Submergir-te al territori per recuperar la memòria de la Guerra Civil i la postguerra. Aquest és l’origen i l’objectiu de l’obra ‘Roges’, que es representa aquest divendres al centre cívic Pere IV. Es tracta d’una càpsula que forma part del projecte de la companyia Miquel Barcelona ‘Rojos’, que es compon de les tres obres ‘Rojos’, ‘Roges’ i ‘Violetes’. El projecte va néixer fa dos anys, quan la companyia de teatre va començar una investigació per rescatar testimonis de la guerra a quinze indrets del territori català. En aquest procés també va recopilar informació teòrica i artística sobre l’època, el que li va permetre traslladar al llenguatge de la dansa la necessitat de mantenir la memòria.
“Està sent un projecte apassionant perquè és una època molt poc restaurada a nivell social”, explica Miquel Barcelona en declaracions a aquest mitjà. Explica que es va sentir interpel·lat per la guerra civil ja d’adult, perquè a l’escola ho havia viscut d’una manera molt freda. “Quan em van arribar testimonis i més informació em vaig sentir ignorant i vaig voler recuperar aquesta part de la història amb la dansa”, assenyala. Així, va preparar l’obra i la va estrenar el gener del 2021 al Mercat de les Flors. Des de llavors no han deixat de fer funcions de les tres càpsules.
Parlar de la guerra amb una mirada apartada de vencedors i vençuts
“Roges parla de les dones durant la postguerra, les posa al centre i les reivindica com les primeres que van alçar la veu”, explica Barcelona, que lamenta que el franquisme els tallés les ales en el seu anhel de llibertat per a la dona. Dues ballarines posen cos al que van haver de viure aquestes dones, com ara la misèria extrema i la falta total d’autonomia. “Volíem parlar de la guerra amb una mirada molt més complexa que la de vencedors i vençuts. Mostrem les famílies dividides per aquesta ferida”, apunta. Afegeix que parlar de la dona és parlar “de tot el que va passar” durant aquells anys convulsos i tràgics.
“El llenguatge de la dansa ens permet oferir discursos no narratius que evoquen a imaginaris col·lectius”, reivindica abans d’afegir que el projecte és una “bona oportunitat” per escoltar, aprendre i visibilitzar la postguerra, així com reparar les ferides que va causar l’enfrontament bèl·lic. Tot això, des dels centres cívics barcelonins -entre altres escenaris-, que han fet que la companyia Miquel Barcelona se senti “molt acompanyada” en el camí d’apropar-se a una generació, la de la postguerra, que està desapareixent.
Els objectius d’aquesta peça de memòria històrica
La meta que vol assolir aquest espectacle es pot dividir en tres grans àmbits. Per una banda, recuperar la memòria gràcies a la generació que va viure la guerra i la postguerra per aproximar-la a la gent més jove amb un llenguatge interdisciplinari. Per altra banda, també es pretén “posar en valor les veus dissidents i vida clandestina durant la repressió” fent ús de figures artístiques. Per últim, es busca vincular el moment actual amb la postguerra gràcies a nous referents, experiències en primera persona i un relat artístic creat amb l’imaginari present en la memòria col·lectiva.
Les tres càpsules de l’obra busquen assolir aquests objectius. Amb ‘Roges’, es reivindica el paper de la dona durant la postguerra, amb ‘Rojos’ es trasllada al carrer aquesta intenció de recuperar la memòria i amb ‘Violetes’ es tracta la homosexualitat durant la postguerra.
