La recuperació del Teatre Principal com a equipament cultural va molt lenta. Massa. Tancat des del 2017, el teatre estava previst que reobrís el 2024, ja rehabilitat, però les obres ni tan sols han començat, la qual cosa fa preveure que l’espai no serà una realitat abans de dos o tres anys en el millor dels escenaris. Els treballs es perllongaran com a mínim vint-i-quatre mesos, i de moment, l’operació segueix als despatxos. El teatre agonitza a l’espera que es concedeixin les llicències d’obres.
Fonts municipals expliquen al TOT que el Teatre Principal té una llicència de l’any 2020 per una reparació puntual de la façana i dues llicències més en tràmit, una per estabilitzar la façana i una altra per rehabilitar l’edifici, que haurà d’encaixar amb el planejament urbanístic aprovat a finals de mandat passat per fer possible la rehabilitació i la recuperació de l’edifici com a equipament cultural. La promotora que vol obrir el Principal és Inversiones Hoteleras Atir, que encapçala José María Trénor, amb diversos hotels a la ciutat. El TOT Barcelona ha intentat parlar amb Trénor, que ha preferit no fer declaracions i treballar amb “discreció perquè encara hi ha temes pendents de tancar”, apunten fonts pròximes. La inversió prevista per reactivar el Principal és d’uns 25 milions d’euros, segons l’Ajuntament.
“Agilitzar els tràmits”
El president d’Amics de la Rambla, Fermin Villar, demana a l’Ajuntament que “agilitzi els tràmits” per executar la reforma, i recorda que els inversors ja estan pagant un lloguer pel Teatre Principal i encara no han pogut començar la remodelació. A finals de 2021, l’Ajuntament i els promotors van signar un acord. El març de 2022, el plenari va aprovar provisionalment el Pla Especial Integral i de Millora Urbana (PEIMU) i el setembre de l’any passat, el pla va rebre la llum verda de la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat.
Més de vint-i-un mesos després del pas del projecte pel plenari, s’ha avançat poc. En un inici, la previsió era que la llicència d’obres es donés durant el primer trimestre de 2022. Fa un any es van fer uns treballs previs i semblava que el permís arribaria a tot tardar a principis del 2023 per tenir enllestit el teatre a finals de 2024. Ara, fonts municipals subratllen que s’està tramitant la llicència sol·licitada pel privat i verificant que es compleixin tots els requisits i normatives sectorials, com en totes les sol·licituds.
La idea és que el Principal es converteixi en un espai cultural centrat en l’àmbit audiovisual i l’art immersiu. Segons les últimes dades fetes públiques, el teatre, amb més d’11.000 m², mantindrà la façana i el seu caràcter patrimonial -té un nivell B de protecció- i disposarà de sis sales que tindran una capacitat per a més de 2.500 persones. Les sales seran el Teatre Principal, el Teatre Latino, la Cúpula Venus, l’Espai Rambles, l’antic frontó Jai Alai i l’Espai Lancaster-Petit Frontó. Totes les sales es comunicaran a través d’un espai interior que farà de passatge obert i unirà la Rambla amb el carrer de Lancaster.
Uns 547.000 euros de compensació i un canvi d’ús
La part d’una de les dues parcel·les que té el Principal té la qualificació d’ús esportiu. Segons l’Ajuntament, perquè el teatre pugui tenir un ús d’equipament cultural i recreatiu en tot l’espai, “cal compensar aquest ús d’equipament esportiu en un altre emplaçament”, i la idea és donar un ús d’equipament a unes pistes esportives del número 11 del passeig Marítim de la Barceloneta. A més, els promotors han d’aportar uns 547.000 euros al consistori “per equilibrar la diferència de valor entre dues qualificacions”. Aquests diners es destinaran a la millora dels equipaments culturals del Raval.
Des d’Amics de la Rambla, Villar defensa convertir la Rambla en un “eix cultural”, una idea que l’alcalde Jaume Collboni ja va expressar quan va fer l’anunci que les obres de la reforma del passeig s’acceleraran i estaran llestes el 2027. Per l’entitat, el Principal “és el fil conductor” d’aquest eix cultural no solament per la seva importància, sinó per la influència que té cap al Raval i espera que també cap a Escudellers. I ara l’Ajuntament diu que el Principal serà un dels elements que ajudarà a impulsar la futura Rambla en l’àmbit cultural. A aquest eix s’hi sumarà la Foneria dels Canons, que es rehabilita perquè sigui un centre de cultura digital de la Generalitat. I Villar recorda que Amics de la Rambla ja va demanar a l’Ajuntament que fes alguna cosa amb el Club Capitol, tancat des de fa més de tres anys, per evitar la seva pèrdua com a equipament cultural.
Amics de la Rambla critica la pèrdua de la biblioteca Andreu Nin
El president d’Amics de la Rambla recorda les paraules que els va dir el seu gerent, Xavier Masip, el 2010, quan va definir la Rambla com l’eix cultural més potent, no solament pels equipaments que té”, com el Liceu, la Virreina, el Poliorama, el Centre d’Arts Santa Mònica o el Museu de Cera, sinó com a distribuïdor de cultura cap als carrers del voltant, amb el Teatre Romea o el Palau Güell, entre altres edificis. Villar, però, critica que la Rambla perdrà la biblioteca Andreu Nin, que es traslladarà a l’edifici del Borsí del carrer Avinyó, pendent de reformar-se. “L’escola Elisava, un equipament privat, ha de poder créixer sense que marxi la biblioteca, un equipament públic”. Per a Villar, treure la biblioteca de la Rambla no lliga amb el fet de voler fer un eix cultural.
L’edifici del Principal és propietat del Grup Balañà, amb qui el grup inversor encapçalat per Trénor va acordar una cessió de l’ús de l’espai. El teatre fa sis anys que roman tancat i és el teatre més antic de Barcelona. La seva obertura data de 1596. Segons l’Ajuntament, la façana del Principal va arribar a canviar el traçat de la Rambla el segle XVIII. Al llarg dels seus quatre segles llargs de vida ha acollit òperes, teatre, concerts, balls i exhibicions de frontó i pilota basca i ha estat escenari d’actes de gran repercussió social, econòmica i política, com ser la seu de l’Ateneu Barcelonès, l’acte del concurs de creditors de les primeres línies fèrries de l’Estat o reunions del POUM durant la Guerra Civil.
