Tancat per pandèmia: la Barcelona romana que no pot visitar-se des del març

L'auge de visitants locals als grans monuments contrasta amb les dificultats dels espais més petits

Barcelona té un ampli ventall de monuments visitables, que viuen un curiós idil·li amb el públic de proximitat d’ençà de la pandèmia. Fins i tot espais patrimonials amb accessos molt estrets, com les bateries antiaèries del Turó de la Rovira o el refugi 307 del Poble-Sec, han reinventat la forma de rebre al públic i registren una forta demanda local. No obstant, a la capital catalana també hi ha petites joies arqueològiques que no han tingut la mateixa sort. Tres vestigis de la Barcelona romana porten tancats des del març passat i esperen que la Covid-19 amaini per tornar a ensenyar com es vivia a l’antiga Barcino. 

Es tracta del Temple d’August, la Domus Avinyó i l’espai arqueològic del mercat de Santa Caterina. El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) confirma que estan tancats “per raons estrictament Covid” i que les seves dimensions molt reduïdes fan impossible complir les restriccions per més imaginació que s’hi posi. L’únic centre del museu que està tancat per raons alienes a la pandèmia –obres, en aquest cas– és la Sala de Calderes de la Fabra i Coats.

Són excepcions que criden l’atenció, en un escenari de museus majoritàriament oberts i amb bones xifres de públic. Les restriccions els han amnistiat, per ara, i la majoria de centres van fent equilibris entre les mesures antiCovid i l’oportunitat de fidelitzar al veí com a visitant recurrent. “Apliquem estrictament els requisits sanitaris i alhora tenim la política d’obrir al màxim, màxim, màxim”, explica al TOT Barcelona el director del MUHBA, Joan Roca. 

Sigui pel confinament municipal o per les ànsies de fer turisme, els barcelonins estan fent avui molt més cas al patrimoni que tenen al costat de casa: “A les visites ve molta més gent i els actes en línia han crescut molt en públic”. També hi ajuda que la dotzena de centres d’interpretació que té oberts el museu siguin d’entrada gratuïta o molt econòmica i que molts d’ells siguin a l’aire lliure, un factor ara molt més valorat.

Mosaic romà exposat a la domus Avinyó / MUHBA
Mosaic romà exposat a la domus Avinyó / MUHBA

Els secrets de Barcino

En canvi els jaciments arqueològics que han quedat encaixonats en espais subterranis o de dimensions reduïdes ho tenen molt difícil per complir els requisits sanitaris. La Domus Avinyó, per exemple, té “una entrada i una sortida molt estretes”, diu Roca. També és massa petita la sala on es contemplen mosaics distingits, terres de marbre i acolorides pintures murals. I per a més inri els visitants s’hi estan força estona, perquè també és on veuen un audiovisual que explica com era una casa benestant romana. “Les condicions en què s’hi hauria d’estar són poc adients ara, com a molt podrien haver-hi 2 o 3 persones alhora”, indica el director. 

El subsòl de Ciutat Vella és ple a vessar de restes de diferents èpoques superposades. Si recuperar i obrir al públic un d’aquests vestigis ja és de per sí una proesa urbanística, ampliar les cavitats aconseguides per una situació temporal com la pandèmia resulta inviable. Ventilar també és molt complicat, perquè no hi ha circulació d’aire. “En condicions normals la ventilació dins de la domus Avinyó és correctíssima, però en temps de pandèmia els requisits són molt complicats de complir”, recorda Roca.

Visitants a la domus Avinyó, abans de la pandèmia / MUHBA
Visitants a la domus Avinyó, abans de la pandèmia / MUHBA

El Temple d’August està situat dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís. L’element més icònic són quatre altes columnes de 9 metres d’altura, que daten del segle I a.C. i haurien format part del Fòrum de l’antiga Bàrcino, sobre el punt més alt del mont Tàber. Té una sola porta d’entrada i també és massa complicat fer-hi visites regulars.

L’espai patrimonial del mercat de Santa Caterina també espera temps millors. Més que un vestigi, mostra en un sol punt traces de tota la història de Barcelona: els pobladors prehistòrics, les muralles romanes, els primers cristians, un convent dominicà, el mercat original enderrocat… Les restes es miraven per lliure des d’una balconada amb plafons.

Un visitant al jaciment del mercat de Santa Caterina, abans de la pandèmia / MMP
Un visitant al jaciment del mercat de Santa Caterina, abans de la pandèmia / MMP

El consol dels apassionats de la ciutat romana és que el subsòl de la plaça del Rei –a la seu central del MUHBA– sí que s’ha pogut mantenir obert, perquè té diferents entrades i sortides d’aire i pot ventilar bé. El centre d’interpretació del Call jueu, la Via Sepulcral Romana o la domus Sant Honorat –dins de dependències de la Generalitat– també han resistit. Entre les peces exposades, la web i els itineraris guiats pels carrers, la vella Barcino segueix explicant-se com pot als seus conciutadans del segle XXI.

Improvisar i virtualitzar

Com la resta d’institucions culturals, el museu ha assumit que la flexibilitat ha de ser una característica permanent. I pel que sembla, el públic també. Roca cita l’episodi de vent del temporal Hortense la setmana passada, que va fer tancar els parcs de la ciutat. De retruc, el centre Oliva Artés va haver de tancar perquè és dins del Parc Central del Poblenou. “Quan va parar el vent vam demanar permís per tornar a obrir i en un migdia ens van venir 140 persones!”, rememora. “Tots hem après a viure just in time, adaptant-nos setmana a setmana”, reflexiona.

Com passa al comerç o en la mobilitat, la lletra petita de les restriccions causa paradoxes difícils d’entendre. “Si fem un concert podem oferir un cert nombre de places, però una conferència només la podem fer telemàtica”, compara. El MUHBA acollia moltes activitats formatives –per a escolars, guies turístics, acadèmics…– i fa 10 mesos que les ha de fer totes en línia. Els ponents no ho troben tan estimulant, però en canvi ara els visionats superen àmpliament el públic total que l’any passat ho seguia en persona i a Internet.

El MUHBA fa tres anys que està immers en un procés de reinvenció, amb el que ja qüestionava la concepció tradicional de receptacle d’objectes físics i apostava perquè el visitant adquirís coneixement de forma experiencial. “Un museu no ha de ser un lloc pensat per ser visitat, sinó un centre de coneixement on tots els formats de divulgació siguin equivalents”, sosté Roca. El canvi de xip avançava amb gran lentitud i la pandèmia li ha donat una forta empenta.

Amb l’amenaça permanent de nous confinaments, s’ha acabat considerar les webs dels museus com un “subproducte”. “Ara s’està entenent que el món virtual és la base i que la visita presencial ha de ser el privilegi: la gran revolució democràtica és que tothom pugui accedir online al patrimoni”, defensa Roca. Si el visitant té més informació a la xarxa, confia, valorarà més veure en persona aquell patrimoni i li farà més profit. De moment el canvi d’hàbits és forçós, és clar. La prova del cotó serà comprovar, un cop la pandèmia quedi enrere, si s’han consolidat una nova mentalitat en la gestió cultural o torna a imposar-se la presencialitat.

Més informació

Nou comentari