L’únic cinema centenari de Barcelona, homenatjat per l’Acadèmia catalana

Només queden 13 sales en actiu a Catalunya amb més d'un segle d'història

L’Acadèmia del Cinema Català ha homenatjat aquest dimarts les sales de cinema que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys i encara avui encara estan en actiu. Des d’aquest dimarts llueixin una placa commemorativa.En són 13 en el conjunt de Catalunya, repartides arreu del territori. Només una d’elles és a Barcelona ciutat, on han tancat un bon nombre de sales amb l’arribada del segle XXI.

La presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, rebutja caure en el desànim per la pandèmia i ha reivindicat les sales com “la millor manera de veure el cinema” perquè reuneix les condicions idònies d’imatge i so per “captar l’emoció de l’art cinematogràfic”. L’homenatge ha inclòs l’elaboració d’un catàleg digital que recull la història de les 13 sales, a càrrec del periodista Toni Vall.

El sector ha aprofitat l’acte d’homenatge per reivindicar-se. Passola assegura que la pandèmia “passarà” i el cinema se’n sortirà: “Tenim un públic sensibilitzat amb la cultura i especialment amb el cinema”. La presidenta demana “persistir” com els darrers 100 anys per poder-ne complir 100 més. També el periodista Toni Vall ha fet una crida a no decaure malgrat la inseguretat pels “tancaments i tocs de queda”. El delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia, s’ha compromès a mantenir uns pressupostos que permetin “escoltar i finançar” la cultura.

L’homenatge d’aquest dimarts s’emmarca en la línia iniciada fa uns anys per l’Acadèmia per recuperar i posar en valor el patrimoni cinematogràfic català. La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, els Estudis Balcázar i Esplugas City, els Orphea Films i els Estudis Trilla o la ciutat de Terrassa han estat també objectiu d’homenatge els darrers anys.

Un únic cinema centenari a Barcelona

A la ciutat de Barcelona actualment hi ha un únic cinema centenari, el Cinema Bosque, propietat actualment del grup Balañá. Originàriament es va dir Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana (Gràcia) a principis del segle passat. Les projeccions es van iniciar en aquesta sala el 1906.

Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català
Fotografia històrica dels cinemes Bosque / Acadèmia del Cinema Català

Segons la fitxa que ha elaborat l’Acadèmia, l’equipament de la Rambla del Prat ha doblat la seva capacitat al llarg de la seva història i ha sobreviscut a múltiples rumors de tancament. A més d’anècdotes, l’entitat recull curioses fotografies sobre la seva evolució.

Imatge d'arxiu dels cinemes Bosque, a Gràcia / Gremi de Cinemes de Catalunya
Imatge d’arxiu dels cinemes Bosque, a Gràcia / Gremi de Cinemes de Catalunya

El Maresme encapçala el rànquing

La comarca del Maresme és al que més sales de cinema centenari aplega, amb quatre sales. Hi ha el Centre Parroquial d’Argentona, la Sala Mozart de Calella, a Mataró hi ha Fomenta Mataroní i el Cinema La Calàndria del Masnou. Un altre cas singular és el de Sitges: és l’única població del país amb 2 sales centenàries en actiu. Es tracta del Casino Prado, una de les entitats precursores del Festival de Cinema Fantàstic; i El Retiro (1908), una de les poques sales que no va tancar durant la Guerra Civil i també amb una estreta vinculació amb el certamen.

Per trobar el cinema en actiu més antic de Catalunya s’ha d’anar fins a Ribes de Freser, on l’any 1900 es va inaugurar el Cinema Catalunya amb el nom de Teatre Taga. És també una de les sales més antigues de tot l’estat espanyol. Des del 2009, la gestió de l’espai és en mans de l’associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, en col·laboració amb l’Ajuntament. També al Ripollès hi ha el Teatre Cinema Comtal de Ripoll (1917), que en els seus inicis combinava el cinema amb teatre, ball, conferències i míting polítics; i el Casal Camprodoní (1907), que es va haver de reconstruir després que un incendi el destruís completament a finals dels anys 60.

La llista de cinemes centenaris la completen el Cinema Mundial de La Bisbal d’Empordà (1904), gestionat per l’Ajuntament; els Cinemes Imperial de Sabadell (1911), convertit avui en un multicines d’onze sales, i els Cinemes Catalunya de Terrassa (1916), que combina la programació estable de cinema amb activitats i cicles d’entitats terrassenques, així com classes i rodatges de l’ESCAC.

Nou comentari