Una denúncia presentada a la Generalitat pot fer revifar la investigació per esbrinar si es van cometre maltractaments i abusos sexuals a l’escola Pare Manyanet, al districte de Sant Andreu. Una família va adreçar el novembre passat un escrit a la Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en què manifestava que no es va indagar prou dins del centre arran d’una infecció inusual diagnosticada a finals de 2017: les pestanyes de tres alumnes de segon de Primària van poblar-se de lladelles, els polls que creixen habitualment als genitals i que acostumen a transmetre’s per contacte sexual.
En la resposta que la família ha rebut aquesta setmana i a la qual el TOT Barcelona ha tingut accés, la DGAIA admet que els fets revesteixen “gravetat”. Alhora, anuncia que trasllada el succés al Departament d’Educació perquè valori si ha d’intervenir d’acord al protocol d’actuació davant de situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu, “sense perjudici de la comunicació a Fiscalia de Menors, al jutjat de guàrdia o als Mossos d’Esquadra mitjançant la corresponent denúncia, si s’escau”, afegeix.
“Considerem que aquest és un cas que ha de tractar-se en l’àmbit penal i educatiu, ja que aquests fets van succeir dins d’un centre escolar i no a nivell familiar”, apunta la DGAIA. La mateixa família que ha apel·lat a l’organisme de la Generalitat i que prega guardar l’anonimat va interposar mesos enrere una denúncia sobre el mateix episodi als Mossos. Va anar a parar al jutjat d’instrucció 6 de Barcelona, que no la va admetre a tràmit al·legant que hi mancaven proves.
L’escola ha explicat al TOT Barcelona que quan va tenir coneixement de la infecció la va comunicar a la DGAIA tal i com correspon. Recorda també que l’administració “ja va fer la seva investigació” al centre el 2017 i l’escola “va col·laborar en tot moment”.
La família sospita que l’insòlit contagi de lladelles pot tenir a veure amb la presència de dos religiosos a l’escola que feien aleshores d’educadors i que després se’ls ha associat amb presumptes inclinacions pedòfiles. El cas més conegut és el del rector de la parròquia del col·legi, J. C. V., a qui un informàtic contractat pel centre educatiu va localitzar un miler d’arxius de pornografia infantil en un ordinador. La Congregació de Fills de la Sagrada Família -a la qual pertany el Pare Manyanet- va apartar el sacerdot traslladant-lo a una residència i, alhora, va retreure a l’informàtic que vulnerés la intimitat del religiós. L’actitud del centre amb l’empleat que va revelar la troballa de material delictiu va aixecar polseguera.
La família esmenta en la denúncia un altre mossèn, el pare A., de qui diu que “va haver de ser apartat del centre el 2017 per una denúncia interna d’algunes famílies per actituds inapropiades cap a menors”. Sosté que el pare A. va tornar temps després a l’escola d’“amagat” i que la congregació i l’escola ho van ocultar.
Expedient arxivat
El cas de les lladelles no és absolutament desconegut per a la Generalitat. El Consorci d’Educació de Barcelona confirma que va conèixer la infecció quan es va produir i que va seguir les indicacions que assegura que la DGAIA va transmetre en aquell moment al Pare Manyanet.
Per la seva banda, la família denunciant sosté que els pares dels tres menors infectats van comunicar al col·legi que els metges van informar-los que els paràsits eren del tipus P. Pubis, és a dir, lladelles. Arran del descobriment, la família afirma que el Pare Manyanet no va indagar entre el personal del centre, sinó que va denunciar a les famílies davant de la DGAIA. Sempre segons la mateixa versió, l’expedient va acabar arxivat al no trobar-se cap indici delictiu a les llars dels tres escolars. La DGAIA no ha pogut precisar a aquest mitjà en què van consistir les actuacions que va emprendre el 2017 i a qui va investigar en concret.
Els denunciants volen ara que s’esclareixi per què suposadament no es va investigar al centre davant d’uns possibles indicis de maltractaments d’índole sexual. Educació sí que ha revisat l’actuació del col·legi davant de presumptes casos d’assetjament escolar sense que, fins ara, hagi trascendit cap sanció per presumpta inacció. Les comprovacions van iniciar-se després que una alumna de 15 anys del Pare Manyanet es suïcidés el juny passat.
El terrible fet va originar que algunes famílies critiquessin que l’escola s’havia inhibit presumptament davant de queixes per bullyng. Educació va obrir un expedient arran de la mort de l’adolescent. Va concloure que no existien senyals d’assetjament escolar que puguessin explicar el suïcidi.
En canvi, una resolució del Síndic de Greuges insta el departament a examinar en detall si el Manyanet va ser diligent davant “els senyals emocionals que efectivament s’observaven” en la menor que es va llevar la vida i que valori si cal “l’obertura d’un expedient disciplinari per depurar responsabilitats en l’actuació d’un professional del centre” per unes mesures correctores imposades a l’estudiant. En paral·lel, un jutjat i els Mossos continuen gratant en les causes darrere de la mort de la noia.
No és l’única mort prematura d’un jove vinculat a la Congregació de Fills de la Sagrada Família: un noi de 21 anys i exalumne del Pare Manyanet de les Corts es va suïcidar el 2019. El seu pare està convençut que va patir abusos sexuals mentre estudiava al centre, just en uns anys en què el mossèn que amagava arxius pedòfils era professor al col·legi de les Corts. L’escola ha negat que apreciés cap circumstància anòmala, va informar La Vanguardia.
