Nova esperança en la investigació de la Sida. Un perfil de persones portadores del VIH podria ser candidata a rebre tractaments innovadors que per primer cop curin la malaltia, gràcies a les característiques del seu reservori viral. Es tracta de pacients amb menys càrrega viral que la majoria i concentrada en cèl·lules de vida curta, segons un estudi de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, publicat aquest dilluns a la revista Journal of Internal Medicine.
Actualment la capacitat del virus d’amagar-se en estat latent en cèl·lules aparentment sanes és el major obstacle per assolir la cura del VIH. Aquestes reserves invisibles no responen als tractaments ni a la reacció ordinària del sistema immunològic. Però en aquest col·lectiu ara descrit fins a un 47% del virus latent és en cel·lules que moren per sí soles i per tant redueixen la capacitat del virus d’expandir-se pel cos. Segons ha explicat l’IrsiCaixa en un comunicat, concentrar les futures teràpies en eliminar aquest reservori efímer obre un camí per a la curació tan llargament batallada.
La comunitat científica ja havia detectat els darrers 40 anys que hi havia pacients que controlaven molt millor el virus que la resta. I fa dos anys, el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics (GREC) d’IrsiCaixa va descriure per primer cop un perfil de persones amb tractament antiretroviral que aconseguien mantenir el virus bastant a ratlla i un sistema immunitari en prou bon estat. Els ha denominat LoViReT (de l’anglès, Low Viral Reservoir Treated). “Estudiar aquest perfil de resposta a la infecció és interessant no només per entendre quins factors ajuden a reduir la quantitat de reservori viral i poder aplicar aquest coneixement al disseny de la cura del VIH, sinó també perquè aquestes persones són bones candidates a les que aplicar estratègies de curació”, explica Javier Martínez-Picado, investigador principal del grup.
L’estudi ara publicat aprofundeix en la caracterització els LoViReT, amb un treball aplicat a 44 persones: la meitat eren el grup d’estudi amb baix reservori viral i l’altra meitat eren el grup de control amb un VIH estàndard. Tots rebien tractament antiretroviral i portaven 3 anys almenys sense que se’ls detectés a la sang la càrrega viral. A través de l’anàlisi del genoma del seu VIH els investigadors han pogut constatar la menor càrrega viral dels LoViReT i comprovar que la majoria d’aquests tenien virus defectuosos. Concretament el 71% dels LoViReT participants tenien virus incapaços de multiplicar-se a la sang.
Un 47% dels virus estaven amagats en cèl·lules immunitàries que moren ràpidament, a més. “Les cèl·lules de vida curta són més fàcilment eliminables amb la teràpia antiretroviral i això podria explicar per què els nivells de reservori de les persones del grup LoViReT són més baixos”, detalla Cristina Gálvez, primera autora de l’estudi i investigadora d’IrsiCaixa. Ara l’equip continuarà la recerca en aquesta línia gràcies a un projecte de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units (NIH).
“Sabem que la quantitat de reservori del VIH és de 5 a 10 vegades més gran als teixits limfoides, com el recte o els ganglis limfàtics, en comparació amb la sang perifèrica, i per això vam creure necessari estudiar, mitjançant biòpsies, la quantitat de VIH en aquests teixits”, afegeix Maria Salgado, investigadora associada a IrsiCaixa. “Els resultats conclouen que les persones de la cohort LoViReT tenen una quantitat mínima de reservori en aquests teixits, amb valors 7vegades més baixos que els que indiquen les dades bibliogràfiques de les persones amb un reservori de VIH estàndard”, afegeix. Considera aquest perfil de malalts són “candidats excepcionals a rebre futures estratègies de curació del VIH” perquè “el seu escenari de partida afavoreix l’eliminació del reservori viral” de bon inici.
