Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La relació entre la Covid i la sida entra en escena al Mercat de les Flors

Una obra que ho té tot, però que alhora es resumeix en una sola paraula. Així és el projecte Barris i pandèmia, que s’estrenarà el pròxim 4 de desembre al Mercat de les Flors de Barcelona amb la intenció de mostrar les similituds entre la Covid-19 i altres pandèmies que ha viscut la nostra societat. “La intenció és celebrar la vida amb una peça de caràcter molt lúdic on es pugui saltar, ballar, sentir-se comunitat i fer un espai de memòria per les persones que ja no estan entre nosaltres per diferents pandèmies”, explica la codirectora de l’obra i de la companyia La Danesa, Elena Fortuny. 

Així, l’obra també dirigida per Jumon Erra -l’altre fundador de La Danesa- pretén conscienciar dels trets en comú que tenen les pandèmies més importants que ha patit Catalunya en les últimes dècades, com ara la sida als anys vuitanta i la Covid-19 recentment. “Mort, abandonament, estigmatització i precarietat. Tot això ho comparteixen la Covid i la sida”, assenyala Fortuny abans de recordar que no vam aprendre la lliçó amb la sida perquè molts de nosaltres no ho vam experimentar de la mateixa manera com hem experimentat la Covid i, de fet, va ser una malaltia silenciada a Catalunya.

Making off del projecte Barris i pandèmia

Aprendre a afrontar crisis en comunitat

L’obra, de fet, va néixer de la inquietud que sentien els creadors davant la necessitat d’aprendre com a comunitat com afrontar aquest tipus de crisis sanitàries. “Com a comunitat hem d’aprendre d’això per acompanyar-nos, posar les cures al centre i deixar d’implicar un sofriment innecessari, tot i ser conscients que no es pot evitar el dolor”, raona la directora de l’obra. 

Aquesta peça aterrarà al Mercat de les Flors a les 12 del migdia i tindrà una durada de dues hores i mitja. Hi haurà actuacions, testimonis, vídeo i fotografia en el que serà una peça multiformat que barrejarà diferents llenguatges artístics. “El fil conductor serà un joc que proposem perquè els espectadors puguin participar en la peça”, avança Fortuny. L’aforament per poder veure aquesta obra serà d’entre 120 i 150 persones i comptarà amb més de vint intèrprets, molts dels quals són veïns de Poble sec, Raval i Sant Antoni. 

Els intèrprets s’han reunit un cop a la setmana des del febrer i prèviament durant l’estiu van participar de tallers intensius per interioritzar la temàtica. Segons Fortuny, la diversitat d’aquesta comunitat que tirarà endavant l’obra és un dels trets diferencials. “És gent molt diversa. També hi participa la plataforma SuperVIHvents, persones que han hagut d’enfrontar la sida i el seu estigma”, celebra la directora, que afegeix que l’obra vol ser “una mena de ball perpetu per reivindicar estar junts”. “Apel·lem a reflexionar sobre què podem fer mentre estem vius”, conclou. 

Cartells de l’entitat Supervihvents / Cedida

El ball perpetu traslladat a la coreografia

Pere Faura, coreògraf i de fet, l’autor d’aquesta obra juntament amb Jumon, assenyala que tot i que el pes del text serà més gran que el de la coreografia aquesta és una part important perquè permet escenificar millor el missatge. “Hem decidit treballar les coreografies de forma lúdica perquè es tracta de gent amateur”, explica. En aquest sentit, una de les idees que finalment es veuran reflectides en l’obra és que el públic es vagi aprenent una coreografia que anirà sortint en diverses escenes i finalment es pugui ballar de forma conjunta. “Serien tres peces d’un puzzle que quan estan totes juntes prenen sentit”, explica Faura, que va concebre l’obra i va començar la investigació sobre la sida que l’ha fet néixer.

Una altre idea que destaca Faura i que li ha servit per dissenyar la coreografia són les ‘coreografies socials’ que hem hagut d’aprendre durant la pandèmia i que han afectat el nostre cos, com ara posar-se la mascareta abans de sortir o fer servir gel hidroalcohòlic constantment. “Amb això hem dissenyat una coreografia més festiva i abstracta, que s’assembla una mica al Thriller de Michael Jackson”, revela. 

Un dels assajos del projecte Barris i pandèmia

L’altra part important de la coreografia, explica, és “un joc que ho lliga tot”, el joc del llop. “Amb aquest joc afloren molts prejudicis i les relacions absurdes que fem entre l’aspecte de la gent i la manera com actua”, reflexiona. Això els serveix per analitzar com la gent es comporta davant la mort i reforçar la idea que es pot passar a l’altra banda d’una forma més festiva. “Tota la peça està plena de referents musicals, pel·lícules i diàlegs sobre els anys de la sida per transmetre la idea que la mort pot ser vista d’una forma més festiva

L’origen d’una obra d’aquesta temàtica

El germen d’aquest projecte va ser l’interès per saber com és que se sap tant de la sida al món anglosaxó i en canvi tan poc de l’experiència que té Catalunya amb aquesta malaltia perquè va ser “silenciada”. Després de la documentació va arribar el moment de buscar finançament, pel que es van presentar a la convocatòria d’Art for change per poder desenvolupar la peça en format comunitari i reflexionar sobre totes les crisis sanitàries que s’han viscut des dels anys 80. “Amb la idea de la comunitat vam transformar la recerca prèvia”, explica Fortuny abans d’afegir que la peça també està finançada pel Departament de Cultura.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa