Les pluges torrencials d’aquest setembre que han caigut a Barcelona han inundat carrers, línies de metro i infraestructures -com les rondes de Dalt i Litoral-, equipaments i aparcaments. Sense anar més lluny, dimarts passat l’aigua va col·lapsar la mobilitat de Barcelona, l’àrea metropolitana i bona part del país, i va afectar molts edificis. La ronda de Dalt va estar tallada dues hores, cinc línies de metro van patir interrupcions del servei bona part del dia i es va suspendre la circulació de trens de mitjana i llarga distància, entre moltes altres incidències. Aquest dissabte i la matinada de diumenge, la situació s’ha repetit, amb un temporal “excepcional”, amb registres de pluja per sobre dels 200 litres per metre quadrat, segons Protecció Civil. Barcelona es va paralitzar i aquest diumenge la ciutat s’ha despertat amb quatre línies de metro a mig gas, Rodalies i FGC sense servei i carreteres tallades. L’Hospital de Vall d’Hebron s’ha inundat, 2.000 abonats es van quedar sense llum i el riu Besòs ha pujat el cabal fins al seu límit a Sant Adrià.
El canvi climàtic obligarà a fer en anys vinents inversions milionàries per adaptar espai públic, transport, immobles, equipaments i instal·lacions als aiguats. El TOT Barcelona ha parlat amb dos experts sobre la situació que es viu i què cal fer. “La realitat supera qualsevol previsió”, diu l’arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, que també va ser regidor de l’Ajuntament. I l’enginyer de Camins, Canals i Ports Norbert Torres sosté que cal “canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Hem d’avançar-nos i no actuar després”.
Mòdol opina que caldrà fer un replantejament general, però reconeix que el temps de resposta serà llarg. “Un dels reptes polítics serà posar diners per abordar aquestes qüestions”. Una de les feines a Barcelona és augmentar el nombre de dipòsits per retenir les aigües pluvials, comenta Mòdol. Actualment, la ciutat disposa d’una quinzena de dipòsits, amb una capacitat de retenció d’aigua de 447.020 metres cúbics, que afavoreix el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram de la ciutat. Els temporals d’aquest setembre han posat en evidència que no són suficients.
Nous dipòsits i col·lectors en marxa
De fet, el consistori té previst construir vint-i-nou dipòsits nous. Es tracta d’infraestructures necessàries per millorar el drenatge de la ciutat i evitar abocaments a les platges en episodis de pluja. Fonts municipals expliquen al TOT que la planificació de la construcció dels dipòsits va acompanyada del desenvolupament progressiu del Pla de Sistemes de Drenatges Sostenible, conegut com a pla de SUDS, “basat en la transformació de sòl actualment impermeable de l’espai urbà, en sòl permeable i filtrant”.
D’altra banda, l’Ajuntament afirma que s’estan executant obres prioritàries i de gran envergadura, “encaminades a assolir els objectius de seguretat i protecció ambiental”. Una de les millores és la renovació de 13 quilòmetres de la xarxa de clavegueram. També s’està construint el col·lector del carrer de Vila i Vilà, amb un cost de 24 milions. A més, prèviament a la connexió del tramvia per la Diagonal, està previst fer el desdoblament del col·lector entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià, amb un cost de 58 milions d’euros. La licitació es farà aquesta tardor. I, finalment, es construeix el dipòsit de la rambla de Prim, que tindrà una capacitat de 100.000 m³, amb un pressupost de 63 milions.
L’enginyer Norbert Torres, de l’empresa Dopec, opina que, amb el canvi climàtic, les afectacions a les infraestructures han empitjorat i “ens hem d’adaptar”. Però vol deixar clar que no es pot posar el focus a tot arreu sinó que s’ha de prioritzar perquè els diners són limitats. “Les pluges fan aflorar deficiències en les infraestructures. Hem de canviar el criteri de manteniment i apostar per la gestió de riscos. Cal avançar-nos i no actuar després”, defensa. A tall d’exemple, cita un projecte concret de Dopec dut a terme al sector de Llevant de Viladecans, al Baix Llobregat. La zona s’inundava recurrentment i, preventivament, van planificar la construcció d’un gran dipòsit de regulació soterrat que s’omple d’aigua durant els episodis de pluja intensa i la va alliberant de manera gradual.
