Els 4 Gats surt a totes les guies turístiques però, en contra del que pensen alguns barcelonins, no és territori guiri. I no vol ser-ho. El restaurant modernista recupera la revista que editaven els seus bohemis fundadors, quan freqüentaven les seves taules pintors com Pablo Picasso i Santiago Rusiñol. És una de les accions culturals que marquen el 125 aniversari del local, que engega de nou la seva programació de concursos artístics i exposicions per al públic local. Una alegria cultural i comercial enmig del degoteig de males notícies sobre establiments emblemàtics de la ciutat, com el malaurat Pitarra.
A finals d’aquest mes tindran imprès el primer número, a mode de prova pilot. Serà una senzilla doble pàgina en català, amb informació sobre el local, entrevistes culturals i com a contraportada el menú migdia de la setmana. Així els comensals podran triar els plats i endur-se la publicació com a souvenir. “Després de dos anys amb QR, sense poder ni tocar els menús, ara tothom se’l podrà emportar a casa!”.
L’establiment preveu que la revista tingui periodicitat mensual i pugui duplicar o triplicar pàgines si té bona acollida. No se’n farà distribució: només podrà trobar-se als 4 Gats. Antigament havia estat la revista artística del cafè i també tenia un propòsit pràctic: s’hi publicaven les obres literàries que guanyaven el concurs Pèl i Ploma, que també organitzava el restaurant.
El certamen també segueix viu: el restaurant modern va recollir-ne el fil i celebra una competició de relats cada abril. A més acull sessions d’sketching, exposicions d’accés lliure a la sala gran, tertúlies, presentacions de llibres… La pandèmia va forçar una aturada total d’aquesta activitat cultural, que feien i fan sols, sense cap administració pública al darrere. La sortida de la crisi aquesta primavera els ha animat a recuperar les exhibicions i llançar la revista ja el 2022, mentre que el concurs literari ha d’esperar a 2023.
El tràngol de la pandèmia
“Hem estat més d’un any tancats i un any i mig mal oberts”, resumeix Sílvia Ferré, la propietària actual. El seu pare, Josep Maria Ferré, va liderar als anys 80 la reobertura i rehabilitació de l’establiment, que ha tingut moltes vides. De fet el cafè literari original, impulsat el 1897 per Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo, només va durar 6 anys. Després el local va acollir un reguitzell d’usos ben poc onírics, des d’un taller mecànic fins a una fàbrica tèxtil.
“El confinament ens ha fet parar i reflexionar i hem vist que no estàvem del tot a gust amb el camí pel que ens anava portant la vida”, reconeix Ferré. Esmenta la “voràgine” del dia a dia, les gentades o una excessiva atenció als plats més demandats. “Hem tornat a una cuina més tradicional, amb més selecció, menys grups… Tornem als orígens”, sosté.
Sense terrassa des de Pere Romeu
A diferència de molts negocis de la ciutat, el 4 Gats no tenia opció de terrassa a l’aire lliure. El carrer on es troba, Montsió, és massa estret. No obstant, el cafè bohemi de Pere Romeu sí que en va tenir fa més d’un segle. I és que l’edifici fa cantonada amb un vial particular anomenat passatge del Patriarca: “L’amo, el senyor Carreras, li va donar permís a Pere Romeu per posar-hi taules i cadires”, rememora la restauradora. De fet el famós dibuix de l’establiment que va fer Pablo Picasso correspon a la façana lateral d’aquest edifici de maó i ceràmica, que oficialment es denomina Casa Martí i és obra de Josep Puig i Cadafalch.
El restaurant modern va sondejar la propietat, que ara està repartida entre hereus diferents i no sempre en sintonia, però no van arribar a un acord per recrear l’espai exterior perdut. Actualment s’usa com aparcament informal.
“L’estigma” turístic del Gòtic
Ferré té clar que han resistit la crisi gràcies a la clientela de proximitat: “Hem aguantat per la gent d’aquí”. Alguns ja eren parroquians fidels, però d’altres els han descobert ara. “És com si els barcelonins haguessin vist el patiment dels restaurants i ens haguessin volgut ajudar, estem molt contents!”, celebra.
Durant els mesos de confinaments parcials van arribar-los molts comensals locals que quedaven “sorpresos” de sentir català a la taula del costat i trobar un menú de 19 euros. “Per molts catalans el Gòtic nord és com un tabú, només venen per Nadal i per Sant Jordi”, assegura. Lamenta “l’estigma” que persegueix els locals pel fet de ser en una zona tan visitada: “No hem fet mai clavades turístiques, ens esforcem per oferir uns preus justos malgrat que pugin tots els costos… Però molts barcelonins ja no es plantejaven venir perquè ens tenien per un lloc turístic”.
La presència diària de grups de visitants amb guia a la porta del local no hi ajuda, és clar. La majoria de turistes es queden amb la foto exterior, però també n’hi ha que hi entren a menjar o prendre alguna cosa. I aquests, subratlla la mestressa, solen venir amb els deures fets: “Són gent que sap on ha entrat”. N’hi ha que són fans del modernisme o de Picasso, però d’altres hi van perquè són seguidors de Carlos Ruiz Zafon –el local surt molt a la novel·la L’Ombra del Vent– de Woody Allen, que va gravar-hi una escena de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.
El 125è aniversari de moment li prova, als 4 Gats. Dilluns va celebrar un gran sopar amb amics i personalitats de la ciutat –l’alcaldessa Ada Colau va declinar, la regidora de comerç Montserrat Ballarín sí que hi va anar– i aquest estiu estrena la revista per als comensals. Com el quadre del tàndem de Ramon Casas i Pere Romeu, que presideix l’entrada, el local pedaleja amb els seus clients cap al mig segle de restauració ininterrompuda.
