Ve a ser com el Guadiana: de tant en tant, apareix. Un gran cartell amb un anunci dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 torna a ser visible aquests dies a l’andana de l’estació de metro de Jaume I, en direcció Trinitat Nova. La retirada d’un plafó publicitari ha fet emergir la troballa, un disseny vintage anterior al gran esdeveniment esportiu que va fer canviar la fisonomia de la capital per sempre més i que va posar Barcelona a ulls del món.
El redescobriment del rètol coincideix amb la fal·lera pels Jocs d’Hivern de 2030 i, també, amb el trentè aniversari de les Olimpiades. Res no recorda a la ciutat l’efemèride, que per ara transcorre ignorat, malgrat que les llums i les ombres de la història recent de Barcelona no s’entenen sense el fulgor de 1992.
El cartell, però, és previ a l’any màgic i a l’elecció de Barcelona com a seu olímpica. Ho revela el logotip, que es va conèixer popularment com l’escuradents i que surt imprès al rètol, força senzill i que no segueix la línia gràfica vanguardista que va imposar-se durant els Jocs. L’anunci aplega les figures de diversos esportistes en plena competició, el mitjà per desencadenar una gran transformació urbanística per tornar a obrir la ciutat al mar, amb l’alcalde Pasqual Maragall i l’urbanista Oriol Bohigas com a principals artífexs de l’operació.
L’anagrama del cartell remet als anys 80, quan Barcelona s’espolsava la dictadura de sobre i encetava el període democràtic aferrant-se a la il·lusió d’acollir uns Jocs Olímpics. Era una vella aspiració que entrocava amb els anhels republicans que la Guerra Civil i el franquisme van escapçar. La candidatura de Barcelona partia com a favorita i va fer valer els pronòstics: el Comitè Olímpic Internacional (COI) va escollir la ciutat el 17 d’octubre de 1986, quan va imposar-se a París, Belgrad, Brisbane, Birmingham i Àmsterdam. La memorable frase -amb un punt d’intriga inclosa- amb què l’aleshores president del COI, Joan Antoni Samarach, va anunciar l’elecció de Barcelona (“À la ville de… Barcelona“) i el posterior esclat d’eufòria a la ciutat han quedat gravats en la història sentimental dels barcelonins.
No és l’únic anunci que convida a la nostàlgia que aflora cada cop que es treu una tanca publicitària a Jaume I. La retirada d’uns plafons ha permès veure que dos cartells d’aparença encara més antiga continuen arrapats als murs de la mateixa andana de la cèntrica parada de metro. Un d’ells publicita els llapisos de colors de la marca Pelikan i l’altre és d’una cadena de botigues de mobles, Mueblistas Reunidos. Al rètol figura que un dels establiments era al ja inexistent carrer General Sanjurjo, un colpista que va unir-se a Francisco Franco que va morir a l’inici de la Guerra Civil, tot un indici que fa pensar que l’anunci és força anterior als anys de l’embranzida olímpica.
