Barcelona no cuida prou el seu patrimoni, i la degradació de molts edificis històrics de Ciutat Vella és una constant. Aquest és el cas, per exemple, del mercat de Santa Caterina, el primer de la ciutat que va ser cobert, l’any 1848. Una part de les seves façanes i portes estan plenes de grafits, donant una imatge de deixadesa d’un dels equipaments alimentaris més visitats de la ciutat, amb 241.645 visitants aquest passat mes de març, segons dades de Mercats de Barcelona.
De fet, el problema dels grafits al mercat de Santa Caterina no és nou. Ja fa anys que dura. El 2022, fins i tot, l’edifici va ser vandalitzat amb Cobis diversos. L’autor va ser el Javier Mariscal mateix, que va grafitejar la mascota dels JJOO en alguns edificis i parets de Ciutat Vella. Aquest passat cap de setmana no quedava cap rastre de Cobi, però el mercat, principalment la part que dona al carrer d’en Giralt i el Pellicer, és ple de pintades que afecten murs, finestres i portes d’accés.
Una porta de l’aparcament trencada
L’abandonament de l’equipament no acaba aquí. Una de les portes de l’aparcament està trencada i s’aguanta pels pèls a peu de carrer. Nombroses parets estan desconxades i a la mateixa avinguda de Francesc Cambó, davant l’accés principal, una xarxa protegeix de la caiguda d’objectes, entre els quals hi ha una canalització mig trencada.
Durant els anys 2024 i 2025, l’Ajuntament té previst gastar 16 milions d’euros en netejar pintades, un 17% més que el contracte anterior. També s’incrementarà un 30% la presència d’efectius que trauran grafits i engegaran un programa per identificar si una mateixa persona pot ser l’autora de pintades diferents. Aquestes actuacions s’emmarquen dintre del pla Endreça.
482 denúncies l’any 2023
L’any passat, els serveis municipals van fer 110.852 actuacions i van netejar 272.060 metres quadrats de pintades, i la Guàrdia Urbana va interposar 482 denúncies, un 47% més que el 2022. El nou contracte contempla la neteja de pintades de mobiliari i altres elements, com fonts, baranes o plaques amb el nom del carrer. També s’incorpora treure grafits de façanes d’edificis protegits com a bé d’interès local, urbanístic o documental.
En l’emplaçament del mercat de Santa Caterina hi havia hagut l’església i el convent de Santa Caterina, de l’orde dominicana o dels predicadors. “Acabada el 1268, va ser la primera església gòtica de la ciutat i una peça destacada d’un conjunt conventual on també lluïen l’exquisit claustre del segle XIV, una rica biblioteca i un campanar de 40 metres d’alçària”, explica Mercats de Barcelona. Durant la crema de convents del 25 de juliol de 1835, va ser destruït.
Inaugurat cobert el 1848
En els terrenys, es va decidir construir un mercat. Les obres van començar el 1844. Tot i que l’ordre reial indicava que l’espai s’havia de dir plaça-mercat d’Isabel II, es va ignorar i va persistir el nom de Santa Caterina, com el convent. Després de funcionar provisionalment un temps, el 1848 es va inaugurar el mercat cobert amb el tancament perimetral.
Durant la postguerra, el mercat de Santa Caterina va funcionar com a centre de proveïment dels habitants dels pobles i ciutats del voltant de Barcelona: Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma, el Masnou o Mataró, entre d’altres, informa Mercats.
L’actual mercat, obra d’Enric Miralles
El mercat actual es va inaugurar el 2005, a partir d’un projecte de l’arquitecte Enric Miralles. S’havia d’estrenar el 2001, però les troballes arqueològiques ho van endarrerir. Amb prop de 3.800 metres quadrats, destaca per la seva coberta emblemàtica, “325.000 peces de gres esmaltat de 67 colors diferents, que formen un acolorit mosaic de ressonàncies gaudinianes, obra de Toni Comella”, segons la pàgina web de Mercats.
