Segur que tu també tens un pot de pastilles a la cuina. El magnesi s’ha convertit en el rei absolut dels suplements als nostres prestatges, venut com una autèntica navalla suïssa per a la salut.
Però compte, perquè la febre de les xarxes socials ens ha fet creure que estem davant d’una píndola màgica per a la joventut eterna. La realitat és molt més freda, i potser et fa perdre diners de forma innecessària.
La veritat sense filtres d’un cardiòleg
El doctor José Abellán, un prestigiós cardiòleg, ha decidit trencar el silenci sobre el que passa realment quan consumim aquest mineral. (Sí, nosaltres també sospitàvem que hi havia molt de màrqueting darrere de tanta promesa).
L’especialista assegura amb rotunditat que no estem davant d’un suplement miraculós. De fet, adverteix que només té sentit prendre’n si realment existeix un dèficit clar d’aquest nutrient al teu cos.
La clau de tot plegat és que si portes una alimentació equilibrada i saludable, és molt poc probable que tinguis falta de magnesi. I si la teva dieta és dolenta, inflar-te a suplements no solucionarà el problema final.
El propi doctor Abellán ha llançat un avís contundent per als qui busquen viure cent anys a base de pastilles. El magnesi no és cap escut contra l’infart ni perllongarà la teva esperança de vida si ets una persona sana.
La desmitificació dels efectes: què fa i què no fa?
Per evitar que continuïs gastant el teu pressupost a la farmàcia, el doctor analitza els efectes reals sobre l’organisme. El primer gran mite que cau a terra és el del colesterol. El magnesi no abaixa ni el colesterol total, ni el LDL, ni els triglicèrids.
Pel que fa a la tensió arterial, el seu efecte és molt discret. Pot rebaixar-la lleugerament, però gairebé només en persones hipertenses i en una mesura d’amb prou feines 2 a 4 mil·límetres de mercuri.
On sí que trobem un efecte real, tot i que petit, és en la millora de la resistència a la insulina. Tot i així, no és una solució definitiva si no canvies els teus hàbits diaris.
La gran paradoxa arriba a l’hora de fer-se una analítica de sang. Resulta que només l’1% del magnesi de l’organisme es troba a la sang. Per tant, la teva analítica pot sortir completament normal i, així i tot, tenir un dèficit ocult de magnesi als teixits.
La llista negra: qui corre risc real de dèficit?
Tot i que la deficiència greu és poc freqüent (afecta entre un 2% i un 15% de la població), hi ha perfils concrets que han de vigilar. El desgast diari o certs fàrmacs poden buidar les teves reserves de magnesi gairebé sense que te n’adonis.
Els diabètics, les persones amb problemes digestius crònics, els qui pateixen d’alcoholisme o aquells que viuen sota un estat d’estrès crònic són els candidats principals a necessitar ajuda extra.
També hi ha un enemic silenciós molt comú: l’ús prolongat de protectors d’estómac com l’omeprazol. Aquest tipus de medicaments dificulta enormement l’absorció del mineral.
Si et trobes en algun d’aquests grups, has de saber que no tots els suplements del mercat són iguals. El teu cos és exigent i no absorbeix qualsevol compost que li donis.
Les millors opcions són el glicinat o el citrat de magnesi, ja que tenen una biodisponibilitat molt alta. En canvi, fuig de l’òxid de magnesi, ja que s’absorbeix molt pitjor i acabarà directament a la claveguera.
Més enllà del magnesi: la visió dels experts en longevitat
La febre pels suplements ha obert un debat clau entre la comunitat científica sobre com volem envellir. El periodista i investigador Dan Buettner ho té molt clar: molta gent basa la seva longevitat en trucs ràpids, però aquesta no és la millor manera d’arribar als 100 anys.
En lloc de buscar la darrera pastilla de moda, els experts apunten cap a la salut de la nostra microbiota. L’epidemiòleg Tim Spector recomana un repte setmanal molt més efectiu: intentar menjar un mínim de 30 aliments d’origen vegetal a la setmana per cuidar l’intestí.
Fins i tot en el món de l’esport i la suplementació proteica hi ha matisos importants. L’especialista Karen de Isidro recorda que, si busquem proteïna en pols, la millor opció és una d’hidrolitzada amb enzims, preferiblement amb aroma de cacau pur per potenciar l’aminograma.
L’experiment personal del propi cardiòleg
La part més sorprenent de la història és que el propi doctor Abellán confessa que ell mateix pren magnesi des de fa uns mesos. I sí, reconeix de manera totalment oberta que l’ajuda a descansar millor a les nits.
La diferència és que ell ho fa amb tota la informació a la mà, sense autoenganys. Sap perfectament que no està cobrint cap carència greu, que no evitarà un infart i que no viurà més anys gràcies a això.
Si vols millorar els teus nivells de forma natural, la millor farmàcia és al mercat. Les verdures de fulla verda, els fruits secs, les llavors i el cacau pur són fonts brutals de magnesi que el teu cos agrairà molt més que qualsevol píndola.
Abans de tornar a fer clic a la teva botiga de suplements en línia, potser seria una bona pensada passar primer per la secció de fruita i verdura del teu barri. El teu cos i la teva cartera t’ho agrairan.
