Josep Aubeso Rovira ja descansa al cementiri de Montjuïc. Han passat 84 anys des que va ser assassinat a la batalla de l’Ebre, abatut per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola. El seu nom constava a la llibreta del doctor Gras, document que va ajudar a localitzar la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya. La seva filla, el seu nét i altres familiars han rebut les seves restes, les segones que s’han aconseguit identificar de la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre.
Ha estat en un acte en què hi ha participat la consellera de Justícia, Lourdes Ciiuró, que ha destacat la importància d’un acte com el d’aquest diumenge per tal que la família pugui tancar el dol, 84 anys després. La filla de Josep Aubeso va inscriure el seu pare al cens de persones desaparegudes de la Generalitat, fet que va permetre que es deduís que es trobaria enterrat en aquesta fossa. La confirmació definitiva es va fer encreuant una mostra genètica facilitada per la descendent amb les de les restes trobades.
Com es van trobar les restes d’en Josep?
La recerca documental que va fer la Direcció General de Memòria Democràtica no va permetre localitzar l’indret on va desaparèixer o on va ser inhumat. Però el 2016, es va encarregar a la Universitat Rovira i Virgili l’elaboració d’un estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i a les Terres de l’Ebre. Entre les fosses documentades hi havia la del Mas de Santa Magdalena, associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, on hauria estat atès en Josep.
Per la documentació conservada, se sap que va ser ferit a les 9 hores del 20 d’agost de 1938, al sector de Vilalba dels Arcs. Es detalla la ferida que patia i el tractament que se li va aplicar; finalment, s’informa de la seva defunció, que va tenir lloc a les 16 hores del mateix 21 d’agost de 1938.
El nét d’en Josep ha remarcat la “tenacitat” de la seva mare per saber què va passar amb el seu pare i ha explicat que de petit li deia que l’avi havia mort en un bombardeig de l’aviació italiana. “Era una manera de passar pàgina. Però no passem pàgina i no oblidem”.
