La Boqueria canvia de president però no de filosofia. El veterà Salvador Capdevila dona pas a Jordi Mas, que fins ara era el seu vicepresident. Tercera generació de la nissaga xarcutera de Mas Gourmets, ha fet el seu propi camí: format en administració empresarial, ha fundat la seva consultora de retail i és també professor universitari. Admet l’excés de turistes i és partidari de captar més públic local, però avisa que és imprescindible mantenir l’alta afluència al mercat.
Canvi d’etapa després de la llarga presidència de Salvador Capdevila, tot i que de fet ja n’era vicepresident. És un relleu continuista o veurem un punt d’inflexió?
És un relleu continuista amb evolució. He estat 21 anys a la Junta, sota la presidència del Salvador i del seu predecessor, Manel Ripoll. Cada un tenia la seva personalitat, tot i que la línia fos continuista. Doncs ara serà el mateix.
La seva candidatura plantejava una modernització del mercat, tant física com amb noves tecnologies. Ens avança quins plans té?
Hem de digitalitzar el mercat amb els peus a terra. Això vol dir e-commerce, però no només. També cal que el 5G arribi bé al mercat i per exemple avui dia hi ha eines digitals que permeten millorar les cues i oferir confort al consumidor. Que vols anar a la Boqueria un dissabte al migdia i tems que estarà a tope? Doncs podràs reservar tanda en línia. Tecnologia sense perdre l’essència humana, perquè el comerç és presència de persones i podríem refredar aquest caliu.
Com ha anat l’experiència de l’e-commerce? Quin futur hi veu?
No ha anat com ens hauria agradat. En el moment de plena pandèmia no hi havia res més gairebé, venien 4 persones del barri a comprar i tota la resta de comandes marxava en Glovo o amb el nostre servei. Així que llavors va suposar un percentatge molt alt de les vendes. Ha anat pujant, però encara no suposa un gran volum. El futur és que sigui un servei més per al client: no vull baixar al centre, no tinc temps… Però per això cal que els comerciants s’afegeixin a la plataforma, i avui la majoria no hi estan adherits.
I de canvis físics, quins hi ha a l’horitzó?
El primer és renovar tot el terra, que ja està aprovat. La resta… una cosa és el que vulguem la junta i una altra el que aconseguirem de l’Ajuntament, perquè al capdavall som un mercat municipal. Necessitem ajuda per millorar infraestructures com el sostre o les vidrieres I la porta de la Gardunya ha de millorar.
La Gardunya continua sent el pati del darrere del mercat. Tot i la reforma feta fa 10 anys, és una plaça amb tendència a degradar-se.
No tendeix, no! És una degradació total. La segona porta de la Boqueria està deteriorada i hem de donar-li vida comercial i color. Ara no n’hi ha, és un ‘no’ en majúscules. El mercat va augmentar un 20% amb la reforma de la plaça però encara hi ha parades tapiades pendents d’omplir. Només una ha obert. S’ha de redissenyar la plaça perquè hi ha elements que no ajuden a que sigui fluïda. Per exemple les portes metàl·liques amb bancs incorporats: haurem de negociar amb l’Ajuntament per treure-les perquè fan pantalla davant de les parades. A banda, hi ha comerços laterals, que no pertanyen al mercat però són a tocar, que estan tancats i en lloguer. Cal dinamitzar l’entorn de la plaça.
La pandèmia va fer evident que el mercat té una dependència perillosa del turisme.
Ens va caure l’afluència al 10%. Això vol dir un 90% de pèrdua de vendes!
La correlació és tan directa? A moltes icones turístiques, gran part dels visitants volten sense fer despesa.
És una correlació súper directa. El turista compra. I tant! El mercat de la Boqueria necessita tràfic, això és l’important. No hi posem etiquetes de si tràfic turista o veïnal: el que cal és que vinguin moltes persones al mercat. Ara bé, tenim la particularitat d’una ubicació, la Rambla, que fa que vinguin molts turistes. Però si traiem els turistes, ve la gent de casa?
Ben poca! I la pregunta del milió és justament com canviar-ho.
Treballarem perquè la gent de casa vulgui venir, els hi hem de donar motius.
Com pot atraure veïns el mercat? El seu barri, el Raval, no és precisament de rendes altes i hi ha molta rotació de residents.
Hi ha moltes maneres. Com fa venir gent local el Liceu? Amb bona programació, bona experiència… Hem d’oferir activitats per als barcelonins, que facin que l’experiència Boqueria sigui l’adequada. Però demanem a totes les forces polítiques que facin pinya perquè el problema no és de la Boqueria, és de Ciutat Vella i de la Rambla. A la gent que viu a la Diagonal li fa mandra baixar al centre! Perquè hi ha problemes de seguretat i de mobilitat.
Però al Liceu bé que hi van els veïns de la Diagonal, tal com acaba de dir vostè mateix. I en canvi a la Boqueria no.
Bé, sí, hi van… però hauríem de preguntar-nos si més o menys que fa uns anys. I si van directes del pàrquing a la butaca. Ens cal ajuda municipal per dinamitzar l’entorn de la Boqueria. Per exemple, als porxos al vespre només obre el restaurant Directe. Resultat: foscor. Ajuntament, si us plau, ajuda’ns a posar enllumenat i videocàmeres! Ho hem demanat molt! La seguretat és un punt d’inici, si no n’hi ha no podem dinamitzar el comerç. M’agradaria molt que vinguessin botigues de moda, perquè van molt de la mà amb la gastronomia. Cal fer el Raval una mica més comercial.
