ha afectat per partida doble a Juan Azorín, propietari del bar de copes Arena. Està situat a l’estret carrer Carassa del barri de la Ribera, a Ciutat Vella també. Azorín es queixa de la informació contradictòria que rep de les institucions: “L’economia ha de seguir, però alhora criden la gent a no fer vida social”. La majoria dels seus clients no surten a fer una copa si no és amb amics.

Juan Azorín, propietari de l'Arena Bar, lamenta que les restriccions ofeguen l'oci nocturn / Jordi Play
Juan Azorín, propietari de l’Arena Bar, lamenta que les restriccions ofeguen l’oci nocturn / Jordi Play

Azorín guanya ara menys de la meitat del que ingressava abans de la pandèmia, però ha de seguir pagant les despeses del local malgrat tenir-lo tancat. Només ha de pagar el 50% del lloguer gràcies a la clàusula rebus sic stantibus, decretada per la Generalitat, però tot i així el propietari reconeix que un nou tancament de la restauració –com el que ja s’insinua per Nadal– l’obligaria a tancar per sempre. Com que està endeutat amb la Seguretat Social perquè no té ingressos suficients per pagar els impostos, no pot rebre ajudes del Govern per sobreviure el mal moment: “La situació és kafkiana”. 

Juan Azorín davant del seu local de copes, l'Arena Bar / Jordi Play
Juan Azorín davant del seu local de copes, l’Arena Bar / Jordi Play

Estètica amb números vermells

Elisabeth Pimentel és la propietària d’Elixir Estètica, un centre situat a Sarrià que va obrir les portes ara fa 10 anys. Pimentel rep 700 euros d’ajuda pública, però les despeses fixes del seu negoci arriben als 3.000 euros mensuals. Aquesta autònoma no va poder estalviar prou durant els anys previs –quan encara es curaven les ferides de la crisi anterior– per estar preparada davant la situació límit actual.

Ara es veu obligada a acumular deutes tot i que és conscient que són una solució trampa: “Demanar un préstec no és la solució, perquè això va per llarg”. Pimentel ja està en compte enrere, perquè ha calculat que pot mantenir el local obert sense els ingressos necessaris per generar beneficis durant dos mesos com a màxim. Si la situació s’allargués més, es veuria obligada a tancar el centre d’estètica i endur-se a casa els deutes acumulats. “No només afecta econòmicament, veure com ho perds tot sense poder fer res crea impotència, ansietat, nervis, insomni…”, continua aquesta autònoma. 

Elisabeth Pimentel és la propietària del Centre d'estètica Elixir / Jordi Play
Elisabeth Pimentel és la propietària del Centre d’estètica Elixir / Jordi Play

Pimentel no té treballadors, i això, juntament amb el pagament per avançat d’algunes clientes, ha salvat el seu negoci de la fallida total. “Moltes clientes fixes ara no venen perquè teletreballen i ja no es desplacen per aquesta zona”, lamenta l’estètica. Les mesures de seguretat i higiene també limiten la quantitat de clients que pot atendre al llarg del dia: “Hem de vigilar que no coincideixin i que hi hagi temps per desinfectar-ho tot. Si abans podia atendre 8 clientes, ara només 5”. A més, Pimentel ha notat que el poder adquisitiu de la clientela s’ha reduït, perquè ara gasten menys diners i només en coses necessàries. Les ajudes del Govern català no li han arribat perquè en sol·licitar-les ja s’havien esgotat.

Elisabeth Pimentel calcula que té només 2 mesos de marge per reflotar el seu centre d'estètica a Sarrià / Jordi Play
Elisabeth Pimentel calcula que té només 2 mesos de marge per reflotar el seu centre d’estètica a Sarrià / Jordi Play

Pizzes sense guany

El Piccolo Focone és un restaurant italià situat al carrer Dos de Maig, entre la Sagrada Família i el Camp de l’Arpa. De moment s’ha resistit a abaixar la persiana definitivament malgrat les grans pèrdues econòmiques. Els seus propietaris, Isabel Pinar i Eloy Caicedo, han estat molts mesos treballant de franc: “Ara per ara, només treballem per mantenir el local i pagar els costos fixos, no guanyem res”. Per aquests propietaris, subsistir és endeutar-se, ja que han perdut tots els estalvis i no reben cap ajuda del Govern.

Eloy Caicedo i Isabel Pinar, amos de la pizzeria Il Piccolo Focone, preocupats pel futur del local / Jordi Play
Eloy Caicedo i Isabel Pinar, amos de la pizzeria Il Piccolo Focone, preocupats pel futur del local / Jordi Play

Caicedo és molt crític amb l’administració: “S’han omplert la boca parlant d’ajudes i ara semblem rodamons a la porta d’un súper demanant ajuda per sobreviure”. Aquesta parella va haver de demanar un préstec ICO durant el primer confinament per fer front als costos del tancament, les despeses fixes de la família i el pagament a proveïdors. Els pagaments endarrerits del primer trimestre sumats als pagaments actuals estan posant al límit aquest negoci, que de moment manté les portes obertes per la tenacitat dels dos propietaris. 

El restaurant pizzeria Il Piccolo Focone pateix les restriccions per la pandèmia / Jordi Play
El restaurant pizzeria Il Piccolo Focone pateix les restriccions per la pandèmia / Jordi Play

A Catalunya hi ha més de 500.000 autònoms, segons les estadístiques més recents (3r trimestre de 2020). D’aquests, 123.199 treballen a Barcelona ciutat i més o menys el doble en el conjunt de l’Àrea Metropolitana. Molts es troben en la mateixa situació d’incertesa que aquests quatre propietaris que han obert les portes al TOT Barcelona en aquest reportatge. La majoria d’ells només demanen una reducció de les quotes que han de pagar per no haver de renunciar definitivament als seus negocis. 

Més informació

Nou comentari