En un món on la dependència de la tecnologia i les grans ciutats sembla una condemna inevitable, hi ha històries que es neguen a acceptar aquesta realitat. De sobte, ens topem amb una veu que trenca el soroll i ens recorda que l’autonomia radical no només és possible, sinó que es pot convertir en un model de vida. Avui ens fixem en un d’aquests casos que ens fan qüestionar tot el que donem per fet.
Però, com es construeix una existència plena, sense electricitat ni carreteres, en ple segle XXI? Quina mena de secret amaga una vida tan aïllada i autogestionada? La resposta és més pràctica i imprescindible del que podríem imaginar, i ens arriba directament des del cor d’Astúries.
La revelació: autonomia sense fil
Aquí és on entra en escena la Sur Eyna, una dona de 45 anys que, juntament amb les seves dues filles, ha declarat la seva independència vital. Viuen en una petita aldea asturiana sense connexió elèctrica ni accés per carretera, lluny de qualsevol comoditat urbana que ens sembla tan bàsica. El seu mètode per subsistir és clar i replicable: la fabricació i venda de remeis naturals.
La Sur ha convertit la seva passió per les plantes en la seva principal font d’ingressos. Recull i cultiva espècies com el romaní, l’àrnica, la consolda i l’hipèric, amb les quals elabora tintures, hidrolats i cremes. Aquests productes, fets a mà amb la saviesa de la tradició, els ven després en fires i mercats locals, demostrant que la natura pot ser el motor d’una economia autosuficient i amb propòsit.
L’engranatge d’una vida sense xarxa
La decisió de viure sense les infraestructures modernes no va sorgir del no-res. La Sur ja tenia les arrels en aquesta filosofia de vida, ja que els seus pares van deixar Madrid fa uns 35 anys per instal·lar-se a Astúries buscant més autosuficiència. Ella, després de formar-se fora, va tornar a casa als 23 anys per continuar aquest llegat, transformant una granja familiar d’equins i bestiar en un verger de coneixement botànic. (Una història que no s’improvisa, vaja).
La Sur no només ven els seus preparats; també imparteix formacions sobre plantes medicinals, col·labora amb ajuntaments com el de Cangas del Narcea i organitza retirs a la seva pròpia llar. El seu projecte @vergelesdegaia a Instagram i un vídeo al canal de YouTube @hilux_aventura han fet que la seva història esdevingui viral, inspirant molts a replantejar-se la nostra relació amb l’entorn i els recursos.
La vida sense electricitat o aigua corrent automàtica et posa els peus a terra de veritat. Aquí no hi ha cap botó que encenguis i el forn s’escalfi a l’instant, sinó que hem de fer-ho tot nosaltres mateixes. És una inversió constant d’energia i temps, però ens retorna amb una llibertat impagable.
Aquesta existència exigeix tasques diàries que en altres contextos considerem automàtiques: collir llenya, mantenir els senders i protegir l’hort dels animals salvatges, inclosos els óssos de la zona. Per a la Sur, l’aigua de muntanya, l’aire pur i la possibilitat de conrear la terra tenen un valor molt més gran que acumular béns materials. És un model de solució a la sobreexplotació i el consumisme desmesurat que tan bé coneixem.
La salut com a eix vital
La relació de la Sur amb la natura i l’autosuficiència es va veure reforçada per una experiència personal imprescindible: el diagnòstic d’un càncer. Per poder rebre el tractament, va haver de deixar temporalment l’aldea i viure a Cabranes durant tres anys. Aquesta vivència va canviar profundament la seva manera d’afrontar els problemes, portant-la a redefinir el que és realment important a la vida.
Aquesta vivència tan dura li va ensenyar que “el més important és no donar tanta força ni importància a les coses”. (Un consell que ens hauríem d’apuntar totes, la veritat). La seva història és un recordatori potent que la salut va de la mà amb un estil de vida conscient i sostenible, i que la desconnexió no és un error, sinó una oportunitat.
Per què aquesta autonomia ens interpel·la ara?
En un moment on les xarxes socials s’omplen de discursos sobre la “desconnexió digital” o el “moviment slow life“, la història de la Sur va un pas més enllà. No és una tendència passatgera; és un model de vida definitiu que molts comencen a buscar com a antídot al frenesí urbà i la inestabilitat global. La seva experiència, per tant, ressona amb una generació que es pregunta si hi ha una altra manera de viure, sense les pressions constants del capitalisme més voraç.
La Sur no presenta la seva vida com una solució màgica per a tothom, ni tampoc és un camí fàcil. Però sí que convida aquells que consideren deixar la ciutat a fer-se una pregunta fonamental: què volem realment per a la nostra vida? A vegades, la veritable riquesa es troba en la llibertat de triar, i el truc és atrevir-se a viure-la.
Hem d’estar preparades per al que pugui venir, i comprendre que una vida amb menys dependències externes no és només una opció romàntica, sinó una estratègia de supervivència. El seu exemple ens obre els ulls a noves perspectives sobre la salut, l’economia i la veritable llibertat. Davant la incertesa, la capacitat de mantenir-nos per nosaltres mateixes és la millor garantia.
Val la pena prendre nota de la Sur Eyna, no creieu?
