El Port Olímpic ha obert camí, sense proposar-s’ho, a la implantació de caixers municipals a Barcelona. El govern municipal vol tirar endavant una prova pilot per obrir caixers automàtics en equipaments públics, arran del tancament de centenars d’oficines bancàries els últims anys. La proposta la capitaneja el tinent d’alcaldia Jaume Collboni (PSC), que l’ha presentada com una mesura de xoc contra l’exclusió financera de la gent gran.

No obstant, el consistori ja té caixers de lloguer a Barcelona: li han arribat de propina 5 unitats a través del traspàs del Port Olímpic. L’Ajuntament va arribar a un acord amb la Generalitat perquè li cedís la gestió d’aquest espai nàutic, per a transformar-lo amb nous accessos i un canvi d’ús dels locals que ocupaven les conflictives discoteques del moll de Mestral. 

Són 5 caixers de la mateixa empresa: Euronet 360 Finance Limited Sucursal en España. Aquesta companyia s’ha especialitzat en caixers deslligats dels grans bancs i amb els que, per tant, poden operar clients de qualsevol entitat financera a canvi d’una comissió. Els turistes són un dels públics als que s’adrecen i han proliferat per locals cèntrics de la ciutat, per exemple botigues de conveniència de Ciutat Vella o la Sagrada Família.

Els 5 del Port Olímpic els va negociar Pobasa, l’empresa pública titular del port quan depenia del Govern català. Actualment la seva gestió depèn de la macroempresa municipal B:SM, que ha acordat amb el proveïdor una continuïtat provisional d’aquest servei. El seu futur és incert. “En aquest moment de transformació del Port Olímpoc, s’ha prorrogat la seva presència amb contractes anuals en concepte de cessió d’espai”, indiquen fonts de la companyia al TOT Barcelona. “Cada caixer paga una quota mensual”, agreguen.

Un dels cinc caixers del Port Olímpic, al moll de Gregal / MMP
Un dels cinc caixers del Port Olímpic, al moll de Gregal / MMP

B:SM fa un balanç desigual de la seva funció actual. Estan repartits per les dues cotes del Port: l’espigó elevat del moll de Gregal i diversos punts del moll de Mestrat al nivell inferior. Els que estan situats a dalt “tenen un bon nombre de transaccions” perquè els restaurants i el Centre Municipal de Vela garanteixen el trànsit de visitants. En canvi, l’ús dels que estan arran d’aigua és molt escàs ara que han tancat els pubs nocturns. L’activitat nàutica i els actes festius que ha promogut el consistori els darrers mesos no han mantingut el volum d’operacions als caixers.

Prova pilot imminent

El consistori va anunciar al febrer una prova pilot de tres mesos amb diverses mesures per facilitar les gestions financeres als barris, incloent caixers en equipaments públics. Els primers resultats s’haurien d’anunciar properament, segons el calendari promès. El nou servei de caixers “l’hauria d’assumir l’entitat bancària corresponent que, a més, haurà de pagar un cànon a l’Ajuntament de Barcelona per a ocupar espai de l’equipament”, sostenia aleshores el consistori en un comunicat.

Entre les dades que facilitava com a argumentari, destacava la reducció del 40% de les instal·lacions en 3 anys: d’un total de 1.214 caixers a la via pública el 2018, a només 717 l’any 2021.

Taxa als caixers des de fa 9 anys

A banda, des del mandat de Xavier Trias, l’Ajuntament fa pagar una taxa a totes les entitats bancàries que tenen caixers al carrer. És un import fixe que “s’ha de pagar cada any per tenir caixers automàtics oberts a la via pública a menys de 80cm de línia de façana”, segons el web municipal. Cinc categories, en funció del tipus de via on sigui el caixer, marca quant han d’abonar: des d’un màxim de 855 euros anuals fins a un mínim de 171. 

És el gravamen d’aquest tipus més car de l’Estat i els imports van ser acordats per CiU i ICV-EUiA. Es va estrenar l’estiu de 2013. El 2014 només hi havia uns 400 caixers a la ciutat i el nou tribut suposava una injecció de més de 200.000 euros pel consistori, que assegurava destinar-los a despeses generals, segons publicava aleshores 20 Minutos. Altres ciutats catalanes ja tenien taxes per a caixers abans, com és el cas de Castelldefels, Figueres o Sant Cugat del Vallès.

Nou comentari

Comparteix