“Si guanyem Eurovisió perfectament és possible que plantegem la candidatura [per acollir el certamen], tenint en compte, a més, que és un festival on participen més de 40 països i té audiències de 400 milions d’espectadors“. Així ho ha dit el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, en una entrevista al programa Cafè d’Idees de La2 i Ràdio4. “És una oportunitat”, ha defensat el número dos del consistori.
Aquesta setmana Torí (Itàlia) celebra el festival d’Eurovisió. Aquest dimarts ha tocat el torn de la primera semifinal, el dijous la segona i el dissabte serà la gran i esperada final del certamen europeu, que es podrà veure des dels canals oficials de RTVE.
Chanel, una de les més estimades
Chanel, d’Olesa de Montserrat, és una de les artistes més preferides per als professionals, la crítica, els mitjans i, sobretot, el públic. Amb una cançó animada, amb ritmes moderns i una coreografia impecable, és una de les més estimades d’entre els participants de l’edició d’enguany. Si bé és cert que hi ha d’altres països més ben posicionats a les cases d’apostes, com és el cas d’Ucraïna o la mateixa Itàlia, que aquest any acull el festival, després d’haver guanyat l’any passat, l’artista catalana se situa als rànquings entre les 10 millors posicions.
La primera semifinal, celebrada dimarts, va estar marcada en tot moment per l’eufòria d’un país després de la pandèmia. De fet, l’arc iris instal·lat a l’escenari de forma permanent, hi té un joc important en la realització. Així doncs, el “Tutto andra bene” de la gala va recaure a Suïssa, Armènia, Lituània, Portugal, Noruega, Grècia, Moldàvia, Països Baixos, Ucraïna i la gran sorpresa de la nit: Islàndia. Aquest últim un trio de germanes que es fan dir Systur i cantant una cançó íntegrament en islandès on el seu missatge recau en la reivindicació per la tolerància en la transsexualitat infantil, una lliçó real que recentment ha tocat de molt a prop a un dels fills de les germanes. Durant la segona gala van classificar-se per la final de dissabte Suècia, Romania, Sèrbia, Bèlgica, República Txeca, Azerbaidjan, Polònia i Austràlia.
D’aquesta forma, els 25 països que disputaran la final són: Itàlia, Espanya, Alamània, Regne Unit, França, Suïssa, Armènia, Islàndia, Lituània, Portugal, Noruega, Ucraïna, Grècia, Moldàvia, Països Baixos, Bèlgica, República Txeca, Azerbaidjan, Polònia, Finlàndia, Austràlia, Suècia, Romania i Sèrbia.
València també vol
Collboni s’haurà de barallar amb l’alcalde de València, Joan Ribó, que ha estat el primer a dir el sí a voler acollir el festival d’Eurovisió si Chanel guanya la competició. De fet, ja ho ha dit fa dies, quan el 6 de maig va fer una piulada on va anunciar-ho. “Si Chanel guanya proposaré formalment València perquè siga la ciutat que aculla la pròxima edició”, va afirmar. Per això encara queda molt, més d’un any. I abans, esclar, cal guanyar.
