La Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals són dos barris de Barcelona orfes de casals de joves. I les noves generacions d’aquestes zones reclamen a l’Ajuntament que reverteixi la situació. No és un caprici, consideren, és una necessitat vital. “La falta d’alternatives fa que molts joves acabin en un oci destructiu”, assegura el Marc Sánchez, resident d’aquesta zona.

El consistori els diu que no i que arribin a una entesa amb el casal de barri de la Verneda, un espai que ells no reconeixen com a propi. El que volen aquests joves, com són el Marc, de 20 anys, el Bernat Jové, de 19 i la Cristina Cerro, de 22, és poder disposar d’un espai que se sentin seu i que puguin dirigir de forma autònoma. “Un parell de sofàs i una taula de ping-pong o billar salven vides”, afirma convençut en Marc.

Barcelona té múltiples exemples d’espais exclusius per a joves: el casal de joves Palau Alòs, al districte de Ciutat Vella; el casal de joves de les Corts; el casal de joves del Coll, a Gràcia; el casal de joves del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot, a Sant Martí; el casal de joves Can Ricart, al barri del Poblenou; o els casals de joves de la Guineutea, de la Prosperitat i de les Roquetes, tots tres a Nou Barris. On els afectats viuen encara no ha arribat i ni se l’espera, explica l’Ajuntament al TOT Barcelona. El consistori confirma que per ara no pensa oferir un espai exclusiu per aquest col·lectiu en aquesta zona allunyada del centre.

Tots tres, a través de l’Assemblea de Joves Verneda 73, reclamen un casal de joves autogestionat com a mur de contenció de les drogaddiccions i la ludopatia. Saben de què parlen. “Gent que era amiga meva a secundària ara hem perdut el contacte perquè s’ha ficat al món de les drogues”, declara Sánchez. “Igual amb les cases d’apostes”, denuncia. “A segon de batxillerat tenia companys que anaven al bingo del costat de l’institut a apostar i que ara estan completament enganxats”, exposa.

Bernat Jané (e), Cristina Cerro i Marc Sánchez (d), davant del Bingo Verneda, abans el clàssic cine Levante / Jordi Play
Bernat Jané (e), Cristina Cerro i Marc Sánchez (d), davant del Bingo Verneda, abans el clàssic cine Levante / Jordi Play

Al barri hi ha dos locals dedicats a les màquines escurabutxaques i les apostes. Tots ells, a eixos neuràlgics del barri i a tocar de centres educatius. “Hi ha el Bingo Verneda, que està a prop de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó i de l’Institut Joan d’Àustria”, relata Sánchez. De fet, aquest espai dedicat al joc abans era el clàssic cine Levante, inaugurat a finals dels 50 i tancat 20 anys més tard. L’altre comerç és l’Sportium, a la rambla de Guipúscoa, situat al costat de l’Institut Bernat Metge.

“No és innocent que un cinema s’hagi convertit en un bingo”, assegura Cerro. “No és innocent al barri, a la perifèria”, reitera. La Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals se situen a la cua en nivells d’ingressos al districte de Sant Martí, segons l’últim índex de la renda disponible de les llars per càpita de l’Ajuntament. Allà es diu que cada persona sobreviu amb 16.019 euros, en el cas del primer barri, i de 18.509, en el cas del segon. La mitjana a la ciutat són 24.818 euros.

Més enllà dels bars -en el cas d’aquests joves, els de referència són el Sara, el Moon i el que està a prop de l’associació de veïns de la Verneda Alta-, manquen espais de socialització, sosté el grup. “No tenim un lloc on donar-nos a conèixer i on poder compartir”, lamenta Cerro. “Molts cops els joves queden a les graderies del camp del Júpiter, perquè no tenen un altre lloc on fer-ho”, assegura Jané. “També veus molta gent als parcs o als bancs del costat de les escoles”, afegeix.

Això provoca un “exili” de gent d’un barri a un altre de Barcelona, afirmen. Ells mateixos són bona prova d’això. Cerro és cap d’un cau al Clot, Sánchez té bona part de les amistats en aquest barri, també. “Si faig alguna cosa aquí és anar a casa d’algun amic o al bar. No hi ha espais habilitats per nosaltres”, diu Jané. Espais, al final, per al veïnat, perquè durant el pitjor de la pandèmia van estar repartint menjar a un centenar de famílies del barri i no tenien tan sols ni un espai propi on guardar els aliments.

Marc Sánchez (e), Bernat Jané i Cristina Cerro (d), conversen mentre prenen una beguda al bar Sara, a la Verneda / Jordi Play
Marc Sánchez (e), Bernat Jané i Cristina Cerro (d), conversen mentre prenen una beguda al bar Sara, a la Verneda / Jordi Play

La salut mental, (un altre) deure pendent

“La nostra lluita contra les cases d’apostes va lligada a la salut mental”, sosté Cerro. “Sentir que sempre necessitem tenir més o ser millors que els altres porta un empitjorament de la salut mental”, afegeix. Això fa veure en el joc una via d’escapament. “El bingo et dona victòries ràpides i això és llaminer, et fa tenir aquesta ànsia de tornar-hi”, argumenta.

I la nova tendència són les criptomonedes, una mena de moneda digital. “Hi ha tota una estructura capitalista on fan un culte als diners i a fer-se ric ràpid i sense treballar”, considera Jané. “Com et pots fer ric en un barri com aquest, que és de gent treballadora? -es pregunta- Per vies que no són segures i que t’acaben portant a més problemes”, es referma.

“La culpa d’això no la tenen les joves, és una estructura que està creada i que se’ns aboca directament a això”, afirma Cerro. Cal més pedagogia, pensen. “A l’escola no ens parlen dels perills de les cases d’apostes, com sí que ve que la policia a parlar-te de compartir contingut a Internet”, denuncia.

La Cristina Cerro treballa alhora que estudia. Es guanya el sou com a monitora de menjador i aprèn en un cicle superior de promoció d’igualtat de gènere, el sector al qual es vol dedicar. Marc Sánchez és estudiant d’Història a la universitat, mentre també compagina feines temporals. Vol ser mestre de secundària. El Bernat Jané està fent una formació professional (FP) relacionada amb els laboratoris clínics biomèdics. Està fent pràctiques a l’institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i vol ser investigador, però afirma que hi ha moltíssima precarietat i no veu gens clar el futur, malgrat tot l’esforç invertit.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 20, 2022 | 16:09
    Anònim febrer 20, 2022 | 16:09
    Estaría bien, q recogiesen firmas d apoyo d los vecinos para conseguir ese local

Nou comentari

Comparteix