Barcelona conserva elements ornamentals de la primera línia de metro de la ciutat, però l’Ajuntament els manté castigats en un magatzem. Malgrat que el projecte per recol·locar-los al seu emplaçament està redactat des de fa 7 anys, no hi ha data ni pressupost per a la restitució.
Es tracta de les baranes d’accés al metro situades davant del Palau Robert i la Casa Batlló –a Passeig de Gràcia– i del Liceu, estació que també ha perdut les columnes de ferro que aguantaven el rètol. Aquests forjats modernistes de 1924 van ser substituïts per baranes d’alumini i vidre en modificacions posteriors. Els originals els va impulsar l’empresa Gran Metropolitano de Barcelona, que el 2024 compliria un segle. Romanen a les catacumbes de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) fins que l’Ajuntament disposi de “disponibilitat pressupostària” per a recuperar-les.
Diverses promeses municipals incomplides van provocar que ciutadans amoïnats per la conservació del patrimoni barceloní, com ara el publicista Xavier Ragull i el guia turístic de Barcelona Manel Marina –ambdós impulsors del tantes vegades ajornat Museu del Transport i membres del Consell assessor de patrimoni de TMB– es dirigissin a la Sindicatura de Greuges en repetides ocasions des de la primera queixa tramitada el 2014.
És així que la Sindicatura ha recomanat reiteradament a l’Ajuntament que “planifiqui de forma concreta quan es podran desenvolupar les accions sobre les quals ja existeixen estudis i projecte”, alhora que ha recordat a l’alcaldia “la seva obligació de col·laborar amb la Sindicatura”. Són les paraules literals que va usar la Síndica de Greuges el juny del 2021. Per desgràcia, assenyala Manel Marina, “els seus dictàmens no són vinculants” i el silenci és l’única resposta municipal que reben.
David Bondia, nou síndic de greuges des d’octubre, ha heretat aquesta reivindicació i no la defuig, tot el contrari. Recalca que “ha estat una recomanació històrica de la darrera dècada de la Sindicatura de Greuges de Barcelona” i insisteix en “la necessitat d’acomplir amb el mandat legal de preservar i mantenir el patrimoni artístic, històric i singular de la ciutat”.
Projecte congelat per Colau
Ja el 2008 Alberto Fernández, l’exlíder del PP a Barcelona, demanava a l’alcalde Xavier Trias la recuperació dels forjats ornamentals i dels rètols clàssics de parades de metro com la del Liceu. El 2012 hi insistia, sense èxit. Dos anys després, la Gerència Municipal d’Hàbitat Urbà havia anunciat que se substituirien les baranes existents per les de fosa, tant al Palau Robert, com a la Casa Batlló. Sonaven campanes de celebració pels Amics de Passeig de Gràcia. El 2015, tanmateix, quedava suspès el projecte: “En entrar Ada Colau a l’alcaldia, va quedar parat”, rememora Xavier Ragull.
Al Liceu es van fer unes reproduccions d’aquestes boques força aconseguides, però sense l’estructura superior amb el rètol de metro que les caracteritzava. Per aquest motiu, aquell mateix any, Manuel Marina posava una altra queixa per la restitució d’aquestes columnes decoratives de ferro situades a l’entrada de l’estació. S’havien instal·lat el 1925, però van ser substituïdes el 1968 per dues còpies que aguantaven plafons informatius. “Es van treure amb l’excusa que eren ‘elements afegits’, segons un tècnic de l’oficina de Paisatge Urbà de l’Ajuntament”, detalla. Cinc dècades més tard, el 2006, arran de la instal·lació d’ascensors d’accés, “el projecte arquitectònic va considerar poc adequat mantenir-les”, segons la Sindicatura.
La reforma de la Rambla, una oportunitat?
La reforma de la Rambla es presenta, en aquest context, com una bona oportunitat per a reinstal·lar els forjats històrics. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona reconeixen que per ara no hi ha novetats sobre el rescat d’aquests forjats, però no tanquen la porta a incorporar-los a la parada Liceu en el marc de la reforma de la Rambla. Les obres que comencen enguany només reformen la part inferior del passeig, un tram molt curt fins a la Foneria de Canons. Quan es faci projecte d’obres del tram de Rambla on hi ha la parada de Liceu “es valorarà” la restitució, apunta el consistori.
Els impulsors de la reivindicació també creuen que la reforma ha tret una mica de l’oblit els ornaments, però lamenten que no reben mai una resposta concloent. “El Consell de Districte va trucar-me dient que tenien present aquesta restitució dins el projecte de reforma, però al passat ple de Ciutat Vella no van voler tractar el tema ‘perquè no formava part de l’ordre del dia’… Han passat mesos i no hem rebut notícies”, relata Marina. La història interminable.
Advertència de la Sindicatura
No són només els col·lectius que vetllen per la conservació del patrimoni, sinó també la Sindicatura, qui critica la ineficiència municipal amb aquests elements quasi centenaris. Des de la queixa de Xavier Ragull fins a l’informe de resposta que va rebre la Síndica de part de la tinència d’urbanisme van transcórrer dos anys i mig. “Aquest termini –desaprovava la Síndica de Greuges– supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable d’acord amb els principis d’eficiència i bona Administració amb què han de regir-se els serveis municipals”. “Quan reclames una cosa així, no et diuen que no, sinó que esperen que se’t passi la febre reclamadora”, lamenta Marina.
Actualment la reivindicació continua inconclusa per la manca d’assignació pressupostària. Han transcorregut 7 anys, però els activistes d’aquesta causa no perden l’esperança. “Em consta que els de patrimoni de TMB fa poc van estar a les catacumbes i es van interessar per les reixes”, assenyala Ragull. Qui sap si la nova Rambla, que hauria d’enllestir el primer tram reformat el 2024, podrà incorporar com a estrena aquests forjats centenaris oblidats.
