Durant anys, la narrativa dominant ha estat clara: per viure més i millor, calia ser el més prim possible. Hem crescut amb la idea que cada quilo de més era un error per a la nostra salut, una càrrega innecessària per al cor i els nostres òrgans. Ens han venut una imatge de la longevitat lligada a la silueta, sovint extrema, que ens ha portat a obsessionar-nos amb el pes més que amb el benestar real. (Sí, nosaltres també hem caigut en aquesta trampa alguna vegada).
Però, què passaria si et diguéssim que un dels experts més respectats en longevitat al nostre país té una opinió radicalment oposada? Un punt de vista que podria canviar la teva manera de veure el teu propi cos i la teva salut per sempre. És una veritat que pot semblar contraintuïtiva, gairebé un secret ocult, però que es fonamenta en la ciència més rigorosa.
El doctor José Viña, catedràtic de fisiologia i un autèntic referent en longevitat, ha revelat una dada que farà tremolar els fonaments de moltes creences populars. Segons la seva recerca, no s’ha d’estar prim a qualsevol preu, sinó que el lleuger sobrepès és el que més impulsa l’esperança de vida en humans. Una afirmació que, d’entrada, pot desconcertar, però que té una lògica biològica sorprenentment robusta.
La intel·ligència del teu cos: reserves per a l’inesperat
Aquesta revelació del doctor Viña no pretén defensar la obesitat, sinó situar-se en la franja que es troba entre el pes considerat normal i un lleuger sobrepès. La raó darrere d’aquest truc de la naturalesa és purament pragmàtica: el nostre cos necessita reserves. Si una persona adulta pateix un atac sever, un accident greu amb fractures múltiples, o entra en una UCI en un estat catabòlic (on el cos consumeix molta energia per recuperar-se), aquests quilos de més són un matalàs vital.
Pensa-ho com un estalvi que el teu cos guarda per als moments més difícils. En situacions on no és possible alimentar-se adequadament durant un temps, aquestes reserves dures poden ser la diferència entre la recuperació i un desenllaç molt més complicat. El nostre organisme no és una màquina estàtica; és un sistema complex dissenyat per afrontar la incertesa, i tenir un marge de protecció addicional resulta ser un avantatge evolutiu inesperat.
La meva conclusió és clara: la vida no és un laboratori. Les nostres necessitats van més enllà de la balança.
L’engany de la restricció calòrica extrema
Aquesta revelació és especialment important en un context on la cultura de la primesa extrema s’ha imposat amb força, fins i tot amb l’ús de fàrmacs per a la diabetis o l’obesitat amb propòsits purament estètics. El doctor Viña posa en qüestió la obsessió per la restricció calòrica, una estratègia que s’ha mostrat molt efectiva en animals de laboratori que viuen en gàbies, però que no s’extrapola amb tanta facilitat als humans.
Hi ha estudis, com els realitzats per amics del doctor Viña, els gerontòlegs Rafael de Cabo i Richard Weindruch amb micos, que van obtenir resultats contradictoris. Mentre un veia un allargament de la vida, l’altre només observava una millora en la qualitat de vida. Per a les persones, la restricció calòrica continuada és “molt desagradable”, genera sensació d’apetit, pot reduir la libido i augmentar la sensibilitat al fred. És un esforç que, sovint, no val la pena segons el catedràtic, convertint-se en un error per a molts que busquen la longevitat.
El veritable pla definitiu per a una vida plena
Aleshores, si estar lleugerament per sobre del pes normal pot ser beneficiós i la restricció calòrica extrema no és la solució definitiva, què hem de fer per viure més i millor? El doctor Viña és contundent: la clau resideix en un estil de vida equilibrat. Ell ho té claríssim: l’exercici i la nutrició són essencials i es complementen mútuament. No hi ha un sense l’altre. A això s’hi afegeix un bon descans i un son reparador, factors sovint oblidats.
Un estudi de la Universitat de Cambridge, citat pel doctor, ja assenyalava fa uns anys que no seguir aquests hàbits pot escurçar la vida fins a 14 anys. O, dit d’una altra manera, adoptar-los pot afegir 14 anys preciosos al nostre rellotge vital. És una inversió en salut que rendirà els seus fruits a llarg termini. Fins i tot el dejuni intermitent, ben practicat i per temps limitat, és saludable per activar els mecanismes d’autofàgia i netejar l’organisme, sense que això impliqui una pèrdua de pes significativa.
Més enllà de la imatge: el teu cos com un baluard
La longevitat intel·ligent fuig dels extrems estètics i abraça el pragmatisme biològic. Les paraules del catedràtic José Viña són una bufetada de realitat davant l’actual cultura de la primesa, impulsada per modes i fàrmacs de moda. No es tracta d’acumular greix sense control, sinó de comprendre que el nostre cos necessita un cert marge, un coixí energètic que el protegeixi davant qualsevol imprevist que la vida ens pugui presentar.
Cuidar-se, al cap i a la fi, no és restar alegria a la vida per guanyar anys, sinó nodrir l’organisme amb l’equilibri just per tal que, quan arribin les corbes del camí, tinguem la força necessària per seguir endavant. Ignorar aquesta veritat científica és un error que ens pot sortir car. No esperis a la propera tendència viral de dieta per canviar la teva perspectiva. Estar lleugerament per sobre del pes normal, lluny de ser un problema, podria ser la teva imprescindible assegurança de vida. I tu, tens les teves defenses preparades?
