Un segle en 8 fotos: la transformació dels cinemes Bosque de Gràcia

L'edifici ha estat reformat en diverses ocasions i fins i tot enderrocat i construït de nou dues vegades

Els cinemes Bosque de Gràcia són ja l’única sala centenària que queda en actiu a Barcelona ciutat. Aquest dimarts l’Acadèmia del Cinema Català li ha fet un homenatge, juntament amb les altres dotze sales que queden a Catalunya amb més d’un segle de vida. L’equipament cultural va obrir portes com a teatre el 1905 i l’any següent ja oferia les primeres projeccions de pel·lícules.

L’Acadèmia ha elaborat una fitxa amb la història dels Bosque i 7 fotografies que mostren com ha evolucionat per dins i per fora amb el pas de les dècades. Ha sobreviscut una guerra civil, dues dictadures i la digitalització del setè art, tota una proesa.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

Segons el llibre Els cinemes de Barcelona (Editorial Proa, 1995) de Joan Munsó Cabús, el 1913 el jove cinema gracienc es va enfrontar a un possible tancament perquè els terrenys podien acollir un convent religiós, tot i que finalment el canvi d’ús es va descartar i va seguir aixoplugant sarsueles, films i varietés. Deu el nom al bosc que hi havia a la casa senyorial La Fontana, que acabaria donant lloc a la Rambla del Prat on avui s’alça el cinema.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

L’edifici ha estat reformat en diverses ocasions i fins i tot enderrocat i construït de nou dues vegades, amb les corresponents reinauguracions el 1917 i el 1965. L’últim gran canvi va ser la remodelació de 1996, que el va tenir tancat per obres durant dos anys.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

Sorprenentment ha sobreviscut un element decoratiu centenari: els 4 caps que llueixen a la façana, sobre la marquesina moderna, són relleus de l’escultor Pau Gargallo que representen a Pablo Picasso, Isidre Nonell, Ramon Reventós i el propi autor.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

La fitxa recull encara una anècdota més: l’abril de 1975 va projectar Terremoto amb un nou sistema d’àudio anomenat Sensorround, que va generar tal vibració que van notar-la al propi cos tots els espectadors i també les cases properes. Sembla ser, segons el relat de Munsó, que per apaivagar el conflicte amb els veïns la sala va haver de reduir força la potència d’aquesta innovació tecnològica.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

La meitat de la seva història aquest cinema ha estat vinculat a la família Balañá, que el conserva com un dels seus multicine estrella a la capital. Avui acull 9 sales digitalitzades i amb tecnologia 3D, una d’elles amb so envolvent Dolby Atmos, i un aparcament propi. A banda d’estrenes de cinema també ofereix òperes, ballet i concerts.

Imatge d'arxiu dels cinemes Bosque, a Gràcia / Gremi de Cinemes de Catalunya
Imatge d’arxiu dels cinemes Bosque, a Gràcia / Gremi de Cinemes de Catalunya
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia recent dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Més informació

Nou comentari