Al barceloní l’espanta la massificació turística i la mala fama de ser un mercat car?
Seré una mica radical: hem d’ensenyar als barcelonins a gaudir de la Boqueria. I crear experiències perquè el mercat els atrapi i enamori. El desconeixement genera llegendes urbanes. Amb més de 200 parades, al mercat hi ha tots els nivells de preu. Quan portem gent per alguna activitat ens diuen sovint: “Doncs no és tan cara, la Boqueria!”. D’altra banda, sabem que l’afluència massiva fa por i volem estudiar els recorreguts i el disseny per millorar els fluxos.
Hi cap, més afluència? No ha fet sostre?
Sí, perquè s’ha esponjat el mercat amb dues places entre parades. I gràcies a elles hi cap més gent! A banda hi ha una vintena de parades tancades perquè l’Ajuntament n’ha amortitzat la concessió els últims 3-4 anys. Són un 10% del mercat, 100 números en total. No ens aclareixen si les volen suprimir o reorientar l’espai o què, però a dia d’avui són parades tancades i això fa mal, és un punt de foscor.
Com es resol la massificació sense perdre afluència?
Semàfors! [Riu] És broma! Hem de valorar la fórmula. No tots els dies són iguals, ni totes les aglomeracions. S’han d’estudiar adequadament i els pros i contras. Per exemple, l’Ajuntament va prohibir els grups de més de 10 persones els divendres i dissabtes i ha anat bé i malament. El tour en grup sol pactar amb algunes parades una tapa o un sobre de producte. Si ho eliminem de cop, aquells comerços queden tocats. A més, cal tenir en compte que la Boqueria exporta i internacionalitza l’economia catalana des d’aquí, i això és una passada. The Telegraph ha triat Barcelona com la millor ciutat del món… i la Boqueria potser hi ha tingut una mica a veure!
Han encarregat algun estudi dels fluxos o de capacitat? O l’Ajuntament el farà?
S’ha fet un estudi però no de fluxos. L’últim càlcul que tenim, d’abans de la pandèmia, eren 50.000 persones diàries. El 2019 anàvem a tope. Des de Setmana Santa ha vingut de cop el turisme i ara estem al 85% més o menys, però és molt volàtil.
La Boqueria ha escarmentat després de 2 anys difícils? Vol posar algun límit al protagonisme guiri?
Desitjo que sí que hagi generat conclusions. El denominador comú és que ens hem adonat que la Boqueria necessita tràfic i que sense ell no vivim. Com ha d’evolucionar l’oferta del mercat? Això ho acaba decidint el client. Els paradistes hem de donar el que ens demanda el client.
L’oferta també genera demanda.
Mmmm… D’aquella manera. La tossudesa comercial t’arruïna. Per exemple, fa 30 anys per Nadal el producte estrella era el garrí. Avui dia qui en tenien l’ha de retirar. La caça: fèiem una visita amb l’escola universitària Escodi cada novembre i hi havia llebres penjades en alguna parada, doncs fa 3 anys vam haver de canviar l’itinerari per un excés de sensibilitat.
Però la proliferació de gots de fruita tallada i sucs sí que genera un imaginari de lloc turístic, que atrau encara més turistes i encara menys veïns.
Tan de bo evolucionem el mix comercial del mercat i fem una oferta adequada per als dos perfils. Això t’ho compro. No agrada tant suc. Hem de mirar que aquell comerç pugui reorientar-se i nosaltres podem ajudar-lo, però la decisió l’ha de prendre cada botiguer. La nova junta hi treballarem.
Vostè ve d’una nissaga botiguera però hi ha altres establiments, en especial els que no venen gènere fresc, que s’assemblen perillosament a una botiga de souvenirs gastronòmics com les dels antics ocellaires.
És qüestió que el mix comercial evolucioni. Si parada té permís per vendre ‘fruita i verdura’, posem per cas, doncs i si es converteix en una botiga vegana? Per dir alguna cosa! Si funciona, algú s’hi fixarà. No és fàcil, és un canvi a mig i llarg termini.
És cert que hi ha parades impulsades per grups inversors, sense vincle alimentari?
No és cert i no entenc aquest safareig. Hi ha una ordenança municipal que prohibeix el relloguer de parades, seria il·legal. Una altra cosa és que algú tingui 3 o 4 parades i vingui ell menys al mercat perquè hi té dependents. La concessió de la parada va a nom d’una persona física o jurídica, hi ha un responsable concret rere cada parada. La gent vol estar a la Boqueria per guanyar els quartos que genera la parada, no per històries rares. Si li rendeix més vendre sucs que un altre producte, doncs clar…
La reforma de la Rambla comença enguany. Què li demana la Boqueria?
Moltes coses! Sobretot, que sigui una bona artèria de trànsit de gent. La plataforma única en teoria pot ser positiu, però nosaltres tenim un aparcament vital per clients grans que compren molt producte. S’ha d’ajustar l’accés per darrere per no tenir incidències. I súper important: quant trigarà l’obra? Les obres de la Gardunya les vam patir de valent.
De moment l’obra comença pel tram de Colom.
Tan avall no creiem que ens afecti. Però quan arribin aquí, cal garantir l’accés al mercat. I per què no, posats a fer volar coloms… Un bus Boqueria! Si n’hi ha un que et porta a l’aeroport, doncs estudiem-ho pel mercat! Aquí hi treballen 1.500 persones i som 4.500 m2 dedicats al producte perible, si la gent no ve el gènere es fa malbé.
