El Tribunal Suprem ha confirmat una pena de 32 mesos de presó -dos anys i vuit mesos- per a tres independentistes que van atacar una carpa de la plataforma Barcelona amb la Selecció instal·lada el juny del 2016 a l’avinguda Meridiana, a Barcelona. L’alt tribunal ha ratificat una sentència prèvia de l’Audiència de Barcelona al desestimar el recurs dels encausats, condemnats per tres delictes contra la integritat moral i els drets fonamentals, tres delictes lleus de lesions i danys i un delicte d’odi per motivació de nacionalitat.
A més, el Suprem imposa als condemnats que paguin una indemnització de 18.000 euros per danys morals a les tres víctimes a conseqüència de la gravetat dels fets per l’impacte emocional que els van causar, una altra de 1.447,89 euros per les lesions i els danys causats. A més, hauran d’abonar una multa de 1.884 euros.
“Aquesta carpa -diu el relat de fets- havia estat instal·lada per membres i simpatitzants de la plataforma Barcelona amb la selecció, un moviment nascut a les xarxes socials que es va iniciar el setembre de 2015, legalment constituït i format majoritàriament per joves apassionats de l’esport que pretenia donar suport a la selecció espanyola de totes les seves disciplines a Catalunya i més concretament a la ciutat de Barcelona”. La resolució del Suprem precisa que la parada del col·lectiu “tenia per objectiu fer una campanya divulgativa en defensa de la instal·lació de pantalles gegants perquè la ciutadania pogués veure els partits en què jugués la selecció i entre elles, les corresponents a l’Eurocopa de futbol de França de 2016″.
“Aneu-vos-en al vostre país”
Les víctimes anaven vestides amb samarreta i simbologia de la selecció espanyola de futbol, repartint informació entre les persones interessades que transitaven per la zona. “Posats de comú acord i guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica a tot el que representa Espanya i allò espanyol, i amb la voluntat de fustigar i humiliar els voluntaris que allà es trobaven, un cop van saber de l’existència de l’esmentada carpa i de quina era la seva simbologia, cap a les 19.30 hores, de forma sobtada van irrompre al lloc cridant “putes espanyoles, fora d’aquí, us matarem, putos espanyols de merda, gosses espanyoles, aneu-vos-en al vostre país” i van començar a destrossar la carpa, propinant puntades de peu a les cadires, taules i tot el material hi havia.
“Amb ànim de lesionar-los i humiliar-los per les seves idees, van començar a donar-los puntades de peu i empentes a les tres víctimes“. Els fets van ser gravats per testimonis que es trobaven allà, i un d’ells ho va penjar a internet i es va difondre per xarxes socials i en mitjans de comunicació.
Escopinada i llançament d’un got
Més tard, un altre dels autors es va apropar a la carpa i els va cridar: “Què és això? Això no hauria de ser aquí, fora la bandera espanyola, puta Espanya, puta de merda, sou uns fills de punta, aquí no hi heu de ser putos espanyols, tu ets una truja espanyola, anirem a buscar-vos, us matarem”. Tot això ho va dir, segons la sentència, “amb cara d’odi i fent el gest de tallar-li el coll, procedint tot seguit, amb ànim de vexar-la i humiliar-la, a escopir-li i llençar-li un got amb el que semblava cervesa que portava i va abandonan el lloc conduint el vehicle amb què va donar un fort cop de volant per incrementar la por de la seva víctima”.
El Suprem confirma la condemna imposada per l’Audiència per delicte d’odi assenyalant que “consta en els fets provats que es perpetra l’odi a les víctimes per raó del concepte nació, pretenent l’exclusió personal presencial del que pugui simbolitzar Espanya, a més de la ideologia sobre el que representa la nacionalitat. No és un odi per raons esportives o futbolístiques”. Segons la sentència, l’atac es va produir “per la nacionalitat espanyola de les víctimes i l’odi que exposen i manifesten contra ella amb els seus actes els autors, la ideologia sobre la nacionalitat de les víctimes que representa per als autors amb un component d’odi cap a aquestes, i la creença sobre aquesta dada objectiva que per als autors s’expressa amb els seus actes agressius d’odi a allò que no accepten per raó de nacionalitat i ideologia sobre el que comporta ser espanyol i la significació d’exclusió per als autors”.
A més, els magistrats consideren que l’atac no es va produir contra la selecció de futbol, sinó que els atacants actuaven guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica a tot allò que representa Espanya i allò espanyol, insistint que amb la voluntat de fustigar i humiliar els voluntaris que es trobaven allà i, coneguda la simbologia de la carpa, van entrar proferint insults contra els espanyols.
“En aquest cas concret veiem que els insults, amenaces, humiliacions i vexacions que es van dur a terme amb llenguatge de l’odi es va basar en la pertinença de les víctimes a una nació, és a dir, per la seva nacionalitat espanyola, i la ideologia, proferint els seus crits amb referència al seu rebuig per haver instal·lat una carpa que simbolitzava una referència a Espanya, encara que l’objecte en si fos en relació amb la selecció espanyola de futbol”, continua la sentència. “Els atacs no van ser pel suport de les víctimes a constituir un grup per animar la selecció de futbol, sinó per la interrelació amb Espanya, i només per això”.