Eduard Torres: “Barcelona no ha de rebre menys turistes”

Entrevista al president de Turisme de Barcelona, que estima que el sector perdrà 10.000 milions d'euros per la pandèmia

El sector turístic sobreviu gairebé sense ingressos des de l’inici de la pandèmia per coronavirus. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, calcula que la davallada que patirà el sector serà del 80%. És a dir, més de 10.000 milions d’euros perduts. El fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa fa nou mesos que ha agafat les regnes del consorci, després de 26 anys amb Joan Gaspart al capdavant. Torres avisa que la capital catalana no ha de rebre menys visitants i confia que la crisi convencerà la ciutadania de la importància del sector. En tot cas, diu, Barcelona ha d’escollir quin turisme vol: l’aturada per la Covid-19 és bon moment per posar-s’hi, amb un nou relat i més digitalització.

El turisme serà un dels sectors més afectats per la pandèmia. I l’estiu no ha començat bé, amb el rebrot de juliol. Què n’espera d’aquesta temporada?

Hi haurà un grau d’incertesa altíssim i anirem endavant i endarrere. Així està passant, ja. Amb la nova normalitat es van obrir un 25% dels hotels i les perspectives a principi de juliol eren francament bones. Ara mateix amb els rebrots dels darrers dies totes aquestes expectatives s’han evaporat, però tenim confiança que es controlaran els contagis i tornaran les bones perspectives. Però serà constant: bona perspectiva, refredament, tornar a començar… Globalment el sector turístic de Barcelona tindrem una afectació del 80%, un daltabaix molt important, superior als 10.000 milions d’euros.

Les administracions intenten estimular el turisme de proximitat, però es pot compensar la manca de visitants internacionals amb el públic local?

De cap de les maneres. A Barcelona un 83% del turisme arriba en avió i això en cap cas es podrà suplir amb públic local. I més si tenim en compte que es restringeix la mobilitat. Barcelona està claríssim que no pot suplir la falta de turistes amb visitants de proximitat, hem de ser realistes.

Què en pensa sobre que Bèlgica, Alemanya, Regne Unit o Països Baixos recomanin no venir a Barcelona?

És una molt mala notícia, però forma part d’aquest “anar endarrere” pels rebrots. I té conseqüències. Com que tot plegat serà molt dur, com a sector i com a societat, haurem de fer un exercici de resiliència importantíssim. Hem de ser capaços d’extreure lliçons del que ens ha passat per afrontar la tardor, quan hi ha previstes unes quantes fires importants. La imatge de societat segura es dona aprenent dels errors, no abaixant la guàrdia amb les distàncies ni confiant-nos. D’això depèn encarar bé setembre i octubre, per mirar el futur amb optimisme.

Fins a quin punt funcionen, les ajudes al sector?

Fins ara els principals ajuts han estat els ERTO, que tenen data de caducitat, i ajudes de liquiditat com els crèdits ICO. Ha estat una solució per parar aquest cop tan espectacular, però el més important seran les ajudes d’Europa. A Espanya li toquen 140.000 milions i estimem que pel pes del sector i els criteris que s’han establert, al turisme li haurien d’arribar uns 30.000 milions d’euros. Des de la conselleria d’Empresa s’ha valorat que al sector català han d’arribar 7.500 milions d’euros i serà molt important cap on es dirigeixi aquest pressupost. Si l’any vinent ja estem més acostumats a conviure amb el virus i ha d’arribar en breu la vacuna, aquests diners seran clau per minimitzar la mortalitat de les empreses i per posar-les al dia. Ens hem d’adreçar a un turisme de més valor afegit, que tingui més retorn i en això serà clau digitalitzar la promoció de la ciutat.

Hotel tancat aquest juliol al carrer Jaume I, a tocar de plaça Sant Jaume / MMP
Hotel tancat aquest juliol al carrer Jaume I, a tocar de plaça Sant Jaume / MMP

Fa anys que Barcelona aspira a atraure un turisme de més qualitat…

En tenim, de turisme de qualitat, del que es tracta és d’incrementar el seu pes en el total. Això aporta sostenibilitat al destí. Hem d’allargar el període d’estada: millor una setmana que unes hores! I necessitem posar en valor els atributs de cultura, ciència, tecnologia, salut, esport, gastronomia que té Barcelona. Si som capaços d’atraure un turisme interessat en aquests valors, tindrem un visitant que reforçarà aquests sectors econòmics. No es tracta de gent amb molts diners, sinó interessada en aquests atributs.

Normalment aquest perfil l’associem als asiàtics o nord-americans, que ara mateix no tenen plans de venir a Europa.

Són dos mercats que ens interessen. Àsia és la part del món que està millor en incidència del virus, per tant en el moment en què nosaltres estiguem bé, seran susceptibles de tornar a viatjar. En el cas dels Estats Units, com que la incidència allà és més alta, trigaran més. Ara hem de treballar en el curt termini i ens hem de dirigir al mercat europeu, però el virus passarà i de cara al 2021 i el 2022 els turistes d’aquests dos països tornaran a viatjar.

