Carrer Miquel Pedrola en comptes de carrer Almirall Churruca. La ponència del nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat que el nom d’un milicià mort a la Guerra Civil bategi el carrer de la Barceloneta dedicat ara a un militar de l’Armada espanyola.
Pedrola era veí de la Barceloneta, on ara se li rendirà homenatge modificant el nom de la via. El canvi és una proposta sorgida d’una campanya popular per retre honors al milicià, que es va enrolar en les files del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i que va perdre la vida al front d’Osca el 1936, durant els primers compassos de la conflagració. Pedrola tenia només 19 anys quan va morir, víctima del conflicte.
Pedrola forma part de la memòria sentimental de la Barceloneta. De fet, el seu nom ja és present en la geografia del barri, visible de nou des de 2010, quan es va recuperar un grafit pintat en plena guerra, poc després que la seva mort trascendís al barri, enmig de l’espiral revolucionària desencadenada pel cop d’Estat de 1936. Algú va pintar sobre una façana la inscripció “carrer de Miquel Pedrola”, per rebatejar el carrer de Sant Miquel.
Més de vuit dècades després, la premonició s’ha complert i Pedrola tindrà un carrer, com la pintada ja instaurava per la via dels fets consumats. No suplirà, però, a Sant Miquel, que conserva el seu lloc al plànol de la ciutat.
Més noms de dones
La ponència del nomenclàtor ha optat perquè el milicià deposi l’almirall Cosme Damián Churruca y Elorza, nascut al País Basc el 1761 i mort a la batalla de Trafalgar, el 1805. El militar i geògraf va participar en el setge de Gibraltar amb la força naval espanyola entre 1781 i 1783. A més, va emprendre diverses expedicions marítimes.
A banda, la ponència del nomenclàtor ha ratificat diferents noms de dones per batejar espais de la ciutat. Són l’agent literària Carme Balcells, a qui es recordarà en la plaça situada davant de la biblioteca dedicada a Sant Martí a l’escriptor referent de la seva agència, Gabriel García Márquez.
A més, la primera catalana afusellada pel franquisme, Carme Claramunt, donarà nom a un jardí proper al lloc on s’erigia la presó de dones de les Corts. Un vial a Gràcia es dedicarà a una de les pioneres de la natació a Catalunya, Josefina Torrens. Un passatge a Sant Andreu rebrà el nom de Dolors Canals, a qui “el Ministeri de Treball de la República la va nomenar delegada a Catalunya per organitzar tots els jardins d’infants de guerra”, explica l’Ajuntament. A més, es retrà homenatge a la primera dona que va exercir d’arquitecta a Catalunya, Margarita Brender, que batejarà un espai ajardinat de Sant Martí.
