Odessa s’ha atrinxerat per resistir l’atac que les tropes de Vladimir Putin poden llançar en qualsevol moment sobre la perla del Mar Negre. Carregada d’història i de cultura, la ciutat portuària més important d’Ucraïna va ser mimada per l’imperi tsarista i la Unió Soviètica, i ara es veu amenaçada pel poder destructor amb què l’exèrcit rus ha arrasat Mariúpol i intenta desmoralitzar la resistència a altres ciutat de l’est i de l’entorn de Kíiv. Força més desconegudes són les arrels barcelonines que s’oculten darrere de l’origen de la ciutat, la tercera més poblada d’Ucraïna, amb un milió d’habitats, i que es prepara per afrontar l’envestida russa, fins i tot sembrant de mines la platja per repel·lir un eventual desembarcament de l’enemic per mar.
Un dels fundadors de la ciutat nascuda a finals del segle XVIII va ser Josep de Ribas, un militar nat a Nàpols però d’ascendència catalana. El seu pare era un militar barceloní borbònic, Miquel de Ribas Boyons, que va conquerir el regne de Nàpols a la dinastia dels Àustria el 1734, anys després de la fi la guerra de Successió en què les potències europees van pugnar entre elles, amb Catalunya i l’Estat espanyol com a escenari. De Ribas Boyons va contreure matrimoni amb la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, precisa l’Enciclopèdia Catalana. De la unió va néixer Josep de Ribas, una figura trascendental en la història d’Odessa. Tant és així que el seu nom d’evidents ressonàncies catalanes mereix un lloc d’honor a la ciutat enclavada al Mar Negre.
Les giragonses de la Història van dur que el militar fos ascendit a vicealmirall de la Rússia imperial en temps de Caterina la Gran. Precisament va ser la tsarina -una de les figures més importants del passat de Rússia- qui va ordenar a De Ribas que edifiqués la ciutat portuària. La rellevància del militar és tal que l’avinguda principal d’Odessa llueix la versió russificada del seu nom: Iosif Mikhailóvich de Ribas.
Una estàtua de bronze
Encara més, les autoritats locals van erigir una estàtua a Josep de Ribas el 1994, quan Ucraïna ja s’havia declarat independent després que la Unió Soviètica s’enfonsés. L’efígie de bronze és en un extrem de la via que duu el nom de l’almirall. Les nombroses escultures que decoren les avingudes amples d’Odessa s’han cobert amb sacs terrers per protegir-les d’eventuals destrosses si l’Exèrcit rus l’agredeix i tracta de conquerir-la.
La Ucraïna independent s’ha fet pròpia la figura del prohom de la Rússia dels tsars, una prova més dels estrets lligams que uneixen els dos pobles, malgrat la guerra. Per cert, De Ribas mai va ser del gust de les autoritats de l’URSS, que no veien adient que el carrer central de la gran ciutat turística on l’elit de l’Estat comunista acostumava a estiuejar remetés al tsarisme. Tot i els intents de substituir-lo per un heroi més apte en l’imaginari soviètic, els ciutadans d’Odessa van resistir-se a les pretensions de bandejar el fundador de la seva avinguda i de deixar-lo caure en l’oblit, informa El País.
Omnipresent, el cognom De Ribas també bateja un hotel d’Odessa. A més, l’extraordinària història del militar d’arrels barcelonines que va acabar sent un alt dirigent de l’imperi rus es relata en un documental.
