La família tenia en les “millors condicions” el local cremat a Tetuan, diu l’Ajuntament

La família que aquest dimarts al matí ha mort calcinada en un incendi tenia en les “millors condicions que podia” el local que ocupava a la plaça Tetuan de Barcelona. Així ho ha dit la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, que ha volgut assenyalar que el problema de tot plegat s’ha degut a la situació administrativa irregular de la família difunta, un fet que l’ha impossibilitat accedir a ajudes econòmiques com la Renda Garanatida de Ciutadania de la Generalitat o l’Ingrés Mínim Vital del govern espanyol, per exemple, que li haguessin permès pagar un lloguer social d’un pis.

“Al darrere d’aquesta tragèdia hi ha un cas clar de pobresa, exclusió i infrahabitatge”, ha sostingut, a través d’una roda de premsa, per donar l’última hora del succés que ha acabat amb la vida de quatre persones, dos adults i dos menors d’edat, d’un i tres anys, respectivament.

Laura Pérez / ACN
La família tenia en les “millors condicions” el local cremat a Tetuan, diu l’Ajuntament / ACN

La tinenta d’alcaldia ha admès que com a administració no han tingut capacitat per oferir un habitatge digne aquesta família vulnerable, que vivia en una antiga entitat bancària d’EVO Banc, l’actual propietària de l’espai. “L’alternativa que li podíem oferir era pitjor, perquè era un reallotjament provisional”, ha explicat. De totes maneres, Pérez ha reiterat diverses vegades que les víctimes vivien en un infrahabitatge, on no es reunien les condicions mínimes d’habitabilitat. Aquesta qualificació contradiu la valoració que ha fet al llarg del matí el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, que ha assegurat que el local era molt ampli i que per això no era un infrahabitatge.

L’Ajuntament va oferir ajuts puntuals

Una altra problemàtica que ha fet palesa la titular de Drets Socials ha estat la llei d’estrangeria, que “exclou molts veïns i veïns de Barcelona”, ha denunciat. La regidora ha afegit que, per una qüestió competencial, com Ajuntament només han pogut oferir ajuts puntuals a la família, per sufragar despeses d’alimentació, fàrmacs, roba o transport, entre d’altres. A banda d’això, la família es guanyava la vida amb la venda de la ferralla, una feina que és incompatible amb un reallotjament en un equipament dels serveis socials municipals, on no es permet l’entrada d’aquests objectes.

“La família tenia una molt bona vinculació amb els serveis socials”, ha volgut deixar clar Pérez. En concret, el servei d’intervenció social de famílies amb menors (SISFAM) de l’Ajuntament havia fet fins a 88 intervencions amb aquestes persones. La primera d’elles, al setembre de l’any 2020. En tot aquest període l’Ajuntament va fer visites mensuals i no va veure “risc imminent” en el local incendiat, segons la inspecció conjunta que van fer el passat 18 d’octubre els serveis tècnics del districte de l’Eixample i de la Guàrdia Urbana. Si hagués estat el cas, els haurien desallotjat, com ha passat al llarg de l’any amb 65 famílies que vivien en assentaments o locals, ha afirmat la tinenta d’alcaldia. Sigui com sigui, les condicions de vida d’aquestes persones eren “molt precàries”, ha assegurat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Els Mossos d’Esquadra estan investigant les causes de l’incendi / Edgar Sapiña

“Bona implicació” dels pares en la cura dels fills

Hi havia una “bona implicació dels pares en la cura dels infants”, ha sostingut Pérez, que ha explicat que tots els membres de la família disposaven de targeta sanitària, estaven empadronats sense domicili fix, els menors duien un seguiment pediàtric regular i el menor de tres anys estava escolaritzat, que tenia “un bon seguiment i una bona valoració per part de l’escola”.

A més de les víctimes, unes altres quatre persones que vivien a la part de baix del local estan sent ateses als centres hospitalaris de la ciutat per inhalació de fum. Aquestes persones no tenien una vinculació familiar amb les víctimes, han explicat fonts municipals. Un cop estabilitzada la situació, se’ls farà un acompanyament psicològic i social, ha assegurat la cap d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Rovira. En la mateixa línia, aquest suport es farà a familiars de la víctima, veïns i professorat del centre educatiu on estava escolaritzat un dels menors. En aquests moments s’està treballant en com repatriar els cadàvers, ha explicat Rovira.

A Barcelona en aquests moments hi ha 86 assentaments on viuen 384 persones, 53 d’elles menors d’edat, ha explicat la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sonia Fuertes. Segons les mateixes fonts, hi ha 105 locals ocupats per 481 persones, de les quals 156 són menors. Pel que fa a les atencions temporals, el 2021 s’han acollit 1.700 persones en allotjaments d’emergència.

Pérez ha volgut agrair les mostres de suport del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, a més de la presència al lloc dels fets del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. A hores d’ara es desconeixen les causes del foc, per això Mossos d’Esquadra està investigant els fets.

Comentaris

    en comú no podem Desembre 01, 2021 | 08:37
    les millors condicions, lamentable laura pérez, digne de ser tinenta d'alcalde de la frau kolau, perquè no fas una cosa, ves a viure tu a un local com aquest i els okupes a casa teva. Batlle ets un desgraciat, amb aquestes declaracions només fas que confirmar que ets un desgraciat. Colla d'irresponsables i d'incompetents.
    JordiP Desembre 01, 2021 | 12:40
    Tot el que vulguis, nena, però amb aquestes paraules estàs convertint en còmplice dels okupes. Per cert, llesta: estan en tant bones codicions la enorme quantitat de baixos de Gràcia, antigues botiguetes, que han estat transformades en vivendes a peu pla? Què dius? Qje no et consta? Ah, ja m'ho pensava. Doncs, senyora regidora, no tens més que passejar-te una tarda pels carrers del centre gracienc per comprovar-ho: les transformacions s'han fet sense cap mania, I es poden comptar. Creus que totes tenen la cèdula d'habitabilitat? Quans inspectors teniu al carrer? O s'estan tots còmodament asseguts al despatx? Llavors, què inspeccionen? Quan de temps feia que aquest bar de Ciutat Vella tenien 21 taules sense permís de terrassa? Així està Barcelona. La degradació, amparada pel mateix Ajuntament que paguem entre tots. Menys els il·legals.

Nou comentari