El sector es troba en la paradoxa d’haver de fer un gran esforç promocional ara que està totalment ofegat.

Els fons europeus han de servir per a moltes coses: 30.000 milions han de contribuir a evitar tancaments però també ens han d’ajudar a ressituar-nos. El sector canviarà: el turisme de masses patirà i hem de ser capaços d’atraure públic interessat en el nostre relat, més sostenible i responsable. I per què no, que ens deixi més del que consumeix. El visitant consumeix un espai públic, neteja, seguretat… Hi ha d’haver equilibri entre el retorn per la ciutat i una bona experiència per al resident.

Barcelona ha de rebre menys turistes, per tant?

No, Barcelona no ha de rebre menys turistes. Però és un fet que el sector ha caigut en picat, costarà recuperar xifres i el turisme de masses trigarà a recuperar-se. Mentrestant podem anar a buscar aquest turisme més de qualitat. L’any que ve serà un molt bon any de fires, amb el MWC i l’ISE, el Seafood i tres o quatre congressos mèdics importants. Hem d’aprofitar aquests esdeveniments empresarials en sectors estratègics per a l’economia barcelonina i catalana i fer que reforcin la gastronomia, la tecnologia i la salut.

Fira de Barcelona i el MWC tenen un gran impacte, però el Gremi d’Hotels igualment assegurava abans de la pandèmia que Barcelona estava perdent embranzida en el turisme de negocis i reunions.

Barcelona estava molt ben posicionada en els rànquings de l’any passat, sempre apareix entre les cinc primeres ciutats a nivell internacional. Al rànquing ICA fa vint anys que som al top five. I l’atractiu de Barcelona segueix.

El passeig de Gràcia s'ha quedat sense turistes d'alt standing / Aiats Agustí
El passeig de Gràcia s’ha quedat sense turistes d’alt standing / Aiats Agustí

Com ha trobat Turisme de Barcelona, després de 26 anys liderat per Joan Gaspart? Quins canvis vol introduir al consorci?

La institució ha estat un referent durant un quart de segle, és un exemple de col·laboració público-privada molt reeixit. Ara el paper de Turisme de Barcelona com un lloc de trobada entre l’Ajuntament i els empresaris agafa més vigor que mai. Quan s’acabi la Covid-19, totes les destinacions europees llançaran campanyes molt cares. A Barcelona no tindrem molts recursos econòmics, perquè les administracions es veuran afectades per la crisi. Així que caldrà un consens importantíssim amb l’empresariat per rellançar la marca Barcelona i posar en primera línia la ciència, la tecnologia, la salut, l’esport i la gastronomia. Aquest relat ha d’estar molt consensuat i ha d’incloure actors que fins ara no estaven relacionats amb el sector turístic. És fonamental per fer bona feina i recuperar els 15.000 milions d’euros que mou el sector a Catalunya.

Les crítiques veïnals al turisme no han desaparegut, ni amb rècords d’atur ni amb artèries desèrtiques.

Els darrers anys Barcelona ha estat una història d’èxit i per això hem estat parlant més del que ens treia el turisme, en termes d’externalitats negatives, que del que ens aporta. Els propers anys el turisme es tornarà a valorar perquè ens hem adonat de la seva importància econòmica. I el consorci serà una peça clau, com a punt de trobada per redreçar la situació.

Precisament el govern d’Ada Colau ha estat molt crític amb l’impacte del turisme a la ciutat. Com casa la reticència municipal amb la unió d’esforços que vostè augura?

Són moments diferents. És veritat que l’Ajuntament ha estat molt sensible a la convivència entre els residents i els visitants, però aquest no serà el debat durant els anys vinents. Tindrem menys visitants. I l’Ajuntament serà sensible, segons les converses que estem tenint, a l’impacte econòmic que està tenint la pandèmia a Barcelona i treballarem junts perquè sigui el menor possible. L’Ajuntament vol que el turisme sigui menys intrusiu amb la vida del resident. Aquests 15.000 milions d’euros que produeix el sector surten d’un territori molt petit i molt dens: el consistori és sensible a l’impacte, però els empresaris també ho som. I estem convençuts que el consens passa per un turisme més sostenible. Soc optimista.

La victòria independentista a la Cambra de Comerç va sacsejar tots els organismes on participa, també Turisme de Barcelona. Quin paper ha de tenir la Cambra en la promoció turística de la ciutat?

La Cambra ens aporta una mirada empresarial en la digitalització i la incorporació de la tecnologia en la promoció de la ciutat. I aquí hi ha molta feina a fer. Estem contents amb aquesta col·laboració.

Per tant al turisme encara li queda molt per digitalitzar-se.

Les empreses turístiques estan molt digitalitzades, però fins ara no tenien incorporada la tecnologia i la digitalització en la promoció exterior de la ciutat. Aquest és el repte que tenim. Hi ha eines [de marketing digital] que hem d’incorporar per fer una selecció i escollir el visitant. El posicionament de marca Barcelona és tan fort, que sempre vindrà gent. Amb el relat i la tecnologia podem intentar escollir quina gent que ve a veure.

Nou comentari