A la Verneda estan enamorats de la seva nova biblioteca. Però no són els únics. La Gabriel García Márquez ha aconseguit colar-se entre les quatre millors del món, juntament amb tres més d’Eslovènia, Àustria i la Xina. Una fita que ja omple d’orgull tot un barri que mira amb optimisme el pròxim 21 d’agost. Durant la 88a edició del Congrés Mundial de Biblioteques i Informació, que celebra la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a Rotterdam, l’equipament de la Verneda, que ja ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura, sabrà si es converteix en la millor biblioteca del món, una fita que mai cap altra biblioteca de l’Estat ha aconseguit.
La Gabriel García Márquez ha arribat per corregir una anomalia important al barri, que tot i ser un dels més poblats i actius de Barcelona, tenia la biblioteca més petita de la ciutat. Per això no estranya que la rebuda dels veïns hagi estat “fantàstica”, en paraules de la seva directora, Neus Castellano. “Era un equipament molt esperat al barri, hem guanyat més de 3.000 metres quadrats de biblioteca”, comenta al TOT Barcelona per explicar la devoció que hi ha per aquest espai. Però més enllà del seu ús social, l’edifici ha aconseguit un altre objectiu encara més difícil: augmentar el sentiment de pertinença i l’orgull de viure a la Verneda. Castellano apunta que al barri hi viu gent “de classe treballadora” que mai ha tingut “cap Sagrada Família”. Per tant, “tenir un edifici tan meravellós arquitectònicament els fa estar orgullosos”, conclou.
El ‘boom’ del turisme bibliotecari
Pot semblar una hipèrbole, però la García Márquez ha constatat que existeix el “turisme bibliotecari”. En un any ha rebut prop de 80 visites institucionals. Gent de Lió, Canadà i altres llocs del món que volen conèixer el projecte. La biblioteca, especialitzada en cultura llatinoamericana, a més, rep centenars d’aficionats cada mes i s’ha convertit en el “lloc de referència” per a la comunitat llatina. De fet, alguns dels congressos referents a la cultura iberoamericana s’han celebrat a la Verneda. El darrer, amb més de 800 visitants.
Tot un èxit que fa oblidar la polèmica del nom triat per a l’equipament. Algunes persones van qüestionar, sobretot a les xarxes, que no s’optés pel nom d’una dona. Un tema al qual la directora de la biblioteca resta importància. “Sempre que s’obre una biblioteca hi ha polèmica”, comenta abans d’afegir que també hi ha persones que van demanar un nom d’un autor català. En tot cas, per què Gabriel García Márquez? “Tot prové d’un plenari del 2014. Amb la mort del Gabo, se li va atorgar la medalla d’honor de la ciutat a títol pòstum i es va decidir que la propera biblioteca portés el seu nom. I ves per on, som nosaltres”, detalla la directora, que també recorda que el mateix escriptor colombià va viure a Barcelona i que va demanar, personalment, que el best-seller Cien años de soledad es traduís abans al català que a cap altra llengua.
Lluny del boom del món llatinoamericà, els treballadors de la biblioteca han viscut de primera mà, i un pèl sorpresos, l’arribada d’un nou perfil d’usuari que visita aquest equipament com qui visita el Camp Nou. “En vint anys de professió, mai havia vist turistes passejant per una biblioteca”, explica la directora. Un fenomen que atribueix, en part, a les xarxes socials. “És una biblioteca molt fotogènica i si entres a TikTok trobaràs molts vídeos”, detalla la directora, que assegura haver-se entretingut a mirar-ne uns quants amb la seva filla. Però encara hi ha un altre afegit que provoca aquest efecte crida. Si l’edifici per si sol ja enamora arquitectònicament, el premi que ha rebut recentment de Barcelona Cultura l’ha convertit en una referència per als amants d’aquesta disciplina. “És un edifici singular i ecològic, fet completament de fusta. Això ha reduït la petjada ecològica, els sorolls i la pols”, apunta la Neus Castellano per justificar part del boom turístic.
Una biblioteca diferent que no soluciona el problema de la Verneda
La biblioteca no només sorprèn per la seva façana, sinó també per la seva distribució: innovadora i original, sí, però hi falten taules. Aquest és, segurament, l’únic punt negatiu que se li pot atribuir a la tercera biblioteca més gran de Barcelona. En tot cas, no és una casualitat, tal com explica la mateixa directora del centre. “Es tracta d’un concepte diferent. Hi ha una sala d’actes i alguna més petita per fer reunions, però la resta és tot diàfan”, relata Castellano, que en un inici reconeix que aquesta nova idea la va arribar a “angoixar”. En tot cas, ja s’hi ha acostumat i defensa un nou model de biblioteca que suposa una “manera de conviure” diferent dins de l’equipament.
Els números avalen la nova aposta. Després del boom inicial, el recinte ha consolidat els 1.200 usuaris. La biblioteca, doncs, funciona malgrat que no resol els problemes d’un barri amb uns equipaments tan petits que no poden oferir servei a tota la seva població, força abundant i mobilitzada. “Aquesta és ara una de les meves lluites. Si jo no puc facilitar espai als estudiants del barri que venen, necessito poder orientar-los cap a algun altre equipament, sigui un centre cívic o un altre espai”, diu la directora de la flamant biblioteca.
El risc real de ser la millor
És evident que des de la biblioteca volen ser la millor del món. Ara bé, vista la manca d’equipaments grans al barri, el premi podria tornar-se en contra dels mateixos veïns. Des de la biblioteca han contrastat que les visites s’han disparat en aquells moments més significatius. Per l’estrena –després de sortir als informatius– la Garcia Márquez va acollir molts visitants de fora del barri, i, després de rebre el premi d’arquitectura, va viure un nou boom de visitants que hi anaven càmera en mà. Si aquest agost es converteix finalment en la millor biblioteca del planeta, l’augment turístic pot no tenir precedents, un fet que genera un neguit entre els usuaris més habituals de la biblioteca i que Castellano compateix “molt”.
Amb tot, la màxima responsable de l’equipament defensa que estan “preparats” per afrontar la situació i cita d’exemple alguns casos recents, com la petició que li han fet a TV3 perquè gravi el programa Sense Ficció –utilitzarà la biblioteca com a plató d’un episodi– al migdia, quan estigui tancada al públic. Seguint aquest exemple, si retorna el boom turístic després de l’hipotètic premi –o per un nou augment de vídeos a les xarxes– intentaran “minimitzar-ne l’impacte” i compaginar-lo “amb l’ús diari de la biblioteca”. És més, Castellano fa una crida a “mantenir els peus a terra” i recordar que l’objectiu d’una biblioteca és “oferir un servei al seu entorn”.
1 
