Les obres de Can Batlló s’estan revelant un pou ric en troballes històriques. Els treballs d’urbanització de la nau del districte de Sants-Montjuïc van fer aflorar un jaciment prehistòric el març passat que es va qualificar d'”espectacular”; ara s’enriqueix amb una altra descoberta, amb el desenterrament de dos esquelets datats de l’època romana, ha informat betevé.
Els dos esquelets s’han trobat sencers, un enterrat a la vora de l’altre dins de les instal·lacions ocupades per l’antic recinte fabril. Els experts calculen que els cossos van rebre sepultura en l’època alt imperial romana.
En la troballa del març passat, van emergir 410 restes arqueològiques, incloses restes humanes. A més, es van localitzar fragments de ceràmiques, fauna, sílex i carbons. Es creu que daten del Neolític.
En tot cas, l’Ajuntament va advertir que no es podria concretar l’època fins que es fes l’estudi dels materials trobats per poder concretar la cronologia. No és el primer cop que es detecten restes arqueològiques a la zona. El 1984 s’hi va excavar part d’una vil·la romana.
Fossa d’inhumació
Del jaciment descobert el passat març, destaca la troballa d’una fossa d’inhumació de planta circular de 3,10 de diàmetre i aproximadament 65 centímetres de profunditat conservada, que contenia dos individus, un adult i un adolescent. També s’han documentat fins a quatre fosses o sitges més, i un estrat de grans dimensions, de 450 metres quadrats, a l’actual galeria de serveis de la Nau 4, amb molta presència de materials prehistòrics acumulats.
Arran de la troballa es va obrir un nou espai d’excavació al sector sud de la Nau 4, amb dues possibles estructures més o clotades, “possiblement antròpiques”, va aventurar el consistori, de petites dimensions, que contenien fins a 1.100 restes arqueològiques. “Un cop finalitzada la intervenció, es duran a terme els estudis i analítiques de totes les restes localitzades al jaciment neolític, que permetran reconstruir el paleoambient d’aquesta zona de la Bordeta durant el neolític”, va detallar l’Ajuntament.
En el mateix punt es van trobar restes de diferents èpoques. Entre les que es van localitzar, n’hi havia de la fase romana, ceràmica romana molt fragmentada (àmfora, ceràmica oxidada i reduïda) en una extensió d’uns 550 metres quadrats; del segle XVII, com rases o fosses de plantació amb materials ceràmics d’època moderna i romana residual; dels segles XVIII-XIX, amb una extensió d’entre 400 i 550 metres quadrats de restes de conreu; i dels segles XIX i XX, amb elements antics de canalització, entre altres. L’Ajuntament va afirmar que aquestes troballes “estan proporcionant informació molt valuosa sobre l’ocupació d’aquest espai des de la prehistòria fins a l’actualitat”.