“Ara volem un espai públic que dreni tot el que pugui”
Per a Mòdol, el primer regidor d’Arquitectura que va tenir l’Ajuntament, la situació que es viu no significa que s’hagin fet les coses malament, ja que aquestes onades de calor i temporals eren “imprevisibles”. “Les infraestructures han de funcionar, però s’ha d’estar atent a tota la ciutat”. “Ara volem un espai públic que dreni tot el que pugui. Fa dècades, les places es feien dures i actualment no estan preparades per absorbir més aigua”. A Glòries, s’ha treballat amb la permeabilitat dels materials, perquè “l’aigua acabi anant al clavegueram i no col·lapsi”. A parer seu, Barcelona és una de les ciutats que més fa. Des del 2016, l’Ajuntament disposa d’un departament de resiliència que aborda aquestes qüestions.
En termes semblants s’expressa Torres. L’enginyer subratlla que hi ha dèficits de manteniment, però reconeix la bona feina feta a la capital de Catalunya. “Déu-n’hi-do les coses que s’estan fent. S’estan construint molts dipòsits. Barcelona té uns serveis tècnics potents. Es miren tots els projectes d’espai públic, drenatge, sostenibilitat. Hi ha molts més dèficits de manteniment al Baix Llobregat i a altres municipis de la primera corona metropolitana”.
“El cost de no mantenir és elevadíssim”
Els dos experts pensen que cal fer més manteniment. “És un clàssic. S’inverteix en noves infraestructures, però no s’inverteix prou en manteniment”. Això també passa amb els equipaments. “El manteniment es descuida. És una feina que no llueix políticament”, reflexiona l’arquitecte i urbanista. “Les infraestructures fa temps que avisen”, afegeix Torres. Amb la crisi i el dèficit d’inversió, el manteniment de les infraestructures ha quedat en un segon pla. A parer de Torres, “el cost de no mantenir és elevadíssim”, com ha quedat clar amb els canvis de temps, en els quals es passa d’onades de calor mai vistes a temporals intensos. Per a ell, adaptar-se és prioritzar. I demana que “els pressupostos siguin estables” i posar el focus en el mètode. “És igual o més important que les xifres”.
Sobre qüestions concretes com les inundacions de la ronda de Dalt, Mòdol diu que no són un problema de la infraestructura sinó de la situació en alguns dels barris més propers. “En diversos barris de muntanya s’ha anat tard amb la seva urbanització i la urbanització que s’ha fet no ha estat la desitjable”. Després de l’episodi de pluja d’aquest dissabte, el regidor d’ERC Jordi Coronas ha remarcat que han patit, principalment, “els barris de muntanya amb dèficit també històric d’inversions”. “La Font del Gos, Torre Baró, Rectoret, la Salut… Plou sobre mullat. Amb la nova realitat climàtica és urgent donar solucions”.
Del metro, l’arquitecte destaca que no es pot segellar totalment i que tampoc seria desitjable. I avisa del risc d’inundacions en la construcció de línies de metro com L9, en la qual el túnel s’està fent a cinquanta metres de fondària. “Els sistemes de construcció s’han modernitzat molt, però el que s’utilitza a l’L9, de perforar i segellar, funciona en terrenys estables. A la zona de Sant Gervasi, on s’ha produït l’esvoranc, hi passa una riera i quan es treballa per sota del nivell freàtic hi ha més risc d’inundacions. Fa més de dos mesos que injecten formigó per tapar l’esvoranc”, valora.
També sobre les inundacions al metro, Torres explica que el condicionant d’estar al subsol, en àrees amb una elevada densitat de construcció en superfície, fa especialment complexes les grans actuacions d’adaptació. “Les infraestructures estan dimensionades pel que estan”. Entre altres punts, l’aigua entra a la xarxa de metro pels pous de ventilació. “S’haurà de fer un pla de manteniment amb un pla de riscos integrats”.
TMB revisarà els pous de ventilació
A Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’empresa que gestiona la xarxa de metro, són “conscients” que s’han d’anar adaptant a les noves circumstàncies climàtiques, “i ho estem fent”. TMB actuarà en les infraestructures per les quals s’ha detectat que “entra aigua en episodis de pluja torrencial: revisarem els pous de ventilació, reforçarem les estacions de bombament d’aigua…”, apunten fonts de TMB. Algunes de les mesures s’implementaran immediatament. “En zones on les vies estan a l’exterior tenim instal·lats aparells de dilatació, en aquest cas, per garantir el correcte funcionament en cas d’elevades temperatures. Ara mateix, treballem en la definició de les mesures necessàries per minimitzar els danys a la xarxa en cas de pluges torrencials”.
