Restauradors i conservadors de patrimoni recomanen a Maragall crear ajudes pel sector privat

Arquitectes i tècnics públics relaten al candidat exemples actuals de disparitat de criteris, falta d'interlocutors i traves als petits propietaris que volen rehabilitar un immoble

Una vintena d’experts en patrimoni arquitectònic han desgranat aquest dilluns a la tarda al candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, les polítiques municipals que reclama el sector. Professionals de la restauració artística, docents universitaris i fins i tot tècnics de l’Ajuntament i d’altres administracions –a títol personal– han coincidit en la urgència d’articular un departament dins del consistori que unifiqui la interlocució i previngui pèrdues irreversibles. I han posat el focus, també, en la manca d’acompanyament als petits propietaris que volen rehabilitar un immoble d’interès patrimonial. Diversos arquitectes presents han exposat com, en rebre encàrrecs de botiguers, veïns o inversors han d’emprendre una peregrinació per les diferents àrees involucrades –Urbanisme, Cultura, Memòria, Paisatge Urbà, Seguretat…– i posar ells d’acord a tècnics que tenen criteris dispars.

En absència d’una finestreta única o un ens de referència, sovint l’ajuntament els adreça simplement al telèfon genèric 010 d’atenció ciutadana. Demanen, doncs, una interlocució més fàcil i àgil i un servei d’orientació per als particulars que afronten una intervenció. Molt sovint, alerten, els petits propietaris veuen el valor històric-artístic del seu immoble com una trava i una nosa en lloc d’un actiu revaloritzador. En canvi els grans inversors tiren pel dret sense un seguiment estricte per part del consistori, com ha passat en desenes de finques de Ciutat Vella i l’Eixample reconvertides en franquícies de moda internacional.

Al parer dels restauradors, cal impulsar una línia d’ajudes econòmiques i d’assessorament que impulsi a la rehabilitació i eviti que els edificis d’interès es degradin o es rehabilitin destralerament. La trobada l’ha acollit precisament un dels espais privats ‘salvats’ per l’interès personal de la seva propietària, l’arquitecta Valentina Asinari, que ha recuperat per iniciativa pròpia el pati interior d’un antic hostal de la Ribera amb elements romànics, gòtics i barrocs. Altres edificis de la mateixa tipologia han tingut menys sort, amb intervencions agressives que han passat desapercebudes al poder públic. “És una loteria”, han advertit els presents.

Maragall ha aprofitat l’ocasió per validar propostes del seu programa, com un fons públic per subvencionar rehabilitacions privades d’eficiència energètica. Els professionals l’han vist amb bons ulls però han fet èmfasi en la flexibilitat dels requisits: no tots els terrats admeten plaques solars i de vegades la millor intervenció són sistemes passius com l’aïllament de doble vidre a les finestres. Igualment s’ha posat sobre la taula la creació d’un Institut Municipal de Patrimoni que aglutini als tècnics ara disseminats per diferents departaments, així com fonts de finançament pròpies per al nou ens. Una de les fórmules de major consens ha estat assignar a la restauració del patrimoni l’1% de les taxes que ja paga tota construcció d’obra nova –una reserva ja prevista a la Carta Municipal però que no s’aplica– a imatge i semblança de l’1% Cultural que gestiona el govern de l’Estat.

Més informació

Nou comentari